dijous, d’octubre 06, 2005

Aniversaris, pluja i la Monumental...


Ahir en vaig fer 29. Dinar familiar i també sopar familiar, en aquest cas amb la família de l'Anna que, quines coses té la vida, ahir també feia anys...3 menys que jo. Evidentment si era 5 d'octubre tocava pluja i no va fallar. Recordo perfectament com en un 90 per cent dels meus aniversaris ha plogut, des de les festes amb globus i sorpreses a la botiga dels meus avis quan era petit fins a ahir mateix. S'acosten els 30 i me n'adono que els darrers 10 o 15 anys han passat volant i en el fons et sents estafat. M'hi va fer pensar, encara que en sóc perfectament conscient, un regal que em van fer i que encara no tenia en CD. El concert que Sau va fer a la Plaça de Braus de la Monumental l'any olímpic. Recordo perfectament aquest concert. Era un 9 de juliol del 92 i la Plaça estava a rebentar. Era l'època d'or de l'anomenat rock català. Tu de què eres? De Sopa o de Sau? O dels Pets? O eres una mica més heavy i t'agradava Sangtraït? O eres més alternatiu i t'agradava Umpah-Pah? Aquestes eren les preguntes que es feien a l'època. Jo era de Sau. Una mica de Sopa també, però bàsicament m'agradava Sau. Me'n sabia totes les cançons i tot el repertori que feien als concerts i anàvem amunt i avall veient concerts amb la cara plena de grans, 4 calers a la butxaca i molta il·lusió. Ara bé, el de la Monumental, igual que el del Sant Jordi ( em vaig quedar sense entrada perquè s'havien esgotat) va marcar una època. I ara torno a escoltar aquell mític concert i com s'hi hagués entrat al túnel del temps puc retrobar-m'hi 13 anys després. Ahir em van advertir que mai saps qui pot arribar a llegir el teu blog i que cal tenir molt de compte amb tot el que s'hi escriu. Sé perfectament que som esclaus de tot el que diem o escrivim però que, per sort, som amos dels nostres silencis i pensaments. Igual com sóc amo dels records que em permeten viatjar en el temps i em dibuixen un somriure nostàlgic als llavis....

2 Comments:

At 12:44 a. m., Blogger joansalicru said...

bé, oriol, jo llegeixo el teu blog, q lo sepas!
molt bo el post, però no he acabat d'entendre pq et sents estafat...
ja ens ho explicaràs!
joan

 
At 1:57 a. m., Blogger Oriol said...

Ei. No et preocupis. Trenta anys tampoc són tants. De veritat. Només 30. 30 què és? 30 anys no són res. De veritat, no t'amoïnis que no passa res. Però si necessites parlar... jo ho saps que ens pots trucar i t'escoltarem.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones