Per fi el meu bloc!

Merry Crisismas.....

2008-11-21T19:16:00.003+01:00

La crisis que tan afecta a alguns sectors no em direu que no afecta també les ments d'alguns il.luminats a l'hora d'anunciar el Nadal. Queda més d'un mes i ja ens comencen a inundar amb propostes...aquest any ben cenyides a la gran debacle econòmica i encapçalades pels grans cigalons que, diuen, que ens haurem de menjar provinents d'Argentina i que venen a La Sirena. Pels qui no ho sapigueu els cigalons aquests van a 9'90 el quilo així que prepareu els estómacs perquè de virus n'estaran plens. Ja queda poc perquè les muñecas de Famosa comencin a anar cap al portal a una velocitat de 0'0000001 metres/hora, a veure si algun any ensopeguen, i també queda ben poc perquè aquell que ha estat tot l'any fora estudiant o treballant durament, segur que no ha fotut ni brot, torni a casa per Nadal. Què voleu que us digui...La gràcia del Nadal hauria de ser que te'l trobessis de cop i no pas que constantment et bombardegin amb propostes ben absurdes. Qui s'emporta el títol enguany no és cap campanya publicitària sinó els nostres veïns que tot just fa una setmana ens van delectar amb la presència d'aquest Pare Noel al balcó farcit de llumetes. Lleig. Molt lleig. Com també és lleig que la Policia no faci cas de les trucades dels veïns alertats per la presència d'un home de vermell escalant balcons al 20 de novembre. L'única cosa que enguany em fa gràcia del fet que el Nadal ja sigui aquí és que per fi ens hem lliurat del miedo. Ja era hora perquè no podia més! Així que com que ja és Nadal: Merry Crisismas a tothom!

Mataró, 25-29 juliol

2008-07-31T17:05:00.005+02:00

Mataró, 29 de juny

2008-07-01T00:15:00.007+02:00

P.D: Encara que sembli mentida l'any al qual pertany aquesta foto és el 2008.

La casa de la por

2008-06-22T18:00:00.004+02:00

D’entrada el Gran Premi que es fa a Magny Cours és el més complicat de tot el calendari i els accesos són un caos, tant per aire com per terra. Només dir-vos que de París a aquí hi ha prop de 300 quilòmetres. Això en teoria hauria estat el més complicat d’aquest gran premi si no hagués tingut en compte l’hotel on he anat a parar. Digues-li hotel, digues-li casa de la por, digues-li el refugi de Norman Bates, sí el de Psicosi. Mai dels mais m’he trobat amb un servei tan lamentable. I ara no penseu que demano gaires coses: només una habitació amb un llit normal i que el bany estigui net. Els bitxets que hi ha a l’habitació ja em van semblar estranys el primer dia. Amb aquests bitxets he pogut conviure bé ja que tothom ha tingut el seu espai i no ha envaït el de l’altre. Que la tovallola del bany no hagi estat canviada cap dia tampoc és dramàtic ja que l’estens i t’espaviles. I si a l’esmorzar l’amo de l’hotel et persegueix per recriminar-te que li tornis un dels dos croissants que has agafat acabes pensant que ho fa pel teu bé i prou. Però el que no em podia imaginar és el que ha passat aquesta matinada. Uns cops a la porta m’han sobresaltat i després que hagin parat ha aparegut de cop l’amo de l’hotel a la meva habitació! Ha obert la porta d’una patada i m’ha amenaçat amb crits, com si l’esperit de Norman Bates l’hagués posseït. Sense entendre cap motiu de la seva actuació i després de fer-lo fora de l’habitació he hagut de preparar una barricada amb la maleta i una cadira per impedir que aquest sonat no provés d’entrar un altre cop. Ja que sóc a França he fet el meu particular homenatge a Víctor Hugo i els seus Miserables. El que mai m’hauria pensat, però, és que aquell hotelet de carretera era el refugi de l’alter ego del protagonista de la pel.lícula que més por m’ha fet en tota la història.

Roda el món i torna a Magny Cours.

2008-06-20T10:22:00.005+02:00

Després d'un any voltant pel món torno al lloc on va començar tot: Magny Cours. Un circuit perdut al mig del no-res, a 250 quilòmetres de París o Lió. És obvi que tornar aquí em fa pensar en com hi vaig venir tot just fa un any.Amb por,incertesa,inseguretat però amb ganes d'aprendre, d'escoltar i descobrir. Ara recordo rient que al meu primer dia el carregador de la bateria del mòbil va dir prou i em vaig quedar sense eina de treball. Sort que un tal Àlvar, a qui llavors ni coneixia,em va salvar el meu primer gran premi deixant-me el seu durant quatre dies. Crec que poc a poc he anat entrant en els intríngulis de la Fórmula 1, aprenent qui és qui en aquest món, i sobretot aprenent que hi ha línies que no pots passar perquè tot es mou en el més absolut dels secretismes. I, poc a poc, m'ha servit per fer el meu propi decàleg que és el següent:

-El pàddock és com un Gran Hermano.

-Uns entrenaments lliures gairebé sempre són avorrits.

-Una cursa és o molt avorrida o divertidíssima.

-Kubica,Heidfeld,Vettel,Alonso i alguns altres pilots són bastant normals.

-Portis el que portis a la bossa sempre et deixaràs alguna cosa. Si dus roba d'hivern farà calor i si en dus d'estiu farà fred.

-A la sala de premsa normalment hi ha 25 graus de temperatura, cap amunt o cap avall, de la temperatura ambient.

-A la sala de premsa el 80% dels seus membres podrien ser momificats.

-D'aquestes mòmies un 90% o bé s'inventa el que escriu o bé es nodreix dels comunicats dels equips per fer les seves informacions.

-Les mòmies, per cert, també acostumen a inventar-se entrevistes impossibles.

-Tot i que ho intento és també impossible que s'entengui des de fora la realitat catalana.

Je me souviens

2008-06-08T15:29:00.004+02:00

Tot i que sóc a gairebé 6 mil quilòmetres de casa, a Montreal, el Quèbec i Catalunya tenen algunes similituds. Una llengua diferent i una identitat diferent dels estats pare, per dir-ho d’alguna manera, del qual vulguin o no formen part. El Quèbec, té certes semblances també amb Catalunya pel que fa a potència econòmica: si ells són el motor del Canadà nosaltres ho som d’Espanya i ja se sap que amb la pela no s’hi juga. Però del Quèbec m’ha agradat particularment una cosa ben concreta: el lema Jo me’n recordo escrit en francès que es troba a totes les matrícules dels cotxes i a l’entrada del parlament. És una clara referencia al fet diferencial, és una clara al.lusió a preguntar-se un: recordeu qui som? Recordeu què som? Recordeu d’on venim? I jo em pregunto: recordeu l’enrenou que hi havia a Catalunya pel sol fet de posar-te el CAT a la matrícula del cotxe? Us imagineu una institució governamental a Catalunya que incités a la independència sense pors ni miraments? Ara que aquí comença a fer bon temps i la gent aprofita per estar tres mesos fora de casa, dia i nit, també surten les marmotes. Diuen que a l'hivern es passen la major part del temps dormint però com a mínim quan arriba el bon temps surten del seu cau. A casa nostra, malauradament, tenim marmotes que, totalment endormiscades, mai sortiran del seu refugi....

L'euríbor al 5%

2008-05-23T16:41:00.003+02:00

Sí, s'ha enfilat fins el 5% i diuen que seguirà pujant amb pànic general inclòs. General? No! Segur que els qui tenen aquests iots no pensen ni en euríbor ni en òsties. Algú que es pot comprar un iot d'aquestes característiques segur que ha fet alguna cosa al llarg de la seva vida que no és legal. I no em refereixo al fet de fumar-se un porro, que a molts països encara és il.legal. O a pispar un xiclet de duro com fèiem quan anàvem a l'escola al quiosc de la cantonada. Em refereixo a una il.legalitat de les grosses. Sinó ja em direu com es pot tenir un iot de 70 o 80 metres de llarg, amb un pal més llarg ( en diuen màstil es veu) que la Torre Collserola i amb més habitacions a dins de les que té el millor hotel de Mataró. A Mònaco els rics rics competeixen en veure qui el té més gros ( el iot). I no sé si encara que estiguin rodejats de luxe, de diners i es faci gala de l'ostentació més ostentosa que es pot fer són gaire feliços. He observat gent a les cobertes d'alguns iots mirant simplement el temps com passa. I segur que els agafa un atac d'enveja sense precedents quan veuen que el seu iot no és el més gros de tots ni el que té més glamour. Jo que no tinc iot m'he plantejat aquests dies el fet d'anar a una platja propera i llogar un patí d'aquells que per 6 eurus l'hora pots anar mar endins. La llàstima és que aquí no en lloguen perquè es veu que amb el glamour això no és compatible. I si per llogar un patinet he d'anar fins a l'Escala o Sant Pere Pescador ja em quedaria una mica lluny la cosa....

Patum!

2008-05-21T18:57:00.001+02:00

Un miracle

2008-05-13T19:43:00.002+02:00

Un miracle: això és el que ens va passar dissabte passat mentre era a Turquia i el pàrquing on aparquem el cotxe es va incendiar. No sé si donar les gràcies a Santa Juliana, Santa Semproniana, la Santíssima Trinitat, la direcció del vent o a qui. Però tela! Trucades, nervis, més trucades que no donaven bones notícies, bombers, policia, fum, foc...i el miracle. L'incendi el va provocar un Seat Ibiza que fins ara era el meu veí de pàrquing. El foc es va extendre cap a l'altra banda i el meu cotxe, tot just aparcat a 30 centímetres del Seat Ibiza, va quedar brut com si hagués anat a un correfoc però sense ni una rascada ni cap mostra visible que tot just abans hagués estat aparcat al costat d'un cotxe cremant. Us deixo el vídeo que he gravat avui, 72 hores després de l'incendi. El Seat Ibiza ja no hi és però perquè us en feu una idea mireu com ha quedat el cotxe que tenia a l'altra banda. Un miracle, vaja, que al meu Opel no li passés res de res pobret.

L'eixam de Les Santes, apunts de Turquia.

2008-05-09T10:20:00.007+02:00

Tot i que encara queden un parell de mesos llargs és obvi que ja podem donar per encetades Les Santes 2008. L'any passat vam patir un fet inusual que crec que només s'ha repetit al 2007 i al 1993: unanimitat gairebé absoluta a l'hora de valorar positivament el cartell. Així que aquest any ja tenim la polèmica servida. A mi com a cartell m'agrada perquè està molt clar que crida l'atenció i per tant aconsegueix l'objectiu de publicitar Les Santes. Que no hi tenim cap icona representativa del bestiari festiu? D'acord. Però m'ha agradat l'explicació que ha donat el seu autor i que no és cap altra que per la festa major ens tornem en aficionats de tot allò que són Les Santes i veient alguns actes de la nostra festa fins i tot m'atreveixo a dir que som aficionats del tot radicals. A més, enguany, si la samarreta està més o menys ben dissenyada serà una de les més potents dels darrers anys, sobretot per part del jovent. O no serà bonic veure Mataró convertit en un eixam? Per cert que tot això m'ha arribat fins a Turquia on hi seré fins dilluns. A Istambul fa fred i quan dic fred és fred: a la nit estem a 7 o 8 graus així que prometo a partir d'ara fer cas de les previsions del temps encara que no me les cregui quan hagi d'anar a algun país. Fins ara la cosa més emocionant que hem viscut al circuit ha estat un bassal d'aigua en un revolt que ha fet que els pilots es neguessin a sortir durant 40 minuts als entrenaments d'aquest divendres. Oi que és molt emocionant? Per cert que vull agrair àmpliament a la televisió de l'hotel on som que decidís fondre's i quedar-se en negre al minut 3 del Madrid-Barça de dimecres....després diuen que és la caixa tonta. El que no he pogut fer jo és fondre'm per no aguantar les brometes dels periodistes madridistes. Que tinguem sort....

Vull cotófluix...

2008-04-17T19:43:00.002+02:00

D'acord que el fet d'haver-me tret el cotófluix ha estat un alleugeriment molt gran però ara que hi penso me l'hauria pogut deixar 48 hores més. Això m'hauria salvat d'escoltar en bona part la interpretació que van fer dues noies a la primera gala d'OT, a la qual hi vaig anar a parar fent zàpping. Mai havia sentit desafinar tant en tan poc temps. És com si en un concurs per buscar un cuiner els que s'hi presenten no sabessin ni fer un sofregit. O si en un concurs per buscar el millor pintor els concursants dibuixessin com jo, és a dir de manera lamentable. No em crec que aquelles dues gallines que van cantar a OT ho facin tan malament perquè seria impossible trobar en un karaoke a les 5 de la matinada dues cantants tan nefastes i lamentables. Això ha estat una gran estratègia de Tele5. Que cantin com gallines i després tots els galls a les ràdios i televisions en parlaran...com així ha estat.

Una nit a urgències

2008-04-14T14:47:00.002+02:00

Ja se sap que les mares són patidores de mena i d'entrada cal aclarir que estic bé mare, que no em passa res. Però que he passat tres hores aquesta passada matinada a urgències és ben cert. Jo de petit era mig sord, però sord d'aquells que no senten gairebé res, i després d'allò i d'una operació quan era ben menut les meves orelles sempre han patit. I per això he anat a Urgències: l'orella dreta m'ha fet la guitza per culpa d'un cotófluix mal posat que, el molt puta, ha decidit quedar-se a viure a dins meu. Què hi feia un cotófluix a dins de la meva orella és una altra història que ara no ve al cas. No m'agrada anar a Urgències i, de fet, a l'hospital de Mataró encara no hi havia posat els peus. Però el cotófluix em tocava els nassos, quèvoleuqueusdigui. Aixi que em presento a Urgències tot sortint de la feina a la una de la matinada. No hi ha massa moviment i penso que no em tocarà esperar massa. Com que he sortit de la feina tot just fa una estona no porto a sobre la targeta de la seguretat social, la qual cosa provoca una cara de pòquer a l'administratiu que m'atén. Ell em diu que segui i que ja m'avisaran. Reitero que veig la sala d'espera mig buida i que esperançat penso que a les dues , amb una mica de sort, seré a casa. Fullejant un diari veig que entra una dona aparentment alterada i explica que la seva mare s'està ofegant i jo penso que aquesta dona si realment s'ofega ha de passar davant meu. I així és, que per això la seva és una urgència més urgent que la meva i som a Urgències. També cal que al cap d'una altra estoneta entrin uns pares amb un nen que té un quadre febril, segons diuen. Però aquest nen més que febre el que té és un atac d'hiperactivitat a les dues de la matinada així que penso que pel bé comú dels que som allà també caldria que passés al davant. I així és. Mentre segueixo esperant se'm dirigeix un homenet encorbat que em demana si li puc treure un cafè de la màquina. Després d'un llarg interrogatori dedueixo que vol un cafè descafeinat amb una mica de sucre. Penso que per passar el temps també estaria bé desafiar la màquina i treure'm un tallat. És dolent, esclar, però que esperaves Oriol...Mentre m'acabo el tallat hi ha una dona que entra amb un trau al cap i penso que aquesta dona hauria de ser cosida immediatament. Després d'uns minuts rajant sang pel cap, i quan ja estava a punt, tot i la meva aprensió, de cosir-la jo mateix, la fan entrar cap a dins. Ja són quarts de tres tocats i penso que a aquest pas no entraré mai. Estic visquent un col.lapse d'aquells que expliquen a les notícies? De nou s'obre la porta i entren uns pares amb una nena. Penso que aquesta nena hauria d'estar dormint i aposto interiorment que, evidentment, també passarà al davant. No m'equivoco. Veig que constantment entra i surt gent d'una porta on a dalt hi ha un cartell on posa "Accés restringit". I penso que de restringit restringit no en té res. Quan ja estic desesperat i a punt de marxar cap a casa sento el meu nom a través de la megafonia, com si fos el Camp Nou, i em diuen que me'n vagi al box 2. Corrents me n'hi vaig i allà m'espero durant vint minuts més fins que apareix una doctora que em fa tot un interrogatori mèdic. Li explico el meu problema de l'orella i ella s'entossudeix a mirar-me les pulsacions i prendre'm la temperatura. Estic a 35 graus i mig i penso que a Austràlia feia més calor. De pulsacions i de ritme cardíac em diu que estic perfectament, i jo me n'alegro, però m'interessa bàsicament la meva orella dreta. Ella mira i remira i, al·leluia!, troba l'objecte estrany! Diu que haurà d'avisar un cirurgià i jo em pregunto si m'obriran l'orella en canal. Llavors s'obre la porta i entra un paiu de gairebé dos metres i molt gros. I penso que aquest paiu em farà mal. Però no me'n fa i aconsegueix amb un moviment perfecte arrancar l'objecte estrany que vivia dins de la meva orella. Per fi em sento alliberat i ara toca fer l'informe. Deu minuts més esperant l'informe que, lògicament, no entendré perquè ja se sap que la lletra que fan els metges és complicada i la que fan els metges a les quatre de la matinada encara ho és més. Em donen l'informe i unes receptes amb antibiòtics per si em fa mal l'orella. I jo penso que l'únic mal que em farà l'orella serà sentir el niaaaaaaaaaaaaaaau niaaaaaaaaaaaaau dels monoplaces a Montmeló. Llavors també penso que la gent es tapa les orelles quan passen els cotxes als circuits i jo em quedo tan ample. I crec que m'estic quedant una mica sord encara que ja no tingui aquest element estrany dins de la meva pobra orella dreta i pugui finalment arribar a casa a quarts de cinc de la matinada i intentar dormir unes hores perquè l'endemà he d'anar al circuit perquè els equips volen provar coses noves de cara al Gran Premi de Montmeló que em farà pensar que he estat més de tres hores a unes Urgències que en teoria no estaven col.lapsades però que sí que tenien uns nens amb febre, una dona que s'ofegava, una altra amb un trau al cap i un noi amb un cotófluix dins l'orella.

La cultura de l'aigua

2008-04-06T12:34:00.002+02:00

Que no se m’enfadin les agències de viatges que pretenen fer l’agost enviant turistes a Bahrain: és un país, regne o com vulguisdir-li molt lleig. O com a mínim és molt lletja la part que he pogut veure. Esclar que tenint en compte que Bahrain té una extensió que equival a 3 cops Lleida tampoc hi ha massa per veure. Tot està en obres i tot sembla gairebé en runes i per no tenir no hem tingut ni una trista tempesta de sorra. Encara sort perquè els meus ulls pateixen un principi de conjuntivitis que influenciat per la meva hipocondria no faria res més que empitjorar les coses. Diuen que a Bahrain el cantant Michael Jackson hi té una residencia però de moment, igual com a Max Mosley, ni se l’ha vist ni se l’espera al circuit de Shakir. La familia Al Kalifa és la que mou els fils, els barrils de petroli i tot el que faci falta en un sistema basat en la monaquia hereditària. Aquí, però, no hi ha cap Lluís Gavaldà que canti Jo vull ser rei en àrab perquè probablement sortiria en globus de la illa. Sembla mentida que en un país tan sec com Bahrain en el qual ,atenció!, en tot l’any passat va ploure només 11 dies no hi hagi falta d’aigua i en canvi a Catalunya, que tampoc és que plogui per omplir pantans, estiguem tan necessitats. Mireu si malbaraten l’aigua a Bahrain que des que vaig arribar la cisterna del lavabo de l’hotel no para de rajar. Els he avisat clar, conscienciats com estem a casa nostra de l’estalvi d’aigua, però no hi ha manera. Que ragi m’han dit i això fa: segueix rajant. I tocant el que no sona cada nit.

Hola i adéu

2008-04-03T10:06:00.003+02:00

Després d'uns dies a casa ha tocat fer, de nou, les maletes i marxar. Ara ja sóc a Bahrain, una petita illa al Golf Pèrsic, molt a prop d'Aràbia Saudita. Fa calor, esclar. I vent, molt de vent. La veritat és que som en un país, de fet és un regne, bastant lleig. És desèrtic però res d'imaginar el típic desert de les pel.lícules. Aquí està pelat, ple de gaseoductes i pous de petroli. És per això que tenen tanta pasta aquesta gent. Els dies que vaig passar a casa em van servir per poder tenir uns dies de descans, estar amb l'Anna, veure la gent que feia temps que no veia, esperar que m'arribés la maleta de Malàisia, que em va trigar 5 dies a fer-ho, i per rebre males notícies. D'entrada dimarts el funeral de l'àvia d'un dels meus millors amics, en Jordi. I diumenge la gran patacada. Una trucada de l'Oriol Burgada em donava una d'aquelles notícies que mai vols rebre. L'Anna Palà havia mort. A la tele han trepijat merda, vaig pensar. Primer en Bis fa menys d'un any i ara l'Anna. Que cruel. Hola guapo, sempre em deia, ja saps la setmana que ve quan vindràs i quan no? És el que em preguntava cada setmana quan compaginava la feina a Televisió de Mataró i a Catalunya Ràdio. Al final quan li vaig comunicar que havia de plegar de la tele perquè no donava l'abast se'n va alegrar. No perquè plegués sinó perquè tenia davant una excel.lent oportunitat. Tenia mala llet ella. Però deia les coses a la cara i tal com eren. Jo sempre explicava que no havia tingut enganxades amb ella, potser perquè els dos érem una mica bordes per la majoria de les persones. Però els dos sabíem que més que bordes érem àcids i de vegades la gent no ho entén. Jo tampoc entenc, tot i que em vagi fent gran, que la gent es mori als 40 anys. No ho entenc ni ho entendré mai.

Podeu fer el favor de baixar l'aire condicionat???!!!

2008-03-23T06:02:00.003+01:00

És l'esport nacional de Malàisia. Sotmetre't a un canvi de temperatura brutal. Els encanta que et gelis minuts després que el teu cos hagi estat sotmès a altes i xafogoses temperatures. No entenc perquè cal posar a 12 o 14 graus, no exagero, els aires condicionats de tots els llocs tancats on ets. No hi hauria problema si a fora la temperatura fos més o menys igual. Però és que ben bé no és així. Entre el sol i la humitat el nostre cos està aguantant temperatures de sensació de 40 o 45 graus. Aquesta xafogor encara es nota més quan miro i em comenten que a casa nostra aquests dies fa una mica de fresqueta. Que fins i tot ahir va caure pedra i feia molt de fred al Maresme. I jo que aguanto molt més, o que m'agrada molt més, la fresqueta que la calor ja em veieu....aquí suant de valenti començant a gestar el conegut com a morenu paleta! Avui intentava pensar en el dia que vam sortir de Barcelona. Era l'endemà de les eleccions generals i mentalment em sembla llunyíssim! Crec que tots els qui som aquí ja ens comencem a moure una mica per inèrcia. Tenim el pilot automàtic posat des de fa alguns dies i això ens permet anar fent la feina, dia sí dia també, amb el 100% d'exigència. Avui que és el meu sant penso que ja vaig passar el meu aniversari, el nostre aniversari, lluny de casa. Llavors estava a la Xina. Ara toca Malàisia. Dimarts ja serem a casa. Quines ganes!

El país verd

2008-03-19T10:02:00.005+01:00

Després d'uns dies per Austràlia ja hem arribat a Malàisia. D'entrada sobta moltíssim la quantitat de palmeres que hi ha en aquest país. No n'havia vist mai tantes de juntes en tota la meva vida. El país és molt verd, senyal que hi cau la pluja que a casa nostra ens fa tanta falta. Aquí cada dia plou una mica, com a mínim en aquesta època. De moment la humitat, esperem que segueixi així, no apareix i per tant el clima es fa més suportable que no pas els 40 graus que teníem a Melbourne. Ahir vam estar unes hores a Kuala Lumpur i vam poder visitar les Torres Petronas, unes de les més altres del món amb 451 metres. Vam poder pujar fins a un pont que les uneix i en 38 segons l'ascensor ens va enlairar fins el pis 41. Kuala Lumpur és una gran capital de gairebé 2 milions de persones però que no agobia com , per exemple, Shanghai que per caminar pel carrer s'ha de fer cua. La gent aquí no et molesta ni t'està constantment oferint coses per comprar. A la capital estan acostumats, doncs, a veure turistes i no dir-los res. No com a un poble on vam anar a parar l'altre dia, crec que era dilluns, perquè ens vam perdre i ens anàvem allunyant del nostre destí. En aquest poble fantasma hi devia haver unes 20 persones. Quan ens van veure arribar es van aixecar tots de les seves cadires on estaven fent un tè o xerrant. Us ho juro que semblava una escena de la pel.lícula Bienvenido Mister Marshall. Ells devien pensar que què cony hi fotíem allà i nosaltres crec que pensàvem el mateix. Per cert, els taxistes a Malàisia, creuem els dits, són com un rellotge. Com el Hamilton.

La ciutat blava

2008-03-14T01:50:00.004+01:00

Impressionant el color de Melbourne. Té una llum i un color blau que crec que no havia vist mai. Això sí, la calor continua sent insuportable. Em costa d'assimiliar que fa uns dies era a Mataró a només cinc graus de temperatura i que ara estic a 39! És una calor seca, eixuta, sense humitat, lluny del que ens espera la setmana que ve a Malàisia on la humitat serà brutal i la suada també. Aquí ja pateixo, com podeu veure a la foto on surto amb Melbourne al fons. En prou feines puc obrir els ulls del ressol i calor que fa. Ho dic de debò: amb la calor que fa aquí els ulls no es poden gairebé ni obrir. És curiós. També ho és, i molt, agafar un taxi a Melbourne. És una gran experiència i molt divertit. Divertit perquè la majoria de taxistes són indis o immigrants i no hi ha manera que sàpiguen on hi ha els carrers on vols que et portin. Que dius..per què no escollien una altra cosa? Ahir vaig tenir una experiència amb dos taxistes. Al primer li vam preguntar si prop del circuit hi havia algun lloc on puguéssim veure Koales ( segueixo sense haver-ne vist). L'home ens va mirar estranyats.....i ens va dir Koala? What's this? Vam pensar que devíem haver pronunciat malament "Koala", així que vam començar a provar amb "koeila", "kuala", "koalei"...però el nostre taxista no deixava de mirar-nos amb cara d'incredulitat. Al final vam agafar un mapa i allà hi havia fotos de Koales. Li vam ensenyar i li vam dir que allò era un Koala. Ens va dir que no n'havia sentit a parlar mai ni que en coneixia la seva existència. Vam pensar que érem en una broma de càmera oculta però resulta que no. No sabia que existien els koales...curiós si vius a Austràlia. El segon taxista el vaig agafar a la nit per anar a un lloc on havia quedat amb més periodistes. Vaig arribar-hi 45 minuts tard. Més que res perquè vam donar unes 7 o 8 voltes a la zona on suposadament hi havia el carrer que el meu taxista no trobava. Al final, per acabar-ho d'adobar, vaig estar 10 minuts més al taxi esperant que funcionés la màquina dels rebuts. No ens en vam sortir. Però vaig riure molt amb el taxista ja que al final ja ens en fotíem de tot: del taxi, dels carrers tallats, del GPS i de tot el que fós...no n'hi havia per menys...

I encara fan Veïns!

2008-03-12T15:11:00.002+01:00

Doncs sí! Resulta que ja han arribat a l'episodi 5400, nosaltres que al Cor de la Ciutat encara som al 1600. Recordo Veïns perquè vaig estar-hi enganxat alguna temporada quan feia 1er de BUP. Qui m'havia de dir que tants anys després encara la farien! Tampoc em feu recordar massa coses de la sèrie perquè no en recordo pràcticament res, però l'anècdota és que a Austràlia encara l'emeten. Ah! Des d'ahir sóc a Austràlia, a Melbourne. Se'm feia difícil abans d'agafar l'avió creure que era tan lluny. Doncs sí. Molt lluny. Més lluny impossible. De Barcelona fins a Londres, després d'una aturadeta dins l'avió al Prat durant una hora esperant que s'enlairés, ja vam tardar dues hores. Però és que de Londres a Kuala Lumpur hi ha 12 mil quilòmetres o el que és el mateix: 14 hores de vol. I resulta que quan penses que ja hi ets i que ja hi arribes et toca agafar un altre vol per fer 7000 mil quilòmetres més. 8 hores més de vol! Jo crec que Austràlia, en realitat no està tan lluny sinó que ens l'han mogut per tocar-nos els nassos. I arribes i resulta que a Austràlia has de sumar 10 hores més de l'hora que has deixat a casa. Total:un caos pel cos, el cap i l'estómac. Per cert que el cangur que he posat a la foto no l'he fotografiat pas jo perquè, de moment, no n'he vist cap, ni tampoc cap koala. Que dius...és trist anar a Austràlia i no veure'n cap? Doncs sí. El que no és tan trist és la temperatura que fa aquí. Estem a 30 graus i les temperatures amenacen en enfilar-se fins els 35 els propers dies. Així que ja he fet bé d'anar a una farmàcia a buscar crema protectora perquè sinó tornaré com una gamba a casa. Ah! No té cap mena de pèrdua intentar connectar algun aparell electrònic europeu als endolls d'aquí. Ni portant a la maleta el pack que et venen per connectar-te a tot arreu amb tot de preses i d'endolls no et serveix de res. És un endoll tan estrany que no havia vist ni imaginat mai que pugués existir ( prometo una foto ben aviat).

Propera estació: 2008

2007-12-31T18:30:00.000+01:00

S'acaba, per fi , el 2007. L'any dels contrastos. D'algunes grans decepcions però també d'alegries. Rodalies. Apagades. Col.lapses. Caos. Hospitals. 80km/h. L'adéu del gran Lluís Llach. L'1 de desembre. El català emprenyat. Polònia arrasant. Frankfurt. Polla xica, pica...El Tot Gira seguint girant. Hamilton i Alonso. Por qué no te callas?! I l'AVE? Me llamo Josep Lluís. Maragall i l'Alzheimer. Kubotan. EON/ENDESA. De Juana Chaos. Els McCann i la nena. L'Iphone. El canvi climàtic. Antes partía que doblá. El judici de l'11M. The Police. Xirinachs. José Luís Coll. Pavarotti. Umbral. Fernán Gómez. Antonio Puerta. Els Bhutto. El declivi de Ronaldinho. El golàs de Messi. La Carrasqueta. Playstation 3. Les nostres obres. Japó, Xina, Brasil, Europa...En Lligonya. L'adéu d'en Graupera, i d'en Milán. Les trapelleries d'en Bassas. Museu Bassat. Bocamoll. Muguruza al Parc. La tripleta dels Capgrossos. L'abstenció. On posem Can Fàbregas? Baron alcalde. L'entrada de la CUP. Tantes i tantes coses que hi podria afegir però evidentment no em deixarè d'incloure Les Santes del No n'hi ha prou!

La FIA investiga.....

2007-10-24T16:59:00.001+02:00

Segons notícies d'última hora la FIA investiga l'estat etílic d'alguns pilots després del Gran Premi del Brasil. Podrien treure-li punts a Hamilton per aquest espectacle..... Impressionant! Jaja! Els que no eren a la festa de Mclaren, estaven a la de Ferrari i els altres a la festa de Red Bull, què coi hi feia el cap de comunicació de Ferrari a la festa de Red Bull???, amb imatges realment impressionants. Sort que no havien de conduir aquella nit.

Increïble

2007-10-24T16:20:00.001+02:00

Ni agafant un diccionari i buscant tots els adjectius que hi ha es pot descriure el final de temporada que hem tingut en aquest campionat de Fórmula 1. La victòria de Ràikonen és el millor final a la temporada més surrealista, emocionant i indescriptible dels darrers anys. Ha passat de tot, dins i fora de la pista, i Ron Denis ja pot anar buscant un balneari on passar-hi la resta del que li queda. Una retirada plàcida, lluny de l'estrès de les curses i de la tensió d'un equip podria ser el millor final per l'encara cap de Mclaren. Ferrari ha guanyat aquest campionat perquè ha actuat com un equip. Això és obvi. I la representació que van fer a Brasil va ser inceïble. Qualsevol equip més agosarat hauria fet que Ràikonen s'hagués situat primer després de la primera aturada a boxes. Però Ferrari encara ho va fer millor. Fer entrar a Massa dues voltes abans que al finlandès, fer que aquest mentrestant volés des del capdavant de la classificació i que quan entrés a la segona aturada en sortís primer. Amb suspens inclòs, amb Ràikonen i Massa en paral.lel abans de sortir a la pista el finlandès i , oh sorpresa!, col.locant-se a la primera posició. Increïble, màgic, i que ben fet! A Mclaren els va quedar cara de tontos però no penseu que tot eren llàgrimes a l'equip anglès. Alguns se n'alegraven que Hamilton no hagués guanyat el Mundial i marxaven del circuit tot rient, ja podeu imaginar qui. D'altres se n'alegraven que Alonso no hagués guanyat, mentre ho intentaven dissimular. A mi em va saber greu per l'Alonso, ho he de reconèixer i no me'n vull amagar. Digueu-li síndrome d'estocolm, digueu-n'hi com vulgueu, però el paio em cau bé. On anirà l'any que ve? De moment no s'ha cansat de repetir que on té contracte és a Mclaren i que ni Renault ni tonteries. Fins i tot l'altre dia em comentava que si fés un llibre amb les barbaritats que publica la premsa sobre el seu futur seria tan o més gruixut que El Quijote, així que ja em direu! Però tot i que no hagi guanyat ell el Mundial també me n'alegro de la victòria de Ràikonen. L'únic paio capaç d'arribar una hora més tard que els seus rivals al circuit el dia de la cursa. L'únic paio capaç d'adormir-se durant alguna roda de premsa oficial. L'únic paio capaç de preguntar a quina hora són els entrenaments quan fa anys que no canvia l'horari. I un paio amb qui vaig poder parlar breument després de la cursa i preguntar-li quina en muntaria aquella nit. Em va dir que encara no ho sabia però que segur que se li ocurririen un munt d'idees espectaculars. Amant de les festes i del vodka com és segur que encara està de festa.....a veure si la FIA l'investigarà per això també....

Al centre del món

2007-10-20T03:34:00.002+02:00

Això s'acaba! Ha estat una temporada de bojos. D'envejes, mals rotllos, espies, sopreses, reconciliacions fictícies, oportunitats per igual i amb un final que, de ben segur que, encara ens depararà sorpreses. Sembla ahir quan començàvem l'aventura del Mundial de Fórmula 1 a Magny Cours. Tot un món nou per descobrir i que, poc a poc, he hagut d'anar desgranant. He pogut veure i viure en pròpia pell com l'ètica periodística sovint se'n va a la merda per aconseguir vendre i instaurar el tot s'hi val. Declaracions inventades, entrevistes inventades, polèmiques inventades...tot per aconseguir vendre diaris. La última i definitiva és l'entrevista que el diari Público ha tret en exclusiva fa uns dies amb Lewis Hamilton. Res de res: és inventada ( quins nassos!). Accedir a Lewis Hamilton no és gens fàcil i les compareixences del britànic al pàdock davant de la premsa sempre van acompanyades d'una bona dosi de cops de colze. A això li has d'afegir que a la premsa que no és anglesa li posen traves en més d'una ocasió per obtenir declaracions seves, que fa mesos que no dóna cap entrevista en exclusiva i que la cap de premsa de Mclaren encara riu quan li hem preguntat per aquesta entrevista. El Público ha enganyat els seus lectors i això és molt greu. Aquests mesos també m'han servit per acostar-me a un personatge, Fernando Alonso, que crec que guanya força en la distància curta i quan no té micròfons al davant. No intentaré fer canviar d'opinió a tots els qui m'han dit que no s'ho acaben d'empassar però és el que he pogut constatar durant els grans premis. D'aquí una mica més de 24 hores sabrem si guanya el tercer mundial seguit o bé si Hamilton, aquest paio és molt bo, o bé Ràikonen, un crack que passa de tot, li prenen el relleu. Al Brasil, on ja sóc, serem al centre del món informatiu durant uns dies. Una bogeria de mitjans informatius s'han abocat a la darrera cursa de la temporada en un circuit , el d'Interlagos, rodejat de faveles i gent que passa fam. I els aficionats pagaran dinerades per poder-ho veure in situ. Amb aquests contrastos em vénen al cap unes paraules d'Alonso, si voleu força demagògiques, sobre la importància de guanyar el mundial, ser segon, tercer o vuitè. Hi ha coses molt més importants a la vida que guanyar un mundial, diu sovint l'asturià. I té raó. Clar que la seva butxaca ingressa més de 30 milions d'euros cada any.....

Turcs i cavallets

2007-08-27T23:49:00.000+02:00

El Gran Premi que hem viscut aquest cap de setmana ha estat un dels més avorrits de tota la temporada. Haurien d'instal.lar un reg automàtic a la pista que s'activés un parell de cops cada cursa, mai sabent quan passarà, perquè deixés la pista mullada i hi hagués una mica d'emoció. Sort, i que no se m'enfadin els fans de Hamilton, que al líder del mundial se li va rebentar un penumàtic i per uns moments la cosa es va animar. Curiosament el mateix pneumàtic que se li va rebentar a Alemanya i que va provocar un accident. Mateix pneumàtic, mateix mecànic? Boicot a Hamilton dins de Mclaren? No, oi? La cursa va ser dominada de principi a fi pels Ferrari, pels cavallets, que sortien per la part neta de la pista i que se'n van aprofitar de la pèssima sortida de Hamilton i d'Alonso. I caram! amb la censura que s'autoapliquen els membres de Mclaren després de la reunió de dijous. Ara tot volen ser bones paraules i sincerament no se'ls creu ningú. Si volen jugar a ser grans actors els queden encara hores i hores d'assaig. Només va fer falta veure la salutació, salutació?, fredíssima entre Dennis i Alonso després que aquest últim quedés tercer. Ni un segon de conversa, ni una paraula. I d'Istambul què dir-ne? Una ciutat caòtica, 10 milions d'habitants, però màgica. Amb unes olors i uns colors que se't queden a la retina. Amb unes panoràmiques sensacionals que uneixen Europa i Àsia. Ara bé ja em perdonaran però evidentment veig impossible que Turquia arribi a ser mai un membre de la Unió Europea. O abans haurien de canviar moltes coses. Entre els polítics que els manen, que condueixen com bojos, que se salten els peatges si hi veuen cua ( això em va agradar força i es podria aplicar a Catalunya), que la policia sembla més perillosa que els mateixos delinqüents, que no et donen rebuts si els demanes en alguns llocs i mil cosdes ho veig, a dia d'avui, impossible. Ara bé, Istambul és tan caòtic que és apassionant.

Una casa de bojos

2007-08-07T13:44:00.000+02:00

La millor manera de superar els dies feixucs que vénen tot després de Les Santes és trobar-te , de ple, en una cosa que ja no et permeti pensar-hi. I això és el que m'ha passat al Gran Premi d'Hongria. Que en prou feines he tingut temps de pensar en la festa major i en com ha anat tot perquè el cap de setmana que hem passat tots plegats ha estat de bojos. El de menys a Hongria ha estat el resultat de la cursa guanyada per Hamilton després d'una maniobra inexplicable dels comissaris de la FIA que li van treure la pole position a Fernando Alonso. Dissabte al matí els periodistes de l'estat espanyol ens vam reunir amb el vicepresident esportiu de Mercedes, Norbert Haug, que ens cantava les mil-i-una excel.lències de l'equip i de les relacions que, poc a poc, s'anaven enfortint amb el pilot asturià. I després, com per art de màgia, va aparèixer Ron Dennis i ens va tenir 40 minuts més explicant que la seva relació amb Alonso era com un matrimoni, que poc a poc havia d'anar millorant. Res de res. Tot plegat, i cantava d'una hora lluny, no era res més que un rentat d'imatge, una maniobra dels Mclaren per fer-se seva una part de la premsa internacional ja que tenen en contra l'italiana i bona part de l'anglesa que no accepta que a Mònacu es prohibís a Hamiton atacar el seu company d'equip. Tot l'objectiu de Mclaren de netejar l'imatge i explicar com de bonic n'era tot no els va durar ni dues hores, va ser paper mullat. Després dels entrenaments de dissabte Alonso atacava Mclaren, sense saber que les males cares a l'equip eren perquè Hamilton havia desobeït l'equip. Però ell ja havia donat un altre titular. Quina diferència aquest pilot amb el 90 per cent dels esportistes restants que no diuen mai res de bo a les seves rodes de premsa. Alonso és una mina inesgotable i en aquests moments n'és plenament conscient que tot el que diu l'allunya cada cop més de Mclaren. I a Mclaren ara resulta que els surt un altre nen capritxós amb els fums pujats que no fa res més que fer el que li dóna la gana i que fins i tot desobeeix les ordres d'equip. Si aquest cap de setmana a l'escuderia britànica no s'ha arribat a les mans entre els seus membres ha estat de miracle. El cert és que el clima és totalment irrespirable i ja ningú se n'amaga. Només cal veure les dues faccions, l'Alonsista i la Hamiltoniana, a dins l'equip. I només cal sentir, per exemple, al pare de Fernando Alonso com se'n vanagloriava dels missatges que anava rebent diumenge al seu mòbil després de la cursa de diumenge. Uns missatges que millor que no reprodueixi en aquest bloc perquè podrien ferir sensiblitats. I per segon gran premi consecutiu Alonso i el seu mànager ja no van tenir cap mena de problema per entrar al motorhome de Renault durant una bona estona, i se suposa que no hi van anar a prendre un cafè. A Alemanya ja ho van fer i a Hongria hi han tornat. El més graciós de tot és que queden 6 grans premis i que la tibantor cada vegada és més gran. I ens passa igual com quan als culebrots fan l'aturada d'estiu. Que et deixen penjat amb una història al seu clímax que s'haurà de resoldre després de les vacances. Doncs el mateix passa amb la Fórmula 1 ara. Ens deixen penjats fins d'aquí 18 dies, quan hi haurà el Gran Premi de Turquia, que esperem completament expectants.

Gràcies!!!

2007-07-29T18:18:00.000+02:00

Sincerament moltes gràcies a tots/es! Després d'un any duríssim al final ho hem aconseguit. De nou i de tot cor, moltes gràcies a tots/es els membres de les colles per la implicació en el No n'hi ha prou! Amb quatre retocs que s'han de fer a l'acte crec que entre tots acabem de crear un nou clàssic santero.

Glòria Les Santes!

2007-07-24T21:44:00.000+02:00

Després d'uns dies fora per Alemanya ja torno a ser a casa, per fi. De la cursa del cap de setmana a Nürburgring no en parlaré, tot i que va ser la millor i més emocionant de tot el campionat. Tampoc parlaré de l'horrorosa cançó de l'estiu que els alemanys tenen aquest 2007. Ni tampoc parlaré del recepcionista de l'hotel on m'allotjava: un turc que parlava espanyol i deia que a Alemanya tot era una merda: "mierda de pueblo, mierda de trabajo, mierda de tiempo, mierda de gente, mierda de alemanes". Avui em toca parlar de Les Santes, de la millor festa major de Catalunya. Ja les tenim aquí, demà a partir de tres quarts de vuit donarem el tret de sortida a la nostra festa major. Demà és el millor dia de l'any per molts, i la millor mitja hora de l'any també, amb el Desvetllament Bellugós com a gran protagonista de la jornada. Nervis, el cor a cent, emoció, tensió, adrenalina, tot es viu en molt poca estona en la nit més màgica de l'any. Però aquestes Santes 2007 ens guardem una mica de tot això per viure-ho dissabte. Dissabte no ens cansarem de dir No n'hi ha prou! fins a quedar-nos afònics. Serà brutal! GLÒRIA LES SANTES!

No n'hi ha prou!

2007-07-14T01:54:00.000+02:00

Ja s'acosta. Sincerament hem hagut de suar molt perquè aquest acte, finalment, hagi pogut treure el cap. I serà la bomba. Serà un dels actes referència i inamovibles de la nostra festa major, no en tingueu cap mena de dubte. Queda molt lluny ja el juliol de l'any passat quan uns quants ens vam mirar a la cara per Santes i vam dir: nois, que aquest any no hi ha res després de Requisits. I vam agafar unes gralles i vam intentar fer alguna cosa, però evidentment no va reeixir. També ja em queda molt lluny el mes de setembre quan, he estat molt pesat al llarg dels últims mesos ho sé, vaig anar-me trobant gent de les colles pel carrer i els vaig anar comentant, gairebé un per un, la possibilitat de fer sortir els elements festius de la ciutat a les dues de la matinada. Ningú, o gairebé ningú hi confiava. Ningú veia clar el que jo tenia claríssim. Ningú visualitzava l'acte a les dues de la matinada. Ningú creia que les figures podrien sortir a les dues de la matinada i podrien fer vibrar la gent. Però, poc a poc, la gent ho va anar pensant i analitzant amb deteniment. Primer la Momerota, després l'inestimable ajuda dels companys de l'Àliga que , de seguida, van veure que per un dia l'Àliga podria agafar un tarannà completament festiu. Després les Diablesses que s'han adaptat a l'acte de manera exemplar. Després la Família Robafaves que han considerat oportú donar una oportunitat a l'acte i gaudir-ne completament. I finalment el Drac, que tot i que enguany hauran d'estar pel nounat que arribarà, faran un esforç i el 28 aniran a dormir una mica tard deixant el dragalió en mans de cangurs. Ara tots estem convençuts que el No n'hi ha prou! pot ser un acte que sigui diferent al que hem vist fins ara. Que les figures seran capaces d'interactuar les unes amb les altres mentre la gent salta i vota al ritme de les músiques d'en Marcel Casellas. Un músic excepcional i una persona brutal que ha sabut entendre què són les figures de la ciutat i que ha sabut acoblar-se a les miliuna exigències i suggerències que li hem traslladat. Triades una a una, les músiques del No n'hi ha prou tenen tots els números per convertir-se en èxits, un rere l'altre. Per ser corejades i ballades per la multitud. Per acabar de tancar el cicle de les nits de Santes i aconseguir que el decrescendo que hi ha després de la nit boja es converteixi en un increscendo progressiu fins el 28. El menú ja està servit. El guió elaborat. Sabem el que hem de fer i com ho hem de fer. Ara només falta que els santeros i santeres es facin seu aquest acte. Que un cop acabi aquest any ja esperin amb ganes la Nit boja de l'any que ve però també el No n'hi ha prou! Només així significarà que totes les hores de feina, de reunions, d'escriure i reescriure guions, d'hores que hem perdut amb la parella, d'hores que hem estat xerrant i debatent hauran volgut la pena. Glòria Les Santes!

Ai Lewis, Lewis....

2007-07-10T01:59:00.000+02:00

De ser un novell sense cap pressió a notar-la tota aquest cap de setmana que ha corregut a casa. Serà campió del món Lewis Hamilton? Amb errades com les de Silverstone no. Raikonen i Alonso són millors pilots i més experimentats i ho van demostrar al GP d'Anglaterra. Hamilton ja creixerà i algun dia serà campió, i tant que ho serà, però haurà d'administrar molt bé l'avantatge per ser-ho aquest any i aquí ja hi ha dubtes seriosos que ho faci. Però tan vermells com l'autobus de la foto són els Ferrari italians que, com segueixin així les coses, acabaran sent campions per equips i Raikonen, si Alonso continua obsessionat en la seva guerra personal contra Mclaren i Hamilton, ho serà en pilots. D'Anglaterra què dir? Doncs que a part d'haver conduit 600 quilòmetres ( ells en diuen milles) pel cantó contrari al qual estem habituats, de pagar en lliures i no en euros, de pensar com en són de complicats els endolls anglesos, d'haver-me de discutir amb la recepcionista de l'hotel perquè deia que no existia la meva reserva, de pensar com de malament mengen aquest anglesos, de trobar-me al cantant de Duran Duran al motorhome de Mclaren pet com una cuba i parlar-hi una estona, de no trobar-hi la gràcia d'ingerir alcohol fins a caure rodó, de comprovar com d'artificial n'és la Victoria Beckham, d'haver-me de discutir amb els d'Iberia a Heathrow perquè no només hi havia un Oriol Rodríguez, sinó dos, al vol Londres-Barcelona i ser acusat de venir de Los Angeles, de discutir-me amb la policia a la porta d'embarcament perquè no em deixava entrar dues bosses de mà i com les nines russes volia que en fiqués una dins l'altra, d'haver de comprar a l'aeroport una bossa grossa on ficar les dues petites, de veure com em tractaven com un potencial terrorista fent-me obrir i reobrir totes les bosses i traient el material de dins ( resulta que el micròfon de la ràdio i els cables que du els trobaven altament perillosos), de veure com el vol de tornada s'ha endarrerit una hora i mitja i veure com la noia del seient del costat ha estat a punt de vomitar durant el vol ficant contínuament el cap dins una bossa de plàstic, doncs a banda de tot això Anglaterra molt bé.

Quin espectacle!

2007-07-02T19:53:00.000+02:00

Ja sóc de ple al circ de la Fórmula 1. De fet, fa uns minutets que acabo d'arribar a casa després de fer un llarg viatge en cotxe de Vichy a Lió, 3 horetes, per agafar el vol que m'ha portat fins a Barcelona. Per cert quina calor que fa aquí després d'haver passat 4 dies a França amb un temps acceptable i sense passar calor. I de ploure ha plogut, però no quan li interessava al Fernando Alonso de cara al Gran Premi a Magny Cours. De fet aquest cap de setmana acaba amb el retorn de Ferrari a les victòries, des de feia 11 mesos que la casa italiana no feia doblet, i amb Lewis Hamilton més líder. Aquest tio ja porta 8 podis en 8 curses aquesta temporada i això ja no és qüestió que un dia hagi tingut més sort o no. Aquest tio és bo. I aquest tio com no se li torcin molt les coses serà el nou campió del món de F1. I a Mclaren li anirà de fàbula que un pilot de la seva nacionalitat guanyi el Mundial. De fet, i és curiós, a la roda de premsa que van oferir al motorhome de Mclaren el dissabte totes les preguntes dels periodistes de tot el món anaven dirigides a l'Alonso i al Hamilton no se'l mirava ningú. I aquest pilot resulta que és el líder de la competició amb un avantatge prou ampli, 14 punts. I sí, els Ferrari han tornat. Una casa amb una història excel.lent però amb personatges tan lamentables com Jean Todt o Felipe Massa, que la simpatia no seria precisament el seu fort. I de Räikonen no és possible saber si és o no simpàtic perquè és com un robot fet pilot. No s'altera ni en la victòria ni en la derrota i manté tota l'estona un posat d'encefelograma pla que fa por. I per cert, el circ de la Fórmula 1 és tan brutal com contradictori. Tot és gegant, grandiloqüent i amb unes mesures de seguretat brutals ( i més fortes que seran a Anglaterra el proper cap de setmana). I és un món tan grandiós i glamurós que tot sembla de mentida. Igual com sembla mentida llevar-te un dia a Mataró i al cap de 10 hores estar per un circuit on et trobes a un metre al Zidane, al Michael Schumacher, al Flavio Briatore, etc etc etc.......Ah! I no me'n vull descuidar de comentar que també sembla mentida i irreal el motorhome de Red Bull. I un dia explicaré el perquè.

Brum brum!

2007-06-26T18:08:00.000+02:00

Aquest és el meu primer Gran Premi! Magny Cours o el que és el mateix, Gran Premi de França de Fórmula 1. M'esperen uns mesos mogudets: França, Anglaterra, Alemanya, Hongria, Turquia, Itàlia, Bèlgica, Xina, Japó i Brasil. I és que seré l'enviat especial de Catalunya Ràdio al Mundial de Fórmula 1! Tot un gran repte però també una excel.lent oportunitat. No fa falta dir que enyoraré molt tot el que deixo, momentàniament, aquí. Però també serà divertit veure tots els intríngulis del circ de la F1. Ja aniré informant de com van les coses pels circuits! Fins ben aviat a tots/es!

Gràcies Patum!

2007-06-11T23:46:00.000+02:00

L'apatia

2007-05-30T20:40:00.000+02:00

La platja, la mandra, la son, l'apatia general ha pogut molt més que les crides a la participació per part dels polítics, de cara a les municipals de diumenge passat. Tots plegats ens ho hem de fer mirar. Els polítics deuen tenir la seva part de culpa perquè bona part del poble no se'ls creu. I què? Els principals culpables som els ciutadans. Tothom es queixa contínuament i quan hi ha l'opció d'anar a les urnes a expressar què en pensa cadascú de tot plegat la gent deixa el fet d'anar votar en la darrera de les seves prioritats. És molt greu que ni el 50% de la població amb dret a vot a Mataró s'hagi quedat a casa, o a la platja o al sofà. Escarxofats i passotes aliens a una realitat que, segons ells, no els pertoca analitzar. Hi ha abstenció crítica? Segur. Arriba al 50% de la població? No fotem. No deuen arribar ni a un 5% els entesos en matèria política que després d'analitzar i reanalitzar totes les opcions i els seus programes decideixen desdir-se d'acudir a les urnes. En general tothom viu molt bé. Perquè, a banda que els pisos estan cars i que les hipoteques pugen constanment, mentre la gent vagi fent la seva ( tenir el cotxet, sortir els caps de setmana, fer algun hobby, anar a sopar fora de tant en tant, anar als grans centres comercials a comprar....) ja els anirà bé. No fa gaires dècades que alguns avis o besavis de molts d'aquests apàtics que es queden a la platja prenent el sol quan hi ha cita a les urnes van donar la seva vida perquè els seus successors visquéssin un dia en democràcia. I votessin. I així els ho paguen: amb l'apatia.

P.D: Menys apàtics que els votants hem estat alguns dels membres de les colles de les figures institucionals de la ciutat. Tenim nou acte per Santes. I serà la òstia.

Ja el tenim aquí!

2007-05-09T01:32:00.000+02:00

Com cada any el debat ja està servit. Aquest és el cartell de Les Santes d'enguany. Hi haurà a qui li agradarà i a qui no, com sempre. A mi personalment m'encanta. Perquè tal i com el Marc Prat, l'autor, va comentar: la mà d'en Robafaves és una de les coses que més vèiem quan érem pètits. I tothom que tingui un xic Les Santes interioritzades relacionarà fàcilment el cartell amb la festa major. Si el cartell està a l'alçada veurem si la programació de Santes n'estarà. Ja s'insinuen alguns noms i alguns de clàssics que, a dia d'avui, cauen de la programació. L'Orquestra Girasol, coneixedora com ningú de com ha de ser un concert de festa major a Mataró, salta de la programació. L'excusa segons el director del PMC: són massa grans. En canvi la Salseta del Poble Sec que duen dos dies tocant com a formació i fa dos anys van buidar el Parc entren a la programació, igual com la Cimarrón, que també ve amb gran qualitat, aixó sí, però amb 30 anys a l'esquena. Esperem que a Mataró no s'hagi ofert l'arribada dels Rolling Stones perquè amb aquests criteris que corren se'ls hauria desestimat per ser massa grans. Qui marca els criteris? Qui aposta per una extriunfita reconvertida? Qui desestima unes coses i en marca unes altres segons el seu parer? Per què quan una cosa funciona es canvia? Per què som tan capgrossos?

El cotxe d'en Bis

2007-04-13T18:44:00.000+02:00

Ja se sap que no és massa habitual que la gent deixi el seu cotxe. I menys si és a algú que en prou feines coneix o, pitjor, que desconeix com pot arribar a conduir de malament. Però ell no. Ell era així. Noi, agafa el cotxe tu mateix! I et donava aquell grapat de claus. I un agafava el cotxe i se n'anava a cobrir actes o a buscar notícies. El cotxe d'en Bis és el cotxe més conduït pels periodistes de tota la comarca, n'estic segur. Perquè ell era així. Perquè confiava en la gent amb els ulls tancats i no els fallava. I passaves hores amb ell a les gravacions i fent cafès, cigarrets i explicant-te tot d'històries que un flipava i escoltava sense badar boca. Les explicava igual com aquells contarondalles que saben tots els intríngulis de totes les històries. I és que ell de Mataró ho sabia tot i ho controlava tot. I cuidava els seus periodistes com si fossin els seus fills o nebots. I se n'alegrava moltíssim quan aquests deixaven la casa paterna per anar a veure què hi havia per aquests móns de déu del periodisme. Ostres molt bé! Agafa-ho home! Que en definitiva ja voràs com t'anirà molt bé, et deia, mentre un, que de vegades és tímid, entrava al despatx per comunicar-li que li havien ofert un contracte a una emissora de ràdio. I avui se n'ha anat ell. Sense fer soroll. Amb dos collons. Amb els mateixos nassos que m'explicava fa uns mesos que això s'acabava. I que no passava res, que la vida continuaria. I així serà perquè així ha de ser. La vida continuarà però sense un dels referents claus per entendre la informació a Mataró durant els darrers vint anys. Sense aquell qui ha ensenyat a fer preguntes a les rodes de premsa amb cara de pòquer i sense immutar-se mentre feia una pipada al seu cigarret. Avui ha marxat i, com no podia ser d'una altra manera, el seu cotxe continuarà circulant. Cantinuarà circulant al mateix temps que ell continuarà circulant en la memòria de la gent. Gràcies per tot Bis! Per fer-me riure tantes vegades, encara que avui aquests somriures siguin llàgrimes, i per explicar-me com es fa una cosa que massa sovint oblidem: ser persona.

Una petita venjança....

2007-03-29T16:43:00.000+02:00

Avui he posat en pràctica una petita venjança. Quants cops com a usuaris de qualsevol companyia de telèfons ens hem vist hores i hores penjats per solucionar un problema? Quants cops ens han torejat mantenint-nos en espera minuts i minuts? Doncs aquesta és la seqüència del que ha passat:

-(Sona el meu telèfon mòbil. Em truquen des d'un número ocult , que d'entrada ja fa més ràbia. Despenjo). Digui?

-Hola buenas tardes, llamo de Movistar, es usted el usuario de la línea 687......

-Un moment si us plau. ( deixo el mòbil a sobre la taula durant 30 segons). Digui?

-Hola buenas tardes es usted el usuario de la línea 687.....

-Un moment si us plau. De seguida l'atendrà. ( deixo el mòbil sobre la taula un minut i hi torno). Digui?

-Sí hola, que buenas tardes que llamo de Movistar. Es para saber si usted es el usuario de la línea....

-Un segon. Aquest usuari ara no s'hi pot posar. Però no es retiri si us plau. ( Engego la ràdio, poso música i deixo el mòbil al costat de l'altaveu durant dos minuts. Torno a contestar). Si hola, digui.

-Nada que llamo de Movistar es para saber si usted es el usuario de la línea 687......

-Sí, sóc jo. Un moment si us plau. L'atendré a continuació, no es retiri. ( Deixo el mòbil a la taula tres minuts mentre vaig fent coses i quan em sembla que ja hauran penjat hi torno). Hola?

-Sí buenas tardes qué tal? Llamo de Movistar para ver si quería cambiar de compañía de telefonía móvil.

-En aquest moment aquest usuari està ocupat i no el pot atendre. Podria trucar d'aquí 5 minuts si us plau?

-Entendido, gracias.

Creieu que tornaran a trucar?

Fins ara!

2007-03-24T00:07:00.000+01:00

Com t'ho podria dir perquè et fos i ens fos senzill. Has triat un dia net i clar per dir-nos adéu, sí. Però no t'equivoquis pas. No ens dius pas adéu, ens dius fins ara. De moment, però, gràcies per les cançons i instants màgics que ens has regalat. Quants records! És ben bé que la música d'en Llach hauria de pertànyer o pertany, de fet, a una generació més antiga que la meva. Però una de les moltes coses que els he d'agrair als meus pares és que sempre de petits ens "torturaven" amb les cançons d'en Llach, d'en Raimon, de la Maria del Mar Bonet, etc.. I de cop, amb el pas dels anys, et trobes que quan vas cap a la facultat la cinta que dus al walkman és qualsevol relacionada amb la música d'en Llach. Quants cops hauré escoltat el concert del Camp Nou? Quants cops he escoltat Amor Particular? ( per mi la millor cançó d'amor que mai s'ha escrit). O quants cops m'han vingut al cap els concerts que en Llach feia a l'Art Pista quan Mataró tenia un veritable festival d'estiu? Per tot això i altres coses que no he gosat mai ni dir-te penso que avui no te'n vas pas. No dius adéu. Perquè els records, per sort, els podem evocar quan, on, amb qui i com volem. I a més...no veus que no te'n podràs estar Lluís. Puja a la barca amb el teu bagatge, recorda que la vida és teva però no et dic pas adéu: et dic fins ara!

5

2007-03-10T02:53:00.000+01:00

5 és la mitjana del coeficient intel.lectual dels que s'han manifestat aquest divendres i ho faran aquest dissabte contra la política del govern. Algunes de les perles expressades: Viva la Cope! España, España! Cataluña española! Zapatero mentiroso! o España unida jamás será vencida!
És curiós que es manifestin l'endemà que el Circ Cric hagi anunciat que suspèn la seva gira per problemes burocràtics. Jo de tu Tortell no m'ho pensaria: fés un cop d'ull al teu voltant i tindràs pallassos per fer milers de funcions seguides. I segur que segons quins amics fessis, de pas, no tindries tants problemes burocràtics. Mare meva quin país....

Dimarts i 13

2007-02-13T22:45:00.000+01:00

Avui fa 8 anys que el Carles Sabater callava per sempre. Després d'un concert a Vilafranca del Penedès una aturada cardio-respiratòria acabava amb la vida del genial cantant de Sau. Recordo perfectament el moment en el qual vaig sentir la notícia a Catalunya Informació. Parlaven d'ell en passat i després de pensar-hi tres segons vaig caure-hi, al mateix instant que em queia una llàgrima. S'ha mort, s'ha acabat. També s'ha acabat Sau. Amb la mort del grup s'acabava el fenomen que als anys 90 s'havia batejat com a "rock català" i que no se sap ben bé perquè es va convertir durant 4 o 5 anys en un autèntic moviment de masses i de maldecaps pels nostres pares que ens havien de portar amunt i avall del país seguint els concerts. Però aquell 13 de febrer es va acabar de socarrel a Vilafranca del Penedès. 8 anys després, el mateix dia i també a Vilafranca del Penedès, s'ha acabat un altre fenomen. El Barça d'Eto'o s'ha acabat. Les explosives declaracions del davanter camerunès, genial futbolista i genial bocamoll, indiquen una cosa ben clara: no hi ha marxa enrera. Els motius els sabrem ben aviat: però no hi ha marxa enrera. S'ha acabat la bassa d'oli amb què s'havia convertit el barcelonisme les darreres temporades. S'ha acabat el fenomen Eto'o. El temps ens dirà com acaba tot plegat. Del Carles ens queden les seves cançons. De l'Eto'o al record ens queden els seus gols. Però l'Eto'o ha estat molt més afortunat que el Carles: tot i que a Vilafranca ha mort com a jugador del Barça....segueix respirant.

Sense comentaris....

2007-02-08T14:12:00.000+01:00

Quina vergonya! Ha aparegut el personatge nefast i reconeix que ara sap que no hi havia armes de destrucció massiva a l'Iraq. I què et pensaves? Es pot ser més cínic, mentider i hipòcrita? Quins collons reconèixer això ara i sense, a sobre, demanar perdó. De què et serveix? T'hauries pogut quedar calladet continuant-te creient les teves veritats perquè com a mínim no incrementaries l'adversitat que existeix cap a tu. Que no veus que si ara reconeixes això passaràs a la història amb un grau d'imbecil.litat encara més gran? Pots anar a fer una volta a un país amb una guerra civil oberta com és l'Iraq o vés a veure algun familiar de les víctimes de l'11M a veure amb quina cara et reben. Més val tard que mai? No, en algunes ocasions hi ha coses que són del tot inexcusables, imperdonables i condemnables. I això no és querellable?

Presus interruptus

2007-01-26T20:14:00.000+01:00

El Ple de la Sala Penal de l'Audiència Nacional ha decidit, per una àmplia majoria, que l'etarra Iñaki de Juana Chaos continui reclòs, hospitalitzat en aquest cas per la vaga de fam que segueix, i compleixi els 12 anys als quals ha estat condemnat per amenaces terroristes. Què voleu que us digui? Estic d'acord que aquest home estigui ben tancat a la presó perpètuament pels crims que ha comès, evidentment, però el problema és que ja va complir la seva condemna gràcies a l'excel.lent codi penal que existia quan se'l va jutjar. Ara continua reclòs no pels assassinats sinó perquè se'l va condemnar per dos articles on expressava la seva opinió sobre la política penitenciària i el conflicte basc. Que cadascú interpreti com vulgui aquests articles però les amenaces terroristes pel qual segueix condemnat estan una mica agafades amb pinces. No defenso per res aquest home, que quedi clar, però la decisió de l'Audiència Nacional no és res més que una venjança pels assassinats que ha realitzat aquest individu i pels quals resulta que ja va complir condemna. O fins i tot forma part d'una decisió política atribuible en bona part a presumptes pressions del PP que han celebrat la decisió com una de les millors notícies que mai han tingut a la vida, Rajoy dixit. El més curiós del cas és que els magistrats que van veure amenaces terroristes en els seus articles són els mateixos que es posicionen ara favorables a la seva llibertat provisional. Surrealista, no? Tant surrealista com que li caiguessin, d'una banda, 18 anys per un munt d'assassinats i , de l'altra, 12 anys per dos articles d'opinió.

No l'esteu cagant molt?

2007-01-11T20:09:00.000+01:00

De tothom és coneguda l'animadversió mútua a Mataró entre l'Ajuntament i els Maulets, els okupes o qualsevol grup derivat d'aquests. Però darrerament han trascendit dos fets que si més no trobo ridículs i injustos. No tinc cap simpatia ni cap mal rotllo especial amb la gent de l'Atzucac però trobo penós que se'ls hagi multat amb gairebé 5 mil eurus pel sol fet de regalar cervesa durant l'aniversari d'aquesta taverna. Diuen des de l'Ajuntament que se'ls multa per fer apologia de l'alcohol. Molt bé: sortim un dia de nit i multem tots els bars, discoteques i restaurants on et conviden a una copa GRATIS. Oi que no es farà? O anem més enllà: que l'Ajuntament multi la Família Robafaves o la Vella Quaresma per fer apologia de l'alcohol. Els uns perquè la fan el 25 de juliol a la convidada i els altres perquè conviden a vi calent després de l'enterrament de la sardina. O millor encara: que aquest any es regali orxata fresqueta i suc de taronja. Aquesta guerra només provoca que la llei quedi totalment desfassada ja que s'aplica segons com i a segons qui convé. I qui dóna ordres als dos agents de la policia municipal que fa uns dies van multar a uns nois per penjar un cartell en contra de l'ordenança cívica a la ciutat en un lloc aparentment prohibit: unes tanques al costat d'una obra del Carrer Lepanto. Per què se'ls multa? Per queixar-se, un fet totalment lícit, o per penjar cartells en un espai prohibit? Si és per la segona opció la cosa encara fa més gràcia perquè si fas un cop d'ull al lloc on van penjar els cartells n'hi ha fins i tot del muntatge que la Fura dels Baus va representar al Teatre Monumental fa uns dies, organitzat pel Patronat Municipal de Cultura. No sé qui dóna les ordres per tocar els nassos sistemàticament a un determinat grup de persones però aquesta vegada l'han cagada...i molt. I em pregunto: perquè els dos agents de la policia local que es van passejar pel carrer Lepanto no van caminar uns metres més enllà cap a l'Avinguda Maresme i es van dedicar a detenir els proxenetes que exploten un grapat de noies vingudes des de l'Àfrica? Tot plegat és molt penós.

2006

2006-12-31T21:00:00.000+01:00

Se'n va el 2006. L'any en el qual el 30 de desembre s'ha dedicat a bombardejar amb dues notícies els resums de l'any que ja estan tancats i editats. ETA ha reaparegut perquè entre els uns i els altres ho han fet molt malament i han penjat a la forca Saddam Hussein, enlloc d'haver-lo tancat a la presó de per vida. Qui diu que no passa mai res informativament segons quins dies de l'any? El 2006 és l'any en el qual ETA ha declarat una treva que flaqueja, Montilla ha arribat a la presidència de la Generalitat, ens han tornat, per fi!, els papers de Salamanca, s'ha aprovat un Estatut escarransit, s'ha guanyat la segona, els castellers s'han vist obligats a dur casc per culpa de la desgraciada mort de la Mariona, ens hem inundat (Raimon fa anys que ho explica molt bé), hem conegut la Kampusch, a Espanya no han entès l'humor d'en Rubianes, a l'Iraq es continuen matant, molts han intentat sense èxit saltar una tanca desgraciada, el Prat s'ha col.lapsat, Air Madrid ha fet el préssec ( imagineu que s'hagués dit AirCatalunya o AirBarcelona la que s'hauria muntat???), Pinochet se n'ha anat, ja és mala sort, sense patir massa. Són algunes de les notícies que han trascendit perquè segur que n'hi ha hagut moltes altres a les quals no els hi haurem prestat ni un segon de la nostra atenció tot i que segurament els haurien merescut amb escreix. Una d'aquestes notícies és el constant assassinat de periodistes arreu del món només pel fet de voler fer la seva feina. 81 n'han mort aquest any. Molts, masses. Pocs oficis com aquest són tan arriscats segons a quina zona del món es desenvolupi, i és trist. Que a punt d'entrar al 2007, 5 anys farà ja de l'entrada de l'euru!!, la llibertat d'expressió o d'informació encara trontolli greument en alguns llocs del món és preocupant. Esperem que el 2007 sigui una mica millor que el 2006. Que tingueu un excel.lent any nou!

Les mosques

2006-11-07T16:58:00.000+01:00

Les mosques ja fa una temporada que estan molt pesades. Abans potser tenien carisma però ara l'han perdut i és difícil que, a curt termini, el tornin a recuperar. Volen de manera irregular i estan desubicades. No saben on anar, ni per què són aquí. Cap d'elles. Però observant-les ara a finals d'octubre i començaments de novembre és relativament fàcil classificar-les. N'he vist de negres, blanques, vermelles, verdes, blaves i unes que no havia vist mai, d'un color marronós, que irrita molt. Les mosques quan les he vist volar per casa tenen tendència a agrupar-se per la seva naturalesa. Així doncs les negres, que en són més, es creuen les reines de la casa. Però no tenen en compte que si s'ajunten les blanques, vermelles i verdes no hi tenen res a fer. I ja intenten acostar-se a les blanques ja o fins i tot a les vermelles però no hi ha manera. S'han quedat soles. Malauradament les mosques no acostumen a tenir massa memòria. Fa uns anys les mosques negres s'ajuntaven amb les blaves, que ara ja no hi pinten res, i aconseguien ser les reines del mambo. Però d'això ja en fa un cert temps i s'han perdut, esclar, les referències en la memòria col.lectiva. Ara diuen que són unes mosques noves i potser no hi tenen res a veure, o potser ho fa el fet que les mosques blaves cada cop en són menys. He vist també com s'han comportat les mosques vermelles als darrers dies i com finalment han decidit unir-se amb les blanques i les verdes. En són més, sí. Tot i que les vermelles també haurien pogut anar amb les negres, però si ho haguessin fet potser s'hauria fracturat el país de les mosques. I les marronoses? Són les més pesades i inútils de totes, volen cap a l'esquerra i cap a la dreta fent zigazagues i aporten aquell vol baix que tan fa la guitza quan se t'acosta a l'orella. Són les més propenses a desaparèixer ràpidament. Totes les altres, quan passi la calor, haurien de tornar a saber volar de manera calmada. Perquè sinó quan torni la calor, a finals de maig ja en farà molta, ningú voldrà mirar ni observar com volen. Simplement no els faran ni el més mínim cas. I tractant-se de les mosques seria trist, molt trist.

Reflexionant....

2006-10-31T15:47:00.000+01:00

Tot i que ho tinc molt clar.....

30!

2006-10-05T16:57:00.000+02:00

Què us va passar pel cap o què creieu que us passarà el dia que feu 30 anys? Avui em puc respondre aquesta pregunta. 30 diuen que és l'edat en la qual no ets ni jove ni gran. 30 és l'edat en la qual has de començar a assolir els gran reptes personals i professionals. 30 és l'edat en la qual, per exemple, un futbolista ja gairebé es retiraria ( que trist). 30 és l'edat en la qual ja m'han sortit algunes arrugues a la cara ( no sé si de riure o de què.....). Però, de moment, ni m'he traumatitzat, ni em trauré anys de sobre, ni penso tancar-me a casa plorant perquè ja tinc 30 anys i, teòricament, deixem de ser joves. En tinc 30, sí, i què? Però sóc independent, tinc feina, sóc autosuficient, sóc jove d'esperit i d'edat ( què cony!) i tinc encara molta molta molta corda per endavant. Què us hi jugueu? I a més.....oi que semblo més jove?

Quina vergonya!

2006-09-08T18:12:00.000+02:00

Ja hi tornem a ser: l'Espanya més rància torna a donar senyals de vida. La mateixa Espanya que està orgullosa que els símbols franquistes llueixin en indrets del país és la mateixa que ha engegat una campanya frontal contra l'actor Pepe Rubianes que es quedarà sense representar a Madrid, de moment, la seva obra "Lorca eran todos". El motiu: engegar a la merda, amb el seu to, a l'Espanya més fatxa, casposa, franquista i antidemocràtica que continua existint. El que han fet amb en Rubianes és un atac inadmisible a la llibertat d'expressió. Ja sabem com és en Rubianes però també sabem com són els llops amb pell de xai: són els més perillosos.

Santes (III)

2006-07-30T17:37:00.000+02:00

S'han acabat els 5 dies més bojos, estressants i vibrants de l'any. Les Santes 2006 ja són història i d'aquí unes setmanes arribarà el moment de fer valoracions. Aquestes han estat les meves vint-i-cinquenes Santes com a momeroter i, com sempre, les he viscut amb el màxim d'intensitat possible. Havaneres de tràmit per donar pas al 25. Muntatge d'Escapada a Negra Nit sota un sol de justícia. Primera emissió de la ràdio. L'emoció de la Crida a la Festa Major. Els neguits dels primers compassos del Bequetero. Els neguits instants abans de començar l'Escapada. Veure vibrar el Parc a la Ruixada. Despertar-te córrer cuita el 26. Aplaudir el so d'unes campanes. Somriure amb les figures del Correguspira.Aguantar tot el ball del Parc. Dutxa ràpida i matinades. La llum ( aquest any sí!) del carrer Nou a l'Anada a Ofici. Esmorzar de momeroters. Dormir 1 minut a la Plaça de l'Ajuntament. Suar la cansalada al migdia. Tornar a emocionar-te amb El Bequetero. Mirar de reüll el cel. Dinar de Santes. Passada emblemàtica, com sempre. Sopar ràpid i cap als focs. Dormir i anada a la Residència. Esmorzar de Cal Blinco. Momerota de regal per mi i en Jordi Coll que també feia 25 Santes, ( gràcies momeroters!!). Remullada a la bassa ( ja us val). Picabaralla amistosa amb l'Àliga. Conga multitudinària. De nou, el Bequetero. Dinar. Deconstrucció del Bequetero. Requisits. Ingerir Juliana fins a averiguar-ne la fòrmula. Enrenou. Tensió. Dormir. Anem a Tancar. Masclèta. Ball. Passi-ho bé fins l'any que ve! Així, més o menys, es poden resumir Les Santes d'aquest any. Unes Santes que només han tingut una taca negra ( exceptuant la que sabrem dies després) i que no és cap altra que l'enrenou que es va muntar la nit del 28. Cal que la policia aturi 4 joves que corren nus pel carrer a les 3 del matí per interessar-se pel que fan? Potser sí. Cal que la policia tingui més empatia i sentit comú en casos així? També. Però qui va donar aquelles ordres? I per què? La tensió durant la nit del 28 va ser molt gran. I parlo des del coneixement que era estar al mig de l'enrenou intentant fer de mitjancer entre la policia i els que sempre busquen brega, es queixen per tot i gairebé mai troben res bé. Surrealista, si més no, trobar-te joves que et cridaven de tot, quan no en tenien ni remota idea de qui eren els 4 nois que s'havien endut a comissaria. Patètic tot plegat. D'una banda, la policia, perquè hauria pogut muntar un autèntic daltabaix. De l'altra, els brètols de sempre que demostren un passotisme per tot ( els heu vist mai a una cercavila o a la majoria d'actes de la festa major?) però que als moments de tensió apareixen de sota les pedres. Una frase del reglament intern de la colla de la Momerota diu el següent:

"Els momerotaires són solidaris sense excusa davant de les responsabilitats que puguin generar-se mentre estan en acció i sempre en aquest aspecte donaran fe com un sol home".
Això és el que vam fer el 28 una desena de nosaltres i crec que vam salvar la festa major d'una pàgina tristíssima.....

GLÒRIA A LES SANTES!

Santes (II)

2006-07-23T00:29:00.000+02:00

Ja les tenim gairebé aquí!

Cosetes.....

2006-07-04T23:57:00.000+02:00

Davant de la insistència de molta gent que ja no em pregunta com em van les coses sinó que em pregunten com és que no actualitzo el bloc em veig mig obligat a fer-ho. D'entrada he d'explicar que he deixat de fumar. No és el primer cop que ho faig i espero que aquesta vegada no tornaré a fumar. M'agradava fumar, sí. Però tampoc aconseguia fumar els 3 o 4 cigarrets que durant el dia et vénen de gust. Així que deixant de fumar milloraré la meva salut i la dels que m'envolten, no m'ofegaré quan pugi escales, no faré pudor de tabac, estalviaré 1200 eurus anuals ( una pasta!). Tot són avantatges, vaja. Més coses: tinc una piga que m'han de treure a mitjans d'agost. No és cap novetat perque no és la primera ni l'última que em trauran. La culpa és del tipus de pell que tinc. Massa blanc, massa pigat. L'altre dia parlant-ne amb els meus pares els vaig donar la culpa a ells, mig en broma clar. Quan érem petits als estius ens duien a la platja 10 hores diàries durant tres setmanes. No és bo per la salut. Ens quedàvem a dinar amb les carmanyoles a les platges de la Costa Brava cada dia. També hi portàvem la iaia. I com que només hi havia un paraigües per protegir-nos del sol li tocava a ella. No es paraven a pensar a qui podia perjudicar més el sol: si a la iaia de 80 anys o al nen de 8 tot rosset i blanquet, que era jo. La solució quan arribàvem a casa era banyar-me amb Aftersun. Però les cremades que agafava a la pell quan era petit van ser durant una època antològiques. Per últim tinc una germana, de fet la única que tinc, que ha començat un nou negoci. Ella és biòloga amb doctorat inclòs però com que la ciència en aquest país diuen que està molt mal pagada ara es vol dedicar a vendre productes eròtics en les seves hores lliures ( no sé quines....). Ja la veig amb una maleta amunt i avall anant per les cases venent vibradors i preservatius de colors i gustos diferents. El problema el tindrà si no amaga bé els objectes per casa. Espero que el meu nebot no trobi algun vibrador amb forma de cuc, l'engegui i vegi que allò fa pessigolles i que si el posa a l'aigua es belluga. Més que res perquè després a veure qui li diu al nen de 3 anys que allò és una joguina sí, però no per ell.

Santes (I)

2006-06-15T20:55:00.000+02:00

Queden només 40 dies clavats perquè a milers de mataronins i mataronines se'ns torni a posar la pell de gallina uns segons abans del Desvetllament Bellugós. I és que tenim, encara que no ens ho sembli, la millor festa major de Catalunya. Sovint a la feina se m'acusa de ser molt pesat amb els temes "mataronins". Doncs què voleu que us digui....sóc mataroní fins a la medul·la i és per Santes quan més orgullós me'n sento de ser-ne. Ahir vaig ser a Berga al primer dia de Patum i vaig poder comprovar algunes coses. Em va entusiasmar el respecte que es té per les figures de la Patum, que ha arrelat amb el pas dels anys. De la Patum també et soprèn la quantitat d'alcohol que arriba a ingerir la gent seguint les cercaviles. I ja ho he pogut comprovar en altres indrets com per exemple a la festa major de Sitges o de Vilanova. Aquí se'ns faria molt estrany, crec, que hi haguessin centenars de persones amb un grau d'alcohol important a la sang seguint i benerant les figures durant les cercaviles. Potser és que tenim més seny i menys rauxa que en d'altres indrets. O potser sabem gaudir menys de la festa. No ho sé. El que sí que tinc clar és que d'aquí 40 dies tornarem a vibrar com només ho fem un cop l'any. Com aquests dies ho fan a Berga amb molt més ressò mediàtic o com fan en d'altres indrets quan els toca. Però Les Santes són les nostres Santes. Deu ser per això que durant tot l'any inflem el cap a la gent que no sap de què va. Deu ser per això que quan vénen i ho veuen i al.lucinen acaben repetint. Com quan vas a La Patum..... igual.

En vull un!

2006-06-01T17:28:00.000+02:00

Oquè????????

2006-05-30T19:46:00.000+02:00

Ja tenim aquí la cançó de l'estiu. És impossible no haver-la sentit, però també és impossible haver-la entès. Com a mínim jo no l'entenc. Només sé que diu Opá viazé un corrá i ja no entenc res més. Això sí: la melodia és tan enganxosa que se't posa al cap i no hi ha manera de treure-te-la, la qual cosa em preocupa. La cançó de l'estiu ha perdut molt. I no perquè tot el que hem deixat enrere sigui millor, que no, sinó que no es pot comparar l'Opá amb cançons tan mítiques com Aquí no hay playa, Bailando o Para no verte más que encara sonen sovint. Tot i que no entengui la cançó em sembla prou graciós i frikie el personatge que la canta: un tal Koala. I també em sembla admirable el que va fer l'altre dia en un programa de televisió. Va explicar que a ell el que li agrada és tocar i va agafar la guitarra per començar a interpretar reggae, blues, rock i rumba. Com a mínim, vaig pensar, hi entén alguna cosa de música ( més que els Milly Vanilly). Però a aquest home li passarà el que els va passar als Estopa amb La raja de tu falda. Acabarà avorrint la cançó després que aquest estiu la tocarà 700.000 vegades. Acabarà embogit i tancat en un d'aquests corrals que anuncia que vol fer. Però jo no sé si el fet de no entendre aquest paiu és perquè sóc català i com que aquí diuen que som tan diferents ens impossibilita entendre segons què. Fa quinze dies vaig estar a Màlaga per feina i a un noranta per cent dels taxistes amb els quals vaig parlar no els entenia de res. Resulta que quan parlem castellà no queda bé tenir acento catalán però tant bé queda tenir accent canari, andalús o madrileny. A Màlaga, com dic, només entenia algunes paraules de les que em deien: estatut, Cárod, nacionalista, souvenirs de las ramblas. Aquestes sí que les pronunciaven bé però els improperis que venien després ja no els entenia de res. O no els volia entendre. La percepció del que creuen que som amb el que som de veritat és tan diferent que algú hauria de fer alguna cosa. No pot ser que segueixin pensant a molts llocs d'Espanya que aquí som tan dolents i que ho fem tot per putejar. No pot ser, per molt que l'Opá se'ns enganxi a tots per igual...

Campions!!!!!!!!!!!!!

2006-05-18T22:52:00.000+02:00

Ahir vaig acabar de comprovar la meva passió total pel Barça. Sóc un MTV i santero de tota la vida i tots els qui compleixin amb aquestes dues premises coincidiran amb mi en què la passió desfermada ahir només és comparable al 25 de juliol. Ahir Eto'o va ser "el Bequetero", Belletti "l'escapada a Negra Nit", Valdés "la tabalada" i la resta de l'equip "la ruixada". La final i totes les hores prèvies es van assemblar un munt al preludi del millor dia de la nostra festa major amb només una diferència: el 25 de juliol més o menys té un guió preestablert i ahir aquest guió tenia un desenllaç imprevisible. Tot estava preparat per veure-ho des d'un indret emblemàtic: l'antic Parc Central de Mataró. I va començar la final. I els 3500 mataronins que érem allà vam patir. I vam xisclar pel gol de Giuly. I ens vam indignar perquè l'anulaven. I ens vam quedar de pedra amb el gol de Campbell. I vam resar a Santa Juliana i Santa Sempronianna perquè aquesta copa no es podia escapar. I a la mitja part vam fer la mateixa cara que faríem el 25 de juliol si fallés alguna cosa. I a la segona part l'entrada d'Iniesta ens va fer encarar el futur amb optimisme. I ens vam menjar les ungles. I vam patir. I ens vam preguntar que com era que els minuts corrien tan ràpids ( i tan lents que havien corregut els dies abans...). I vam veure a Eto'o agafar una assistència de Larson. I vam veure'l marcar. I vam cridar com bojos. I el Barça va seguir atacant. I Belletti va córrer per la banda. I més d'un va pensar que on anava. I va esclatar l'eufòria. I la gent va plorar i es va abraçar. I es va acabar amb un somriure als llavis. I vam veure com Puyol aixecava la Copa d'Europa. I vam ser inmensament feliços. Calcat, igual, genial: com si fos el 25 de juliol.....

Gràcies!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

2006-05-18T09:55:00.000+02:00

Avui pot ser un gran dia.....

2006-05-17T01:31:00.000+02:00

D'entrada que tota la gent que m'ha hagut d'aguantar els darrers dies em disculpi: són els nervis. És un sentiment que no es pot explicar. Fins i tot ahir a la tarda vaig trobar-me en Ramon Radó i junts vam anar a fer un cafè amb un sol tema al cap: la final de la Champions. Però per fi ja som al dia on, si tot va bé, el Barça guanyarà la segona copa d'Europa de la seva història. Hi ha equip, talent i ganes suficients perquè això sigui així. Recordo perfectament el 20 de maig del 1992, que un ja té una edat. I el que vaig fer les hores prèvies a la final. Jo estudiava 2on de BUP ( sí, jo feia BUP...i què!) i un professor il.luminat de literatura espanyola ens havia posat un examen per l'endemà. Com es pot ser tan desconsiderat?!? A més el 21 de maig del 1992 també havíem d'entregar un dossier de català amb tots els exercicis del curs fets i de 90 pàgines que devia tenir encara calien passar-ne a net unes 60. Si multipliques 90 pàgines per 30 alumnes te'n surten 2700. És obvi que la professora, com si es tractés de l'Estatut, no es llegiria 2700 pàgines de dossiers inacabables. La tàctica emprada: 2 pàgines a net-1 en brut-3 pàgines en net-2 en brut-4 pàgines en net-3 en brut...i així successivament. Èxit total i cap a veure la final. Final d'histèria: de Laudrup, Stòitxov, Koeman, Pagliuca, Vialli, Lombardo i "ais" i "uis". Fins que al minut 112: tocarà Stòitxkov, pararà Bakero i picarà Koeman. I l'èxtasi. I tornem a avui: per què no obrim un cicle? Per què no guanyar-ne una segona, i després una tercera, una quarta.....I així recordar amb nostàlgia, però no tant insistentment, aquest "tocarà Stòitxkov, pararà Bakero i picarà Koeman". La solució: d'aquí unes horetes.....La solució només pot ser tornar de París amb la segona!

Tu no tens passat!

2006-05-10T17:00:00.000+02:00

Hi ha una generació de joves de 18 i 20 anys que no tenen els mateixos referents ni s'emocionen amb les mateixes coses que els que vam nèixer a mitjans i finals dels anys 70. Què sabran ells! No els parlis del Naranjito perquè et miraran com si estiguessis sonat, o tampoc ho facis del Baner i Flapy perquè pensaran que són com l'Andy i Lucas d'aleshores. És molt fàcil fer una prova: surt un dia de nit en un bar amb jovent que tingui entre 18 i 20 anys i crida " en un pueblo italianoooooooooooo" o "y a la pequeña abejaaaaaaaaaaaa". Tothom hauria de saber que si es crida això la continuació és "al pie de la montañaaaaaaa" o "le llamaron Mayaaaa". Però si crides això amb gent d'altres generacions probablement la pluja d'objectes que et caurà a sobre serà descomunal. Què saben ells dels anys 80. Entre tots els referents d'aleshores n'hi ha un que és el millor: "La Abeja Maya". Sí, aquest era el meu referent quan era petit. I això que mai he suportat les abelles ni crec que les arribi a suportar. Però aquells dibuixos, és el que pensava aleshores, eren encantadors. Ara hi ha una campanya en la qual un diari torna a editar "La Abeja Maya". I també ho fa amb "Heidi", "El Bosque de Kayak", "Banner i Flappy" i "Marco". És normal que un diari torni a editar aquells dibuixos. Eren els millors. Ni "Pokémons", ni "Campeones" ni "Boles de Drac Z". No sé si els dibuixos d'aleshores tenen alguna cosa a veure en com després hem crescut i evolucionat tots plegats. Però fa uns anys quan era monitor a la mateixa escola on havia estudiat podia veure les cares d'indignació dels professors sortint a les 5 de classe. I com tots sempre em deien el mateix: la vostra generació éreu tocacollons però ho fèieu amb gràcia i quan es deia prou paràveu. Ara els nens i nenes, generalment, són uns maleducats. És lògic, penso. Són nens que han crescut idiotitzats observant com un tio puja a dalt d'un núvol Kinton, es posa a volar i fa un kameame. O flipant com un futbolista es passava 39 episodis per creuar un camp de futbol! No obstant ara hi ha un referent que ha unit totes les generacions possibles. Simpàtic com l'abeja maya, espavilat com el Marco, ràpid com el Son Goku i més hàbil que l'Oliver i el Benji. Dimecres que ve ens conduirà cap a la segona copa d'Europa. Ronaldihno: llueix-t'hi!

Mai m'ha tocat res...

2006-05-01T01:00:00.000+02:00

Sóc un dels prop de 60 mil socis del Barça que han sol.licitat entrar al sorteig de les 8 mil pírriques entrades que hi ha adreçades per anar a la final de París. Evidentment no em tocarà i hauré de buscar alternatives. Mai m'ha tocat res. Una vegada fa uns 20 anys, bufff, vaig fer un 13 a la travessa. Resulta que els resultats d'aquella jornada eren tan obvis que el premi va ser de 5 mil pessetes. Quan a l'escola durant el diumenge de primavera, una festa que se celebrava, jugava als conills porquins mai en treia res (el joc consistia en seduir un conill porquí a través de crits perquè es fiqués a la teva casella i endur-te un premi, cruel també el joc). El conill porquí em mirava fixament una estona, això sí, i sempre passava de llarg. També recordo quan amb la Momerota sortíem per Sant Simó i jugàvem alguna vegada a la tòmbola que hi havia instal.lada. Una tòmbola on sempre et tocava alguna cosa. Doncs bé: sempre em tocaven els premis més ronyosos. Potser l'únic lloc on sempre m'ha tocat alguna cosa ha estat als camells de la fira, després de moltes hores d'entrenament. I sempre després m'han fotut pel cap els peluixos que portava (obvi). Per això crec que no em tocarà l'entrada per anar a París. Esperem que aquesta vegada el conill porquí que tregui el número que marcarà el destí de les 8 mil entrades sigui una mica més considerat amb les meves opcions....

Ja hi som!!!!!!!!!!!!!!!!

2006-04-27T00:08:00.000+02:00

Per collons! Perquè som els millors! Perquè l'equip, per fi, ha madurat! Perquè ara ja no hi ha quin ens pari! Perquè ens hem carregat al Chelsea, el Benfica i al Mílan el camí. Perquè és un sentiment especial. Perquè el 17 de maig alçarem la segona. Oh lá lá!!!!!!!!!

Camí de París...

2006-04-18T23:35:00.000+02:00

Tinc gana, soparé abans. Molt bé, molt bé. Avui hi haurà overbooking perquè s'ha apuntat tothom. I Síria què tal? És bonica? Està molt bé i la gent és meravellosa. Per cert, m'han entaforat el peix aquests dies perquè el cuidés, si no poden fer-se'n càrrec la propera vegada no els el deixis. Te l'han deixat? Quina barra que tenen! Ei hola, que ja han començat? Sí, va seu i calla. Collons el Mílan com ha sortit. Hola, què tal la setmana santa? Calla! Ja parlareu després del partit que aquí venim a veure el futbol. Ai que ens marquen...uiiiiiiii. Avui ens fotran eh...Aquí hem de ser optimistes eh que si comencem així...Ara ara comença a tocar-la l'Iniesta i a dominar el joc...però ull perquè aquesta gent sense fer res et foten un gol. Ei hola! En Genís ens ha dit que qui anés a veure el Barça que marxés....què ha passat, alguna oportunitat? Uiiiiiiiii.... Va Eto'o collons....Marxem a Viena...com us repartireu els nens? Saps que el Collado, el de Ventdelplà, s'ha instal.lat al costat a Pontós....vol fer obres tu...és simpàtic eh..Mare per què no calles i mires el partit, sempre fas igual...Va mitja part qui vol sopar? Jo ja he sopat...Hem dut embotits, m'han regalat un fuet tu...Doncs l'Aniol no fa cas no....Vindràs a veure Rock and Cat amb mi? A Mataró no la faran eh...Algú vol cava? Va que començarà la segona part. Et tapo? Ja ho veig. Va cony que han sortit adormits aquests del Mílan. Ai que ens el foten! Van Bommel, que gran!!!!!!!!! GOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOL!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Òstia quina assistència, quin gol mare meva! Com remata eh! Però Giluy ja n'ha fet alguns així eh... Va ara és el moment de fer el segon si estan tocats i sentenciar l'eliminatòria.....Ei, Toni...què tal...digues digues. Qui és el pallús que truca ara? Digues--li que pengi! Però què fa trucant en Cabré ara? Que vagi a fer guions! Ui!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Al pal...llàstima! Ei em duràs a l'aeroport dijous a les 6 del matí? Jajajaja....agafa un taxi, nena. Val 60 eurus....Ja te'ls pago però no em facis anar a les 6 a dur-te. Eh, targeta!!!! Nesta no jugarà? Sí que jugarà sí... Valdés molt bé! És més televisiva que no pas difícil aquesta aturada. Va xiula el final ja! Òstia Maxi va vés-hi de cara! Bé, córner córner... FINAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAL!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

P.D: Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.

Algunes preguntes....

2006-04-10T23:40:00.000+02:00

Per què la gent ara en comptes de dir-te què tal et van les coses et diuen que com és que no actualitzes el bloc? Per què en Jaume Graupera continua de regidor de Cultura? Per què els partits polítics d'esquerres el recolzen públicament i l'ataquen durament a l'esquena? Per què no sempre és compatible ser bona persona i bon polític? Per què l'altre dia al Paral.lel de Barcelona al passar per davant d'un restaurant em van dir: English? Come in, come in....Per què es fan tan llargues les darreres jornades de la lliga de futbol? Per què, ara que ve Setmana Santa, penso que sempre m'han fet por els que surten encaputxats a les processons? Per què hi ha una botiga a l'Avinguda Maresme de timons i estris de vaixells que mai he vist com un negoci rentable? Per què al mes d'abril sempre apareixen refredats inoportuns? Per què espero que algun dels meus "lectors" respongui alguna d'aquestes absurdes preguntes?

La notícia de l'any...

2006-03-22T23:19:00.000+01:00

Perquè aquesta vegada sigui la definitiva. Perquè els qui poden dialogar ho facin.

De periodisme...

2006-03-14T00:37:00.000+01:00

Dissabte ens vam llevar amb la mort de Jesús Rollán, exporter de waterpolo. Aquesta persona tenia problemes personals amb les drogues i des de feia mesos seguia un tractament, fins que va decidir acabar amb la seva vida. Ara bé, els mitjans de comunicació, de vegades, caldria que fossim una mica autocrítics a l'hora d'explicar o il.lustrar les notícies. Cal emetre imatges del terra tacat de sang, on se suposa que va anar a parar aquest noi després de tirar-se pel buit? Calen titulars com "Se suicida Jesús Rollán"? Cal destacar més els problemes personals que ha tingut que el seu palmarès esportiu? Evidentment hi ha una cosa que a les facultats de periodisme no podran mai explicar i que no és una altra que tenir o no tenir sentit comú. Sovint en el món del periodisme es proclama que una imatge val més que mil paraules. Depèn de quins casos, òbviament. A mi no em calen taques de sang per estar-ne segur que una persona s'ha tret la vida, ni tampoc em calen veure braços i cames mutilats per saber que hi ha hagut un atemptat. A la redacció parlant de com alguns mitjans havien enfocat la notícia del Rollán ens va venir a la ment una portada d'El Periódico després que ETA hagués assassinat un guàrdia urbà a Barcelona fa uns anys. La portada mostrava, amb tota la seva crueltat, el cos ple de sang i tirotejat del guàrdia amb un titular que deia: "Així mata ETA". El fet de voler posar, encara més, en l'ull de l'huracà la banda terrorista amb una portada així implicava dues coses: que el lector sentís encara més repulsa per ETA, veient la crueltat de l'acte, o que el lector després de sentir repulsa per ETA també la sentís pel director del mitjà. Suposo que també es van decantar per aquesta darrera opció la vídua, fills, familiars i amics de l'assassinat. Canviant de tema avui el TOT GIRA ha rebut un premi per part de la secretaria general de l'esport de la Generalitat de Catalunya. El premi és sobre la cobertura que vam fer quan el Barça va guanyar la lliga de futbol, la temporada passada. Vam currar moltíssim aquells dos dies, consecució i celebració, però va valer la pena. I no pel premi, que també, sinó per les cares de satisfacció que vam fer un cop vam acabar les 12 hores de directe dissabte i les 9 de diumenge. El premi és d'un equip amb el qual convisc cada cap de setmana com si fóssim una família. Des del que més protagonisme hi té, l'Òscar Fernàndez, fins a la resta de l'equip.....Moltes felicitats a tots!!

El dia de la marmota (i II)

2006-03-08T00:31:00.000+01:00

Ja hi ha solució: la marmota ha passat a millor vida. Partit tàctic, intens, apassionant en el qual queda palesa una cosa: el Barça ha adquirit la maduresa necessària per penjar-se l'etiqueta de favorit aquest any per guanyar la, tan anhelada, lliga de campions. Perquè han jugat concentrats, perquè s'han adaptat a l'estil de joc que avui tocava, perquè Màrquez i Puyol són una parella de centrals excepcionals, perquè avui Gio i Oleguer han estat esplèndids als laterals, perquè hi ha un mig del camp lluitador, perquè Ronaldinho s'ha inventat una obra d'art, perquè perdem de vista, d'una vegada, a Mourinho i les seves circumstàncies i sobretot perquè la marmota dels nassos ha passat a millor vida.....

Carnestoltes....

2006-03-01T00:56:00.000+01:00

Avui serà enterrat Pellofa XVIII, dos dies després de Florentino I i tres dies després que David Beckham afirmés que té problemes per ajudar al seu fill a fer els deures de matemàtiques. A veure David: el problema no seria greu si el teu fill estudiés Agrònoms o Filologia eslava. Però el teu fill té 7 anys i només et demanava que li diguessis a quina hora arriba un tren a Bristol que surt d'un altre indret a les 11:30 i triga 30 minuts en fer el recorregut. Potser és que en època de Carnestoltes el Florentino s'ha disfressat de covard i ha marxat i el David ho ha fet d'inepte i per això no ajuda el seu fill. Però no és creïble, oi? Parlant del Carnestoltes és hora de fer-ho del de Mataró. Una festa que aquest any ha aconseguit el ressò mínim per començar a tenir l'esperança que d'aquí pocs anys serà la festa d'hivern de la ciutat. I una festa que potser no és la millor ni la més participativa però que sí que és la que organitzen un número inferior de persones. En total 4, a banda de les entitats que s'involucren ( no, les noves generacions del PP no ho fan). Són en Pau Andrés, en Mia Castellví, en Cugat Comas i en Joan Sala. Sense ells Mataró no hauria tingut, probablement, Carnestoltes els darrers anys. Han gastat hores del seu temps lliure, han invertit diners de la seva butxaca, s'han discutit, han patit i han suat perquè la ciutat rebi alguna cosa a canvi que ells només rebin maldecaps. I fins i tot hi ha gent que es dedica a criticar aquest esforç només pel plaer de criticar, de fer mal i de xerrar sense saber de la missa la meitat. Quina barra! Què voleu? Per què no us involucreu vosaltres que segur que us rebran amb els braços oberts? Quins collons aquells que sempre veuen els toros des de la barrera i que mai es volen involucrar en res. Però, al cap i a la fi, la llàstima és que no organitzin res els qui ho haurien de fer. La llàstima és que des del PMC no es creguin que el Carnestoltes pot créixer i convertir-se en alguna cosa més. La llàstima és que aquells que haurien de creure-s'ho no ho fan ni hi creuen. Ni hi creuran...

El dia de la marmota (I)

2006-02-22T23:22:00.000+01:00

El dia de la marmota és una pel·lícula en la qual Bill Murray viu contínuament el mateix dia sense poder-ne escapar. Quan descobreix que està atrapat en el temps intenta aprofitar la situació ( com tots faríem) i arreglar el que ha fet malament durant el dia que acaba de viure. Així pot seduir, vendre's o fer negocis tenint en compte que ja coneix les respostes de les persones que es trobarà. S'ho fa venir bé perquè el dia etern es converteixi en el dia perfecte. Comença el Chelsea-Barça i els blaugranes dominen el partit. Sembla que no es repetiran els errors de la temporada passada però de cop: 1 a 0. La marmota blava torna a treure el cap. Per sort al cap d'uns minuts amb el gol d'Eto'o (1 a 2) la marmota passa a la UCI. No és el millor partit dels de Frank Rijkaard, però avui han fet el que havien de fer: posar-se el monu de treball i lluitar sobre la gespa (????) d'Stamford Bridge. La llàstima és no haver-se acarnissat amb els de Londres ( un 1 a 4 o 1 a 5 hauria estat millor). La sentència, la solució a tot plegat, la tindrem d'aquí 15 dies al Camp Nou. Serà llavors quan sabrem si, finalment, podem enterrar la marmota o aquesta segueix viva, tocant els collons i molestant....

S'acosta...

2006-02-21T22:58:00.000+01:00

D'aquí 24 hores espero tenir un somriure al rostre.......Londres ens espera......

Quina barra!

2006-02-15T17:11:00.000+01:00

Ja n'hi ha prou! Fins on hem d'arribar? Cada vegada que algun membre del Partit Popular obre la boca s'extenen atacs d'urticària a bona part dels catalans. L'última "gran" campanya dels populars és vendre'ns a Andalusia com si fóssim el diable. De què aneu? Pregunteu als milers d'andalusos que tan malament s'han vist acollits a Catalunya, i als quals s'ha obligat a parlar català, ballar sardanes i menjar pà amb tomàquet cada dia de la seva existència, què cony en pensen de tot plegat? I posats a parlar d'aquests del PP; a escala més local també volen fer enrenou. Resulta que ara las nuevas generaciones diuen que no s'implicaran en els actes del Carnestoltes a Mataró. Després d'una pausa de dos minuts per riure deixeu-me reflexionar. Ja sabem que és gràcies a la seva inestimable ajuda que cada any es tiren endavant Les Santes, el Carnestoltes i tota la cultura de la ciutat. Quina llàstima que aquest any no hi hagi ningú del PP a l'organització de les festes. Com es podran tirar endavant? Qui muntarà i desmuntarà escenaris, perdrà hores de reunions i col·laborarà desinteressadament si no hi són ells? Quins collons! Porto 25 anys en una colla de foc de la ciutat i mai en cap reunió, mai!, he vist cap membre del PP, ni de noves generacions, ni de res que s'hi assembli sospitosament a l'organització i implicació d'actes culturals de la ciutat. Quina barra! Ara diuen que no participaran als actes de Carnestoltes perquè se n'ha perdut l'origen i és una manca de respecte. A quins orígens es refereixen? Que ho aclareixin. I qui falta el respecte aquí? Algú que fa una mica d'irreverència durant 4 dies anuals, que és el que dura el Carnestoltes, o algú que pertany a un partit que es dedica durant tot l'any a provocar l'odi i la crispació contra els catalans? Potser és que no volen participar del Carnestoltes perquè per ells n'és tot l'any. Ja se sap que els llops amb pell de xai van tot l'any disfressats.

Érase una vez...

2006-02-09T17:48:00.000+01:00

Érase una vez una tierra llamada Cataluña. Raro sitio, lleno de gente insolidaria, tacaña, y que, por más inri, hablaban una cosa rara. Raros, estúpidos y extravagantes eran al tener una vírgen, a la que adoraban, de color negro y una de la mayores aficiones de la región era hacer torres humanas hasta coronarlas y dejarse caer desde arriba de cabeza. Como tal raro sitio que era, también era raro en ésa tierra poder expresarse en castellano, la lengua vehicular de todos los españoles, imponiéndose en un 100 por 100 un dialecto del español llamado catalán. Sabido es que hace unos mil años del latín nacieron algunas lenguas nobles como el francés, el italiano, el portugués y también el castellano, del cual procede eso que llaman catalán. Era impropio, inusual, inédito ir por alguna región catalana y oír una sola palabra en otra lengua que no fuese el catalán. Era lógico no oír el castellano pues uno, si lo hablaba, podía hasta ser penado con multas que podían llevarle indefinidamente a la cárcel. Los años y los siglos pasaron y los catalanes seguían tan raros, como siempre, con sus costumbres autoritarias y sus leyes. No cabe la menor duda que, por ejemplo, uno de los momentos en los que el catalán obtuvo su época de oro, hasta llegar a nivel internacional, fue entre 1940 y 1975 aproximadamente. En el siglo XXI todo seguía igual en Cataluña, incluso peor. Negociaban una cosa llamada estátut para seguir quitando dinero al resto del país al cual, más que les pese, seguían perteneciendo. Difícil seguía, por no llamarlo imposible, hablar una sola palabra en español en todo el territorio catalán. En los cines sólo se proyectaban películas en catalán, sólo se podía escuchar la radio y ver la tele en catalán, en las universidades toda la enseñanza era en catalán, en las tiendas sólo podías comprar en catalán, pedir en un restaurante o bar sólo era aceptado si se hacía en catalán y hasta la policía, llamados mozuelos o algo por el estilo, hablaba sólo en catalán. Raros, mezquinos, insolidarios y torpes esos catalanes. ¡Qué injustícia más grande marginar de esa manera durante tantos siglos la lengua madre que no es otra que el español!

Haile Gebrselassie

2006-02-07T00:22:00.000+01:00

He de confessar que no tinc ídols. Que l'únic autògraf que he demanat a la meva vida va ser l'any 1991 a en Gerard Quintana en plena edat del pavu. Però aquest cap de setmana he tingut l'oportunitat de comprovar com de vegades les estrelles mundials són autènticament humanes, accessibles i modestes. Es tracta de l'etíop Haile Gebrselassie; per molts el millor atleta de fons de tots els temps. Arrossega rècords del món, medalles d'or als Jocs Olímpics i als Mundials i és una de les persones més properes i senzilles que he entrevistat mai. Reconec que dissabte després de la roda de premsa que es va fer a Granollers prèvia a la mitja marató, i veient que no se m'havia gravat res, vaig patir. Ja se sap que de vegades els cables dels micròfons fallen i és això el que va passar. Però tampoc pensava que tot i que els organitzadors havien dit que el Haile no acceptaria entrevistes després de la roda de premsa perquè volia dinar tranquil seria tan fàcil acostar-s'hi. Hola Haile, se m'ha espatllat el micròfon, hi podem tornar? I ell: sí, sí....tranquil. Brutal. Dissabte ja vaig arribar a l'emissora dient meravelles d'aquest atleta, però és que ahir va ser encara superior. Va guanyar la Mitja Marató amb un temps increïble d'1 hora i 7 segons. Va somriure, va fer-se fotos amb tothom, va saludar la gent i el vaig poder tornar a entrevistar jo solet, una estona després d'haver acabat la cursa. Sense filtres, sense manàgers pel mig i sense caps de premsa que dificulten la feina. Què voleu que us digui? No és habitual que les grans estrelles siguin així, tot i que potser hauria de ser el normal. Estem habituats a trobar en el món dels esports a futbolistes sobrats i estrelles mediàtiques que ens fan cada vegada més difícil la nostra tasca i que són totalment inaccessibles. Per què no podrien haver-hi més Gebrselassies? Per què és tan bon home sent una autèntica estrella mundial? He de confessar que me n'alegraré moltíssim si guanya la marató de Londres i fa un nou rècord, un més, mundial. I recordaré que jo a aquest home el vaig entrevistar dues vegades com si estigués parlant amb el forner del barri. Brutal. Ja tinc un ídol.

Ineptes!

2006-02-02T01:21:00.000+01:00

Vinc encès del Camp Nou. Com pot ser que una persona, en teoria un professional i internacional, faci la seva feina de manera tan pèssima i lamentable. Feia temps que no veia el públic tan exhaltat com avui l'he vist. És curiós perquè el Camp Nou és un dels únics llocs on persones ben calmades durant la seva vida diària perden totalment els papers, sense anar més lluny al meu pare l'he vist perdre'ls un munt de cops. Tampoc cal arribar a tant però avui hi havia motius de sobres. I no parlo només de la targeta vermella a Ronaldinho de la qual fins i tot un mitjà de Madrid publica el següent en el directe de la seva versió digital: "¡¡TARJETA ROJA A RONALDINHO!! Rodríguez Santiago se ha equivocado gravemente. El brasileño pisa el pie a Cani pero en ningún caso pone sus tacos en la tibia del capitán del Zaragoza". Parlo de la prepotència, de la ineptitud i de la gravetat de jutjar uns fets sense tenir la suficient categoria per fer-ho. Potser la vermella a Ronaldinho ho és. Perfecte. Però amb l'1 a 0 al marcador un altre jugador, en aquest cas del Saragossa, hauria d'haver vist la segona groga i res de res. Això és el que m'emprenya: la parcialitat total. Alguns àrbitres haurien de ser suspesos amb un, dos o mil partits igual com passa als jugadors i tècnics. I això no és així. O d'un temps ençà no és així. El món està cada cop més capgirat, i no parlo ara només de futbol. Un altre inepte ja prepara la segona gran guerra en poc temps: ara toca l'Iran, un altre inepte es vol querellar perquè exigeix que la seva filla sigui escolaritzada en castellà a Catalunya, uns altres recullen signatures arreu de l'estat per fer un referèndum sobre l'Estatut. Fins on hem d'arribar??

Rareses....

2006-01-31T18:06:00.000+01:00

El pare blocaire em demana en una cadena de blocs que expliqui cinc rareses relatives a la meva persona. Això em porta a una reflexió: què són les rareses? Coses que sobresurten del que fan la majoria dels mortals? Fets extravagants? I si els rars són ells i no tu? Però bé en el fons tots som capaços de distingir coses dels altres que quan els tenim davant ens fan dir-los: "mira que ets estrany eh...". Doncs bé: aquí hi ha cinc rareses meves ( tampoc espereu res de l'altre món):

No puc adormir-me si els meus dos genolls estan en contacte. Mai ho he pogut suportar perquè em fa angúnia, amb la qual cosa si dormo de costat significa que he d'empescar-me-les perquè no contactin ( ja sigui ficant un tros de roba o el llençol mateix). Un drama, vaja.

No trepitjo mai les línies de les zones blaves. El perquè no me'l pregunteu. No ho faig, i punt.

Quan vaig sol caminant pel carrer tinc tendència a sumar els números de les matrícules dels cotxes fins que me'n queda un de sol ( no té gaire gràcia el joc, clar).

A la feina a l'hora de locutar necessito tenir a les mans qualsevol cosa: sigui bolígraf, un paper o una ampolla d'aigua.

La cinquena raresa la deixo a les mans dels que em coneixeu. Així, de pas, pugen els comentaris.

Toca continuar la cadena així que és l'hora de saber les rareses de l'Oriol Burgada, el José Spà, l'Elisabet Solsona, la Care Santos i la Núria Radó. A tots: sort!

Quines coses...

2006-01-26T17:41:00.000+01:00

La guerra als fumadors que ha entrat en vigor des de l'1 de gener es desplaça ara a les grans companyies tabacaleres. Aquesta guerra encara que sigui entre elles provocarà un munt d'afectats colateralment. M'explico: el govern va decidir divendres passat pujar els impostos del tabac per poder-ne aturar la proliferació de marques barates. Així provocaven que adquirir un paquet de tabac per 1 euru i mig fos gairebé impossible. Doncs bé, després d'aquesta llei Altadis atacava ahir pujant el preu de marques tan conegudes com Nobel, Ducados o Fortuna. I ull perquè ara un paquet d'aquestes marques s'ha situat als 2 eurus i mig! I què ha fet la competència, Phillip Morris, avui mateix? Per rialla general dels que fumen algunes de les seves marques més conegudes, Marlboro, LM o Chesterfield, n'ha baixat espectacularment els preus i ha pujat els de més baix cost. Un Marlboro, per exemple, avui val 2 eurus amb 35 cèntims, 40 menys que ahir. Per què tot això? Fàcil: Phillip Morris ara s'endurà una bona part del pastís que fins ara tenia Altadis després d'haver baixat els preus, i sense anar més lluny avui ja li ha provocat una caiguda força contundent en borsa. Qui fumarà Fortuna tenint el Marlboro més barat? Evidentment la mesura que tant s'ha celebrat entre els fumadors provoca el mateix sentiment però a la inversa als estanquers i propietaris de bars. Com li expliques a un propietari d'un bar que ahir va comprar 100 paquets de Marlboro a 2 eurus i 75 cèntims cadascun que avui els ha de vendre a 2 eurus i mig. I als estancs com els expliques que tot el tabac que han adquirit a preu X avui hagi de patir una rebaixa considerabla que ells no van tenir al moment de comprar-lo. I d'altra banda als casaments què passarà? Sempre que en un bodorrio s'oferia tabac als convidats s'acostumava a escollir Marlboro perquè era el més ben considerat ( o el més car, vaja). Ara que el rang de més car passa al Fortuna, hi haurà Fortuna als casaments??? No fotem, eh! És que quines coses que passen: després de 20 anys, per fi, entenc la cançó que tots hem cantat un munt de vegades. "Si tu fumes Phillip Morris watxikei". Doncs això: watxikei!

Brokeback Mountain

2006-01-25T23:37:00.000+01:00

La darrera pel·lícula d'Ang Lee és un pal. No tenia tal sensació d'avorriment en un cinema des que em van portar a veure Memorias de Africa quan tenia 9 anys. Tothom sempre m'ha dit que és una pel·lícula molt bonica, però mai m'he atrevit a tornar-la a veure. El cas és que "Brokeback Mountain" m'ha semblat una pel·lícula lenta, llarga i avorridíssima. I això que el tema central del film, l'amor impossible entre dos cowboys per culpa de la societat, dóna molt de sí. Però la pel·lícula és lenta, lentíssima, i fa que quan mires el rellotge i només han passat 25 minuts de film gairebé et desesperis. Diuen que guanyarà Òscars, que als Globus d'Or ha arrasat i que va camí de convertir-se en la pel·lícula de l'any però què voleu que us digui....Però no tot és dolent ja que al film sí que li veig una clara utilitat: tocar una mica els nassos a l'administració Bush i tots aquells que estan en contra de les parelles homosexuals. Només per això ja estic a favor d'aquesta pel·lícula. Ara bé: abans de tornar-la a veure m'empasso un Llorca-Ciutat de Múrcia.

Cultura?

2006-01-18T16:47:00.000+01:00

Amb to burlesc i d'innocentada vaig publicar el 28 de desembre que Les Santes d'enguany es farien al juny. Potser, tal i com va el PMC, algun dia això arribarà a ser una crua realitat. D'entrada, vull recordar als qui manen a cultura que Les Santes són a finals de juliol (concretament entre el 25 i el 29) per si de cas se n'han oblidat. Més que res perquè no han recordat que a finals de febrer s'havia de celebrar el Carnestoltes a la plaça de l'Ajuntament i hi han entaforat una exposició que impedirà que s'hi facin els actes previstos. El problema de fons al Carnestoltes no és si els actes s'han de fer o no en un lloc diferent d'on estava previst: el problema és no haver-hi pensat des del PMC i a sobre quedar-se tan amples. És evident que el Carnestoltes a Mataró no té l'empenta que tenia als anys 80, però també queda molt clar que gràcies a 4 persones es fan un seguit d'activitats que sense elles no es farien. I a canvi què hi guanyen? Veure com l'administració pública no és ni capaç de saber quan caurà enguany el Carnestoltes ( sé que potser és un xic difícil perquè cada any canvien les dates, però sempre poden demanar ajuda externa si no se'n surten). Així doncs què cal fer si ets regidor de cultura o director del PMC.

PAS 1: Mirar a finals de mes el compte corrent i veure com s'incrementa en 700 o 800 mil pessetes ( 4200 o 4800 eurus).

PAS 2: Comprar-se un calendari i una calculadora.

PAS 3: Demanar ajuda externa i assessorament per part d'un grup d'experts si inexplicablement es desconeixen les dates en què cau la setmana santa del 2006.

PAS 4: Un cop localitzades aquestes dates ( és evident que aquestes no se'ls escaparan) intentar restar-hi set setmanes per saber amb exactitud quan caurà el Carnestoltes.

PAS 5: Exemple pràctic pel PAS 4: 12-5=7, 14-7=7, 10-3=7......

PAS 6: Si el PAS 4 no s'ha pogut tirar endavant, tornar al PAS 3 i demanar més ajuda.

PAS 7: Tornar a mirar el compte corrent, fregar-se els ulls com a mostra de perplexitat, tornar-se'ls a fregar i asseure's a observar el pas del temps.

P.D: No em direu que a més, en aquest cas, el títol de l'exposició que hi haurà a la Plaça de l'Ajuntament no té conya: "Sedentaris: els primers poblats de Catalunya".....

Cadenes...

2006-01-13T20:36:00.000+01:00

Per tercer cop als darrers dies rebo el mateix mail: que vigili molt si vaig amb cotxe i me'n ve un pel sentit contrari amb els llums apagats. M'alerten que no l'he d'advertir pas que els du apagats perquè si ho faig em perseguirà i em voldrà fer mal. Si ho faig per l'autopista suposo que aquest cotxe, un cop estigui avisat, es convertirà immediatament en un helicòpter, creuarà la mitjana i també em perseguirà. O si vaig amb un cotxe que agafa els 200 quilòmetres per hora, a banda de la multa de la senyora Tura, el meu "enemic" propulsarà el motor del seu cotxe fins que m'enxampi. Curiós. Sempre hi ha l'alternativa que qui du els llums apagats sigui un jubilat de 80 anys al qual uns gamberrus li han trencat els fars. No se l'ha d'avisar tampoc perquè potser l'avi es converteix en un superheroi de l'espai, o una mena de Follet Tortuga, i també et vol fer mal. D'aquestes cadenes, ho sento molt, no me'n crec ni una. Ja fa temps que el meu correu, jo tinc hotmail, hauria d'estar tancat perquè el senyor John no sé què volia fer pagar a tothom pel servei. D'això ja en fa potser un parell o tres d'anys i, de moment, res de res. També hi havia una època en la qual, en teoria, no podia anar al cinema. Es veu que hi havia una banda perillosíssima de drogodependents que, els pobres, en comptes d'estar rehabilitant-se es dedicaven a deixar les xeringues i agulles amb què es drogaven als seients dels cinemes. De moment a les butaques dels cinemes he trobat crispetes, restes de begudes i xiclets enganxats però, per sort, ni cap agulla ni cap xeringa. Aquestes històries són molt fàcils de crear i escampar. Només te n'has de pensar una, reenviar-la a vint persones i esperar. Tard o d'hora et serà reenviada per algú. Per cert, si anant en cotxe teniu algun problema i heu de posar-vos l'armilla reflectant vigileu on ho feu. Es veu que en algunes comarques hi ha equips de futbol de segona regional sense pressupost que en busquen pels seus entrenaments. S'acosten i les roben. Ah! I vigileu també amb els cons que falten a les autopistes. Hi ha una banda de nans de jardí que els roben per fer-se cases!!

Així qualsevol....

2006-01-12T14:02:00.000+01:00

N'havia sentit molt a parlar però fins ahir no hi vaig posar els peus. Es tracta de "La Roca Village", on segur que la bona amiga Solsona hi ha estat més d'una vegada. Com us ho diria als que no sabeu de què va l'assumpte? És com una mena d'Eurodisney pels pijos; allà hi tenen concentrades les botigues de marques més conegudes, en una espècie de poblat.Arribes, aparques, voltes entre els pijos i és, si més no, divertit. Tal i com jo anava vestit m'allunyava bastant del prototipus de client: no duc mai xandall però ahir em va fer mandra canviar-me i me n'hi vaig anar així. Ara bé, el millor de tot són els preus. Passem comptes del que et pots arribar a comprar per un preu mòdic: Pantalons Levi's ( 30 eurus) , Sabates Camper (50 eurus), Pantalons Dockers ( 40 eurus), un polo Tommy Hilfigigigier ( no he sabut mai com s'escriu, 35 eurus) i una caçadora de qualsevol altra marca (120 eurus). Així que qui ho vulgui, gastant-se uns 250 eurus, pot sortir de la Roca del Vallès convertit en un neopijo. Abans ser pijo era molt més complicat. Recordo quan feia l'EGB que es van posar de moda uns jerseis d'una marca que es deia PRIVATA. Hi havia qui en tenia set o vuit i cada dia te n'ensenyava un de nou. Hi havia els que també portaven la imitació que posava PRIVATE o PIRATA. Mai vaig tenir cap PRIVATA d'aquests perquè, entre altres coses, tampoc m'agradaven gaire la veritat. Però els pijos eren els pijos i un que no ho era no hi podia arribar. Ara si vas a la Roca Village pots sortir fet un pijo, però no ens enganyem: només en sortiràs vestit igual. On aprendràs a parlar com ells, a comportar-te com ells, a ser com ells?. O sea....costarà més, no?

P.D: Jo he de confessar que també vaig sucumbir a la temptació de comprar-me alguna cosa en aquest Parc Temàtic de la pijeria. 18 eurus, 3 slips. Què us sembla?

Les "Juanis"

2006-01-10T00:09:00.000+01:00

Diuen que el director de cinema, Bigas Luna, les ha batejades amb aquest nom. Jo sempre els he dit quilles. A l'escola, l'institut o la universitat ( aquí ja difícilment) te n'acostumaves a trobar alguna. Avui l'Entre línies de TV3 ha fet un reportatge sobre elles. Sobre les quilles. El cas que he trobat més destacat era el d'una noia de 24 anys, amb un fill de 4, sense estudis i que treballava a una immobiliària. El seu somni: tenir la seva pròpia immobiliària. L'ensenyaven durant un moment del reportatge "medint" pisos. Ho poso entre cometes perquè es podia veure com la noia, amb tota la patxorra, observava un pis i deia, sense cap metre a les mans ni res: "eso debe medir unos 65 metros cuadrados". Què cony vol dir:"eso debe medir 65 metros cuadrados?". Ara entenc moltes coses. Si aquesta Juani medeix les superfícies dels pisos que hem de llogar, i per tant pagar un preu per aquest pis, anem bé. O anem encara més lluny: que les immobiliàries la contractin com a freelance. Que la Juani medeixi els pisos de 30 metres quadrats i per la seva patxorra digui que són tres cops més grans. Seguiran fent tots negoci.....

Carnestoltes....

2006-01-04T00:14:00.002+01:00

Demà serà enterrat Pellofa XVIII, just dos dies després que Florentino I. Just tres dies després que David Beckham proclamés als quatre vents, insensat!, que té greus problemes a l'hora d'ajudar el seu fill a fer els deures de matemàtiques. Seria complicat si el nen estudiés grec, astrologia o filologia eslava. Però no: té 7 anys i els problemes matemàtics que se li plantegen són tan difícils com averiguar a quina hora arriba un tren a Barcelona si ha sortit a les 11'30 de Mataró i el recorregut triga 30 minuts (en aquest cas entendria que Beckham s'equivoqués: els trens que van a Barcelona mai triguen 30 minuts ni van puntuals, però també crec que desconeix què és la RENFE). És obvi, però, que és Carnestoltes i potser Florentino i l'astre anglès s'han disfressat de covard i ignorant, respectivament. Però no, oi? Del Carnestoltes de Mataró precisament volia parlar. Segur que no és el millor del món però és el nostre. Segur que tampoc és el Carnestoltes on hi participa més gent, però d'això sí que n'estic segur: és el Carnestoltes organitzat per menys persones. Concretament quatre, a banda de la col·laboració d'entitats. Si no fos perquè en Pau Andrés, en Mia Castellví, en Cugat Comas i en Joan Sala han invertit hores i hores del seu temps lliure per muntar aquesta festa, probablement, no s'hauria fet res. I que l'any passat va ser un fracàs, en bona part per culpa de la meteorologia? D'acord. Però que aquest any s'ha girat la truita i es comença a gestar el que podria ser una festa major d'hivern? Doncs també. L'ambient a la Plaça Santa Anna dissabte a la nit era un ambient de Santes, salvant les distàncies pel fred i per tot el que significa posar-se a la boca la paraula "Santes". Que la gent pot criticar, indignar-se amb els cartells, parlar del que no sap: és evident. Però que abans de fer-ho facin el favior de pensar què fan ells per la ciutat a canvi de res i què fan els altres. Potser així callaran la boqueta. Que jo sàpiga hi ha gent que per amor a l'art s'està deixant diners de la seva butxaca perquè cada any Mataró tingui un Carnestoltes una mica decent. Potser tota la gent que critica gratuïtament també s'hauria de plantejar una altra cosa: Mataró es mereix que algú mogui un dit per la ciutat? O és que hem d'encarregar al Florentino i al Beckham que ens organitzin les nostres festes?

Ja hi som!

2006-01-04T00:14:00.000+01:00

Ja som al 2006 i amb aquest post estreno l'any. Un any en el qual ha començat la prohibició de poder fumar a gairebé tot arreu. Ja no es pot fumar a la feina, de fet a la meva abans tampoc es podia excepte en dos o tres miniespais, ni a moltíssims llocs on abans es fumava amb total llibertat. Molt bé, està molt bé que es respecti la llibertat dels no fumadors. Ho trobo perfecte, però no crec que una llei tan restrictiva sigui la millor opció. Jo sóc fumador ( no un assassí ) i quan algú em demana que apagui la cigarreta ho faig. Si vaig a algun bar, o anava, i fumant podia molestar a algú, i aquest m'ho comunicava, deixava de fumar. D'això se'n diu, crec, ser tolerant. Ara ja no podrem ser tolerants. Em sap greu. Avui anant al Mataró Parc ja no es podia fumar enlloc. Enlloc vol dir enlloc. Ni als cafès de la planta de dalt, la qual cosa vol dir que fer un cafè a qualsevol cafè de tota la superfície s'ha de fer sense cigarreta. Què voleu que us digui? Fa uns anys el Sergi Belbel va escriure "Després de la Pluja". Es tractava d'una obra ubicada en una empresa on estava prohibit fumar i els treballadors es reunien al terrat per fer-ho. Allà els empleats xerraven de tot i de res, filosofaven, s'estimaven, s'odiaven i es coneixien. Ara amb els fumadors passarà el mateix. El tema de la prohibició servirà per trobar-se amb un objectiu comú i de pas xerrar, intercanviar opinions, polemitzar i fins i tot, qui sap, per decidir que hem de deixar de fumar.

Adéu 2005!

2005-12-31T18:53:00.000+01:00

La xerinola és a punt de desfermar-se entre la majoria dels humans ( encara que hi ha països on el 2006 ja és una realitat i d'altres on encara els trigarà unes horetes més a arribar el canvi d'any). Arriba el canvi d'any i si hi ha vida en un altre planeta, i són capaços d'analitzar-nos, segur que pensaran que no estem massa bé del cap. De cop i volta, durant uns instants, aquí tothom farà el mateix: menjar 12 grans de raïm o substituts vàlids ( aquest any 1 segon més tard). I després l'eufòria col·lectiva (com si per uns instants ens trobéssim al 25 de juliol). Abans, però, haurem analitzat l'any a nivell personal. I què voleu que us digui del 2005. Per mi les coses han anat generalment bé, molt bé. A nivell personal, a nivell professional. No puc demanar gaire més a l'any que deixem. Només una cosa: que al 2006 continui tot més o menys com l'any que abandonem. Això sí: amb la nova llei antitabac segur que els nostres pulmons estaran una mica més nets. Que tingueu una excel·lent entrada d'any!!!!!!!!!!!!!!!!

La notícia de l'any

2005-12-30T13:57:00.000+01:00

Probablement l'any 2005 passarà a la història com aquell en el qual la guerra d'Iraq, lluny del que ens volen fer creure, continua sent una guerra amb totes les de la llei. Papes que moren i d'altres que vénen, Londres 2012, Atemptats a Londres, el cartell de Santes, Matrimonis homosexuals, l'esquerra manant i la dreta manifestant-se ( cosa insòlita), Cruïlla de Cultures, El Cas Civit, Lance Amstrong es retira, Alonso campió del món, Pedrosa fa el doblet, el PP perd Galícia, Boicot al Cava, Ventdelplà que arrasa, L'any Quixot, La nova Riera, La crisi del Madrid (je je je), Una nova infanta a viure del cuentu, Mar Adentro, El Carmel...Però probablement la imatge més impactant de l'any és la delegació catalana ( Carod, Mas i De Madre) defensant l'Estatut a Madrid. Un Estatut que, com si fos un près a punt de ser executat, ha estat retallat, mutilat i minimitzat de manera brutal. I això que un 90 per cent del Parlament català hi va votar a favor. Hi ha coses que a Espanya mai entendran.

Queden poques hores perquè acabi el 2005 però encara hi ha cinc persones que hauran de fer la feina ( ho sento però toca repetir noms).

Les Santes 2006 al juny???!!!!!

2005-12-28T02:07:00.000+01:00

Doncs sí: ho heu llegit bé. Les Santes 2006 passaran a la història perquè deixaran de celebrar-se quan habitualment es feien. Les dates escollides: del 19 al 25 de juny. De fet ja feia temps que des del Patronat Municipal de Cultura es volia fer un tomb radical a la festa i englobar-la dins d'un gran festival de primavera que arribés al punt àlgid pels volts de Sant Joan. Doncs ja ho han aconseguit. Aquest dimarts, una desena de mataronins que hem format part de les comissions de treball de la festa major els darrers anys hem assistit atònits a una reunió de preparació de Les Santes 2006. Un sol tema estrella sobre la taula: aprovar les dates de la festa major de l'any que ve. Ja queda lluny el debat sobre si Les Santes cauen del 24 al 29 o del 25 al 29 de juliol. Senyors: La Crida aquest any es farà, per imperatiu legal o grauperià, el diumenge 18 de juny, igual que la tradicional Nit boja. D'altra banda el 19 de juny, segons ja publica l'Ajuntament al seu calendari de festes 2006, serà festiu a la ciutat. La resta d'actes s'encavalcaran en funció dels dies de la setmana arribant al punt àlgid durant la nit de Sant Joan amb una macrorevetlla de final de festa i benvinguda de l'estiu al Parc Central. Això sí: el 27 de juliol es farà la tradicional missa de Les Santes, totalment aïllada ja del calendari de Santes 2006 en sí. Segons han informat a la reunió, l'església ha vist amb bons ulls aquest canvi. Per cert: apuntin grups, confirmats als seus webs, que actuaran a Mataró durant la propera festa major: Loquillo i Los Trogloditas, Andy i Lucas, Núria Feliu i Maria del Mar Bonet. Com poden observar es nota el canvi de rumb a la direcció del PMC. Quines Santes que ens esperen!

Fórmula matemàtica

2005-12-27T18:21:00.000+01:00

Recepta: Festes de Nadal (ingredients per a 4 persones).

-Dos quilos de família.

-Mig quilo de conversa.

-150 grams de retrets.

-Tones de menjar i litres d'alcohol.

-Quilos de bicarbonat.

-Dues talles més.

Es barreja tot ben barrejat i s'obté, finalment, el plat. Que vagi de gust!

Bon Nadal!

2005-12-24T16:43:00.000+01:00

Als que em llegiu. Als que no ho feu. Als que esteu al meu costat. Als que esteu lluny. Als que estimo. Als que m'estimeu. Als que ignoro. Als que m'ignoreu. Als que em patiu. Als que us pateixo. Als que governeu. Als que esteu a l'oposició. Als que rieu. Als que ploreu. Als que us ha tocat la loteria. Als que us ha fet ràbia que els toqués. Als que treballeu amb mi. Als que heu treballat amb mi. Als que us admiro. Als que m'admireu. Als baixos. Als alts. Als bonics. Als lletjos. Als intel·ligents. Als ignorants. Als desgraciats. Als feliços. Als catalans. Als ciutadans del món. Als ploraners. Als riallers. A tots els que no cito. A tots: QUE TINGUEU UN BON NADAL!

I a tu?

2005-12-22T18:50:00.000+01:00

He passejat per la Riera aquest migdia i se'ls veia d'una hora lluny, ja que tenien una cara de felicitat que no podien amb ella. Són els nous agraciats amb el tercer premi de la loteria d'enguany. 50 mil eurus per dècim. No està gens malament i ho celebro per ells. Però fa ràbia, clar. Perquè també hauríem pogut ser tu o jo els agraciats i no ho hem estat pas. Em sembla perfecte que toqui la loteria a la gent que ho necessita, com el cas d'una dona que estava a punt de perdre el pis. Ara bé: em toca els collons que qui en surti beneficiat siguin notaris, amos de finques especuladores i d'altres. Potser és que el calb de l'anunci m'ha fet pagar un post que vaig fer sobre ell i m'ho ha tornat en forma de revenja. Però més d'un mataroní avui ens hem quedat amb una cara que déu n'hi do.....En fi: que hi hagi salut!

P.D: Per cert: entre el 0 a 3 de fa uns mesos, la grossa a Vic i el tercer premi a Mataró el boicot al cava ni es notarà....ens l'haurem begut tot aquí!

No em toqueu el Peris!

2005-12-21T01:11:00.000+01:00

No m'entusiasma la nova etapa d'El cor de la ciutat. Massa canvis, massa forçats i, de moment, les noves històries no m'enganxen gaire. Potser m'he perdut més de la meitat dels nous episodis i si encara la segueixo és per alguns personatges que em fan gràcia. Un d'ells és el Peris. El Pep Anton Muñoz aconsegueix fer un personatge molt proper i molt humà però, pobre, sembla que hagi trepitjat merda. Avui sense anar més lluny li ha agafat un altre infart i ja se sap que, al pas que va, acabarà fotent un pet. Home, no fotem! Al llarg dels mil i escaig episodis de la sèrie se li ha mort una filla, el seu fill ha estat a la presó, se li ha mort el cunyat, s'ha hagut de vendre el bar perquè el seu fill no tornés a la presó, ha tingut un infart.....i ara toca que en tingui un altre? Ja se sap que després de dinar i de fer el cafè a la majoria dels mortals ens costa molt no adormir-nos durant uns minuts...i ara foten el Peris a la UCI. No voleu dir que si el maten qui acabarà a la UCI no serà la mateixa sèrie?

Tòpics

2005-12-18T19:46:00.000+01:00

Hem passat el cap de setmana, ara que encara tinc vacances, al Berguedà. Primer de tot cal trencar un tòpic: encara que a Berga el termòmetre marqui un grau no fa fred. És més: passo més fred aquí quan en marca cinc! Serà per culpa de la humitat. Més tòpics: la Patum és millor festa que Les Santes. Et pot emocionar, et pot agradar la música i els entremesos...però quina plaça més ridícula i minúscula la de Sant Pere! No fotem! De fet, els de la UNESCO ja tarden en escollir El Bequetero com a himne de la humanitat. Tercer tòpic, que espero que es compleixi; aquest any la grossa de Nadal cau a Berga. El cap de setmana, a banda d'analitzar tòpics, també ens ha permès tenir un temps fantàstic, poder dinar al peu del Pedraforca, passejar per la comarca, visitar Castellar de N'Hug o les fonts del Llobregat ( maquíssimes). Fer el turista pel meu país també m'ha servit per assistir a un sopar degustació sorpresa que ahir ens havia preparat l'hotel. Gran sorpresa que no es va arreglar fins que el sopar va anar avançant. De primer, i amb la fòbia que els hi tinc, cremeta de porros amb encenalls de pernil. No suporto les cremes; tothom que em coneix una mica ho sap. És més: faig un curs de cuina ( del que un dia en parlaré) i per culpa de tres alumnes un dia ja em vaig haver d'empassar una classe de com fer cremetes. No les suporto: és culpa de la textura. És més: m'apassionen ingredients com els xampinyons o el carbassó....però crema de carbassó o de xampinyons no les puc veure ni en pintura. Així que vaig haver de fer el cor fort i entre glop de vi, tros de pà i glop d'aigua vaig aconseguir engolir mig plat de la crema ( i ja vaig fer massa). De segon plat: Crêpe farcida de botifarra i xampinyons banyada amb salsa de formatges. Evidentment l'únic formatge que no puc soportar, el roquefort, era la base de la salsa. Portàvem dos plats i ja no sabia quina cara posar. De tercer ens tocava una sopa marinera i quan ja em temia el pitjor, tampoc m'agrada la sopa de peix, què hi farem, va aparèixer un rap amb tomàquet natural dins d'una cassoleta. Vaig respirar de gust. Sort que el darrer plat i els postres van arreglar el sopar que comptava, això sí, amb una excel·lent companyia. I és que en el fons els tòpics ja ho diuen: el menjar en un sopar romàntic és el de menys ( si tens la sort que no et toca menjar cremetes o roquefort).

Boicot!

2005-12-15T17:47:00.000+01:00

Comencen a sortir les xifres del sector del cava després del boicot que s'està fent des d'alguns llocs d'Espanya. Ha baixat, clar. És obvi que hi ha molt d'imbècil pel món i gent que confon les coses. Jo si m'hagués de dedicar a fer boicot als productes espanyols primer de tot hauria d'anar amb una lupa a comprar i no em dóna la gana. Després remenar estanteries i buscar productes que només fossin fets aquí o en d'altres llocs fora d'Espanya. És obvi que potser la factura pujaria el doble i que no sóc imbècil. Ja us dic també que una cosa és ser nacionalista i una altra de ben diferent és ser gilipolles. Tampoc deixaré de beure vi de la Rioja, menjar escopinyes gallegues o pernil ibèric només pel fet que provingui d'Espanya. Tampoc no puc ni vull fer boicot a Espanya, entre d'altres coses, perquè la meva sogra és andalusa, el meu avi era de Madrid, la meva àvia de Teruel i tinc coneguts repartits per tot el mapa. Però també és cert que cada cop ens ho posen més difícil. Molt difícil. Massa difícil.

Supersticions

2005-12-13T12:26:00.000+01:00

No sóc gens supersticiós, no ni poc, però avui que és dimarts i 13 ja m'he llevat amb la grua enduent-se'm el cotxe. Es veu que on l'havia deixat, tot i que estava permès i no hi havia res senyalitzat, havien de pintar. Què volen: fotre zona verda aquí també? La qüestió és que al final resulta que el cotxe sí que se l'ha endut la grua però no cap al dipòsit de vehicles sinó a un aparcament de sorra prop de la Ronda Cervantes, Cal Collut. És divertit aquest joc, m'ha agradat força. Pel Caga tió em demanaré una grua i aniré movent cotxes per la ciutat. Als de Can Maitanquis els deixaré a la Via Europa i els de Rocafonda a Cerdanyola. Veureu com riurem....

P.D: És dimarts 13 i aquesta tarda és el gran dia. Em toca anar a l'IKEA.

Match Point

2005-12-11T23:24:00.000+01:00

Finalment he vist una pel·lícula que feia dies que volia veure: "Match Point" de Woddy Allen. M'ha semblat esplèndida i, això sí, molt dura. Ni un somriure en cap dels 120 minuts de durada. Excel·lents interpretacions i una impressionant Scarlett Johansson. A Lost in Translation ja va deixar bocabadat a més d'un. A Match Point explota definitivament. Al sortir del cinema, un cop acaba la pel·lícula, surten les crítiques: que si no m'agrada com s'acaba, que si no sembla del Woddy Allen, que si el noi ho fa molt bé i un darrer, això sí, que m'ha indignat: "Doncs no és tan guapa aquesta actriu, referint-se a la Johansson, i, a més, té una boca horrorosa. És mona però no n'hi ha per tant". He pensat que demà al matí algú hauria de passar urgentment per una òptica perquè el seu cas ha de ser tractat immediatament. O no?

Queden 72 hores....

2005-12-10T18:55:00.000+01:00

No m'ho puc treure del cap. No hi ha res que em distregui i que eviti que hi pensi durant una estona. M'és impossible i això que lluito per aconseguir-ho; però res de res. Mirar la televisió o llegir un diari tampoc m'ajuda: allà també hi ha quelcom que m'hi fa pensar. Però queden 72 hores i me n'he de fer a la idea. Ja no es pot evitar: és i ha de ser així. No sé si aquest problema és només relatiu al gènere masculí o alguna representant de l'altre gènere, és a dir del femení, també s'hi pot sentir identificada. Però vés per on que tothom amb qui ho he parlat, del gènere masculí, m'entén i es solidaritza. Això em fa sentir millor tot i que allò sigui, sovint, l'infern. Sort que un cop deambuli per allà alguna cosa em podrà reconfortar: els pastissets d'un euru o els hotdogs a 50 cèntims. Més que res perquè l'estada se'm faci el màxim de suportable possible. Sí, ho heu entès bé: dimarts em toca anar a l'IKEA.

Operación Triunfo ha fet molt de mal....(i II)

2005-12-08T18:37:00.000+01:00

No entenc com és que la meva veu no ressona tant com la dels triunfitos d'abans. Ni em sento, ni sento la melodia, ni sento com sono, ni pensava que la cançó era tan alta, ni tan llarga, ni l'alcohol m'ha fet efecte: anem bé. S'acaba la cançó i la gent aplaudeix per no ser maleducada. Crec que a l'únic festival d'Eurovisió on no hauria quedat últim classificat és en el qual va participar una dona que recordo que cantava una cosa semblant com "a quién maneja mi barca a quién". La dona va treure 0 punts, clar. Atenció perquè el grup del nostre costat hi vol tornar. Ara toca cantar "torero" de Chayanne. Evidentment amb uns altres moviments d'acadèmia totalment estudiats. Pffff. Després no ens toca, clar. Ara arriba el torn de les balades. Que si Unchained Melody, que si I Have Nothing, que si Only You....Que ens fareu adormir i no són ni les dues! La proporció ja la tenim clara. Ells en canten set i nosaltres una. Així que si no pots amb el teu enemic busca elements per derrotar-lo. Me'n torno a la barra i aprofito que el "DJ Karaokaire" no hi és per birlar uns quants papers del grup del costat on hi ha apuntades les seves cançons (lleig, ho sé). Serà la única manera que cantarem. I Mare de Déu si cantem! Mentre el grup del costat no entén perquè ja no canten tan sovint el nostre entona cançons des d'Estopa a Madonna, passant per Nino Bravo ( realment si aixequés el cap pobre home....), Queen (Freddy Mercury és un altre que si ahir hagués aixecat el cap hauria flipat amb la nostra interpretació del Bohemian Rapsody), Rosanna i La Oreja de Van Gogh. Cantem fatal, molt malament, però riem, que quan vas a un karaoke és del que es tracta. Cap dels que ahir vam cantar ens creiem estrelletes de concursos prefabricats. I els de l'altre grup pobrets....ha de ser dur llevar-se cada dia amb tant de talent desaprofitat per la música. O potser encara estan buscant els papers que els vam birlar. OT està clar que ha fet molt de mal a la gent que abans anant a un karaoke passàvem desapercebuts. Sortim de l'indret que són gairebé les tres. El grup se separa. Uns diuen que se'n van a dormir....diuen. Uns altres que marxen. I quedem uns quants que anem cap al CLAP. La resta de la nit és molt llarga i hi ha coses que no es poden explicar. I menys en un bloc.

Operación Triunfo ha fet molt de mal....(I)

2005-12-08T18:11:00.000+01:00

És dimecres a la nit i m'apunto a una sortida a sopar+karaoke+el que surti amb els meus excompanys de treball. Cal menjar ràpid per agafar el mínim de forces que permetin convertir-nos en les estrelles de la vetllada. Sopem uns entrepans a un indret del port i cap a les onze i poc baixem a un karaoke anomenat "la prima volta" ( ara ja sé perquè es diu així....). Estem pràcticament sols. El nostre grup el forma una desena de persones, entre els quals alguns bloggers òbviament. Mentre demanem unes consumicions un noi de l'altre grup puja a l'escenari, agafa el micro i com si fos el Davd Bisbal es fot a cantar una cançó ensucrada. Mare de Déu com comença la nit. A més, com si hagués sortit d'un càsting d'OT, acompanya la veu amb moviments prèviament estudiats al mil·límetre. ANem prenent nota de les cançons que volem cantar. Quan es va a un karaoke has de tenir clares diverses instruccions:

1-Anar-hi en grup.

2-Que el nivell etílic sigui considerable ( tranquil Ramon, després hi ha taxis).

3-Com més cutre sigui la cançó que s'ha de cantar millor.

Complertes aquestes premisses intentem que arribi el nostre torn. Ara bé: si jo només veig dos grups al karaoke no entenc perquè després d'una desena de cançons nosaltres encara no n'hem cantat cap. M'aixeco i ho vaig a comentar al "DJ karaokaire". Començo a entendre perquè el local es diu "la prima volta"...representa que cantaràs una primera, i única, vegada en tota la nit. Veig un munt de papers amb títols de cançons esteses pel taulell però les nostres estan a sota de tot: ho trobo injust i li dic que faci el favor de deixar-nos cantar que després d'aguantar durant 30 minuts ja ens toca. I efectivament: ens toca. Primer atac per part del grup. Hombre Lobo en París de La Unión. Quan dic que algú surti amb mi a cantar-la ningú la coneix, és mentida perquè després tots la coregen, així que em trobo sol davant del perill. Comença l'espectacle.....

La mort

2005-12-07T00:13:00.000+01:00

Un amic m'acaba de comentar que un company del seu equip d'handbol s'ha matat en un accident de cotxe. 20 i pocs anys i una vida per davant. No toca morir-se tan jove. No és just. A mesura que passen els anys persones properes van desapareixent. Segons el guió previst ( un guió imperfecte i ple d'errades) els primers a dir adéu són els avis, després els tocarà als pares, amics i posteriorment qui sap a qui. Però als 20 anys no. Als 20 anys no toca. Aquesta mort m'ha fet pensar en gent de la meva edat que ha anat desapareixent. Recordo el cas de l'Helena quan anàvem a l'Institut. Una noia plena de salut, que ni fumava, ni bevia, ni cometia excessos i que de la nit al dia va marxar per una malaltia que ningú va entendre. Farà 3 o 4 anys també va marxar en Bernat. Bomber de professió, la mort se'l va trobar fent una de les coses que més li agradaven: esquiar. Tots dos eren molt joves i tenien una vida per viure. Però per puta desgràcia no hi van ser a temps. En d'altres cultures la mort se celebra com un pas més cap a una vida millor. Nosaltres no hi estem acostumats. Per sort o per desgràcia quan passen fets així no ens hi acostumarem mai.

Què és la sort?

2005-12-01T17:14:00.000+01:00

La sort és haver nascut al primer món. La sort és tenir gent al voltant que t'estimi. La sort és tenir salut. La sort és tenir feina. La sort és tenir diners per poder viure el dia a dia. La sort és agafar un helicòpter i que no caigui. La sort és agafar un helicòpter i que si cau no et passi res. La sort és que d'un accident d'helicòpter només se't trenqui un dit. La sort és que si ets president del Parlament Europeu i dius als que han caigut: " això els passa per anar als toros en helicòpter", no hi hagi periodistes pel voltant. La sort es poder-te abraçar als sobrevivents d'un accident ( tot i que no ho hagin fet). La sort és que no els ha passat això als Andes. Quina sort!

V.I.P. jo?

2005-11-30T00:00:00.000+01:00

Avui és el meu primer dia de vacances i la veritat és que ja ni me'n recordava del que era fer-ne. I com que estic de vacances he pensat: 1- Aniràs a dinar fora ( i així ho he fet) i 2-..........et compraràs un cotxe nou. Evidentment la primera acció és força habitual i assequible. La segona passa poques vegades a la vida. Per primer cop en 29 anys em compro un cotxe, compartit amb l'Anna, però no deixa de ser el meu propi cotxe! Està clar que la idea ja feia dies que ens voltava pel cap perquè a mitjans de desembre l'Opel Corsa que fem servir ara s'acabarà ( és de rentingcar). I pagar 8000 eurus per un cotxe que té uns quants anys, que és el que ens demanen, evidentment que no ens feia gens el pes. Així que avui podem dir que ja tenim cotxe nou. Un altre OPEL i un altre Corsa però en aquest cas Silverline i ple d'accessoris la meitat dels quals en desconec la seva utilització (tot arribarà). El que m'anirà perfecte serà el GPS que té instal·lat. Més que res perquè de vegades per la feina em toca anar a llocs com Matadapera i apareixo a Sant Cugat del Vallès o, sense anar més lluny, ahir per anar a Montjuïc des de la ràdio vaig anar a parar a L'Hospitalet (és evident que el meu sentit de l'orientació és pèssim). Ara bé: per què serveixen unes "llantas" de no sé quin nom ha dit? Després d'una estona remenant el cotxe hem passat a negociar el preu, que es veu que això es negocia com si fos la subhasta del peix. Entre números i números han sortit les professions dels compradors: és a dir la de l'Anna i la meva. El venedor tenia penjada al seu despatx fotos dels seus, suposo, fills amb samarretes del Barça. I quan li he dit que era periodista esportiu ha fet cara de satisfet i ha sortit del despatx. No hem entès res. Al cap de 3 minuts ha tornat i ha dit: "us correspon el descompte VIP". I jo: "què?". "Sí, ha dit. Per ser periodista, actor o conegut, l'OPEL fa descompte". Jo ja buscava on era la càmera oculta però al final no l'he trobada i resulta que per ser VIP ens estalviem 300 eurus per la compra del cotxe. Quina gràcia....VIP jo? No! Però benvinguts 300 eurus estalviats!

L'últim de la fila

2005-11-29T02:01:00.000+01:00

Tothom ja les ha fetes. Jo no. A l'estiu vaig tenir una aventura meravellosa que no hauria canviat per res, però que em va deixar sense uns dies de repòs. Mentrestant, a hores d'ara, el 99 per cent dels humans estan esperant pacientment que arribin les properes. Uns amb més angoixa que d'altres, això sí. I de cop....gairebé sense que hi pensis, gairebé de retruc: arribaran. Però avui...estimats i estimades amigues: AVUI COMENÇO LES VACANCES!

Un any.....

2005-11-25T00:00:00.000+01:00

Avui. Ara, d'aquí unes horetes, farà un any. Un any just d'ençà d'un dels moments que més por he passat en tota la meva vida ( i que espero que no es torni a repetir mai més). Un any que jo anava tranquil·lament per les Rambles de Barcelona i em vaig trobar en una situació horrorosa que molts dels lectors ja deuen conèixer. Pels que no saben de què va tot això....aquí us deixo la història ( ja us aviso que és llarga):

Dimecres 24 de novembre del 2004. Barcelona. Futbol. Lliga de Campions. Barça 1- Celtic de Glasgow 1. Pare, no torno amb tu cap a Mataró, em quedo a Barcelona que he quedat amb uns companys de la ràdio per anar a prendre alguna cosa. Cervesa, ambient escocès, Plaça Reial, la gent comença a marxar i es fa tard. Tinc dues alternatives: agafar l'últim bus nocturn que em porta a Mataró, perquè ja són prop de les 3 del matí, o esperar el primer tren. Ja només som dos els que quedem de festa però ell em jura i perjura que s'espera amb mi fins les 6 del matí fins que agafi el tren. Al cap de 30 minuts ell ja no hi és. S'ha escapolit i ben escapolit en busca d'un pla alternatiu ( aquest ell ja sap qui és i m'ha demanat perdó mil cops, però això no es fa!). Són les 4 tocades i què caram faig jo sol a la Plaça Reial si no és enfilar Rambles amunt fins Plaça Catalunya i esperar que vingui el tren. Una llarga espera sí, però què hi farem. Fa estona que m'estic pixant però m'aguanto. Plaça Reial amb Rambles: vull agafar el taxi que hi ha. Dic "el taxi" perquè és l'únic que veig i una colla de guiris i jo ens el disputem. Finalment el taxista opta per pujar-los a ells, segur que els cobra 30 eurus, i deixar-me a mi a l'estacada. Ja és el segon cop en una nit que em deixen penjat...i espera't! Tinc son, estic cansat, tinc fred i vull arribar a casa. Pujo Rambles amunt. No, no vull coca! No vull llaunes de cervesa i no vull res del que m'ofereixen. Només vull arribar a casa. M'estic pixant de nou però tots els bars estan tancats. Ara sí: veig el carrer Tallers i penso que algun forn, algun lloc dels que sempre tenien vida a tothora quan anava a la facultat, serà obert. I si no com a mal menor, ho sento Senyor Clos, pixaré al carrer. Però és aquest el moment just on passa tot. Només 10 metres arribaré a recórrer carrer endins. Els suficients perquè la llum es faci foscor, perquè per allà no passi ni Déu i perquè hagi anat a parar a la gola del llop. Em toquen a l'espatlla, em giro ( pensant per un moment, innocent de mi, que el meu amic ha tornat!) i em saluda un puny enmig del nas. D'un cop de puny brutal, al cap em ressona tot, m'acaben de destrossar el nas. No entenc res. De fet per no caure ni caic al terra. Com he aguantat aquest cop de puny sense caure al terra si el mateix Tyson s'hauria menjat el ring! De seguida comprovo que si no he caigut al terra és perquè estic contra una paret. En una mena d'impàs entre el carrer i una persiana. És el lloc ideal perquè ningú vegi què passarà. I ningú ho veu, clar, i si ho veuen passen de llarg. Mentre un individu m'aguanta els braços, després del cop de puny que m'han clavat ja ni calia, un altre s'acarnissa amb el meu rostre. Per uns instants penso que s'ha acabat tot. Em vénen al cap records d'anys enrere, de gent, situacions....No sé quan pararan ni si pararan. De fet no durarà gaire, per sort. Però els 2 o 3 minuts es fan eterns. Al final noto que el que m'aguantava aconsegueix endur-se la bossa i l'altre noi fuig corrents al seu darrera. Són lluny de mi i per un segon em poso a córrer darrera seu cridant. Però on vas Oriol? Frena. I així ho faig després de cridar ben alt un fillsdelagranputa que ressona al Tibidabo. No sé què haig de fer. Només sé que em fa mal el nas, que el tinc molt tapat. I quan faig l'acció de voler-me mocar, de cop, em desagno. Començo a rajar sang, molta sang. Miro el meu texà i és vermell, igual que la jaqueta i les bambes. Collons, penso, i ara què faig? Corro fins les Rambles i veig llum a un quiosc. Jo no sé, encara, que tinc la cara destrossada, però els que em veuen sí que ho saben. L'home del quiosc em veu a venir i jo li dic que m'ajudi. No se li acut res més que cridar-me que no m'acosti, que li tacaré la premsa del dia! La mare que el va parir! I què, si taco els diaris! Puc entendre que faci pinta de yonki moribund però això és omissió d'auxili! Per sort s'acosta una noia i em dóna mocadors de paper. El primer que em poso a la cara el deixo xop de sang en un segon i és quan m'acabo d'espantar. Més mocadors mentre la noia avisa la policia amb el seu mòbil ( òstia, clar, m'han robat el meu! i la cartera! les targetes! les ulleres! la ràdioportatil!....). Sirenes i més sirenes i de cop i volta sóc el protagonista de Corrupción en Miami. Tinc dos cotxes de la Policia Nacional i un de la secreta per mi solet. Penso que ja haurien pogut arribar deu minuts abans i evitar l'agressió, però per primer cop en tota la meva vida me n'alegro de la presència policial. Vénen i em pregunten per on han marxat els dolents. Contesto que carrer Tallers endins i els secretes se n'hi van volant. Els altres m'agafen i se m'enduen a l'Hospital. Concretament em duran al CAP de l'Hospital del Mar. Ho sé perque ho posarà als meus informes mèdics no perquè tingui idea, atontat com estic, d'on m'han dut. La infermera de guàrdia que m'atén em mira malament. Abans he hagut de donar les meves dades i se n'han hagut de refiar de mi perque no tinc DNI ni tinc res. La infermera que em mira malament em pregunta que què m'ha passat. Li dic que m'han apallissat i em diu, com si jo fos el delinqüent, que faci el favor de rentar-me la cara, que on vaig així pel món. I jo què sé com collons vaig pel món, penso. Si ni m'he vist! I quan em veig vull plorar i això que encara no ho he fet ni pel dolor ni per la situació. Però ara tinc ganes de plorar i ho faig. Em veig ensangonat, inflat, apallissat, humiliat. Em rento, em posen un cotó al nas, em fan radiografies, quatre tirites, una gasa i al carrer. Em cago en la infermera que m'ha atès i veig que la Policia Nacional encara m'espera fora del CAP. Em diuen que si vull fer denúncia per l'agressió ( jo ja penso que quina: si la física o la moral de l'Hospital del Mar). Anem cap a comissaria i arriba l'hora de fer tot el paperam. Que què carai feia anant sol per aquells varals, que si els he vist, que com eren, que si àrabs o sudamericans. I jo què sé qui eren! Només sé que àrabs no eren però que a partir d'aquí hi ha mil hipòtesis. Tota la comissaria em mira amb cara de solidaritat. Encara rajo sang pel nas i tinc ganes de dormir. Vull arribar a casa i un policia crida un taxi perquè m'hi porti. Arriba el taxista i quan em veu fa cara de pànic. Deu pensar que aquest paio no entra al seu taxi ni boig. Li dic que es tranquil·litzi, que m'han apallissat i atracat i que aquesta no és la meva cara habitual. Quan em sent parlar en català canvia la seva fesonomia i em fa pujar al davant ( com si en català no el pogués atracar o estafar). Ja és de dia i en 30 minuts arribo a casa. Ara començaran les mil i una explicacions repetides una i altra vegada però per sort el pànic, la por, la incertesa de si seria l'últim dia de la meva vida s'ha acabat.

El Clàssic (i II)

2005-11-20T10:16:00.000+01:00

Com m'agrada haver-me equivocat! Quina poca fe que tenia! Quin partidàs, mare meva, el que va fer ahir el Barça al Santiago Bernabèu. Des que tinc ús de raó és el bany més gran que mai ha fet el Barça al Reial Madrid. Més fins i tot que el 5 a 0 de fa uns anys al Camp Nou o el 0 a 3 de la temporada de Venables. Ahir el Barça va convertir el futbol en poesia, va fer trontollar el projecte galàctic del gran Florentino Pérez i la premsa madrilenya es va haver de rendir a l'evidència. Que segueixin fitxant tots els galàctics que vulguin, que continuin amb aquest projecte, que ens va la mar de bé. Només un jugador del Reial Madrid, Michel Salgado, ha estat capaç de reconèixer el dia després que l'equip blanc ha acabat un cicle. Justament quan el Barça té uns jugadors amb l'edat ideal per marcar-ne un altre de triomfal i explotar definitivament. Messi, Eto'o, Ronaldinho, Màrquez, Deco, Puyol, Oleguer.....hi ha plantilla per anys i els títols més importants no han de tardar a venir. Si fa uns dies pensava que el Barça perdria al Bernabèu se m'han acabat tots els dubtes. Frank Rijkaard i tot l'equip s'han llicenciat, han fet una tesi doctoral que es pot qualificar de Cum Laude i les derrotes de l'any passat a Londres i Madrid han servit per aprendre'n i rectificar a temps. La lliga i la Champions al sac pel 2006? Ara ja no en tinc cap dubte. Amén!

El Clàssic (I)

2005-11-18T00:56:00.000+01:00

Dissabte no guanyarem al Bernabèu. Ho sento pels que pensin que sóc un pessimista però el cap em diu això. El cor em pot dir que ja seria moment que ens acarnisséssim amb el Madrid. Que amb el brillant joc que l'equip ha desplegat les últimes jornades hi ha motius més que suficients per clavar un 0 a 5. Però la majoria de "grans invents": jugar amb 3 centrals, posar un lateral més lent que el seu extrem esquerre, resituar els homes creadors....s'han fet al Bernabèu. Hi ha pànic escènic i aquest cop Frank Rijkaard em deixaria ben parat si apostés per aquest onze: Valdés, Oleguer, Puyol, Màrquez, Sylvinho, Xavi, Motta, Deco, Messi, Ronaldinho i Eto'o, en comptes de posar Bellettis, Giulys o Edmilsons. Anem a totes al Bernabèu si us plau, però uns que defensin, els que en saben, i uns altres que ataquin. Que l'experiència patida l'any passat, amb 4 contracops ens van liquidar a Madrid i al camp del Chelsea, no es repeteixi! A Madrid a més, sabent que el Barça com a equip és molt superior al seu, ja se n'ha encarregat prou la premsa blanca d'escalfar el partit. Em sembla repugnant el que fa dies que fan els diaris d'allà amb titulars com: Perdonará el público a Eto'o? L'endemà: El madridismo no perdona a Eto'o (amb una merda d'enquesta feta en contra dels interessos blaugranes pels crits, desafortunats això sí, del camerunès fa uns mesos). Cadascú juga el seu paper sí...però això amb el clima polític que també es viu actualment pel tema de l'Estatut no fa res més que incitar a la violència. Que quatre descerebrats, que a tot arreu n'hi ha, facin crits racistes, insultin Catalunya i si cal, i el Barça guanya, caigui de tot al camp. Temps al temps....