Aniversaris, pluja i la Monumental...

Ahir en vaig fer 29. Dinar familiar i també sopar familiar, en aquest cas amb la família de l'Anna que, quines coses té la vida, ahir també feia anys...3 menys que jo. Evidentment si era 5 d'octubre tocava pluja i no va fallar. Recordo perfectament com en un 90 per cent dels meus aniversaris ha plogut, des de les festes amb globus i sorpreses a la botiga dels meus avis quan era petit fins a ahir mateix. S'acosten els 30 i me n'adono que els darrers 10 o 15 anys han passat volant i en el fons et sents estafat. M'hi va fer pensar, encara que en sóc perfectament conscient, un regal que em van fer i que encara no tenia en CD. El concert que Sau va fer a la Plaça de Braus de la Monumental l'any olímpic. Recordo perfectament aquest concert. Era un 9 de juliol del 92 i la Plaça estava a rebentar. Era l'època d'or de l'anomenat rock català. Tu de què eres? De Sopa o de Sau? O dels Pets? O eres una mica més heavy i t'agradava Sangtraït? O eres més alternatiu i t'agradava Umpah-Pah? Aquestes eren les preguntes que es feien a l'època. Jo era de Sau. Una mica de Sopa també, però bàsicament m'agradava Sau. Me'n sabia totes les cançons i tot el repertori que feien als concerts i anàvem amunt i avall veient concerts amb la cara plena de grans, 4 calers a la butxaca i molta il·lusió. Ara bé, el de la Monumental, igual que el del Sant Jordi ( em vaig quedar sense entrada perquè s'havien esgotat) va marcar una època. I ara torno a escoltar aquell mític concert i com s'hi hagués entrat al túnel del temps puc retrobar-m'hi 13 anys després. Ahir em van advertir que mai saps qui pot arribar a llegir el teu blog i que cal tenir molt de compte amb tot el que s'hi escriu. Sé perfectament que som esclaus de tot el que diem o escrivim però que, per sort, som amos dels nostres silencis i pensaments. Igual com sóc amo dels records que em permeten viatjar en el temps i em dibuixen un somriure nostàlgic als llavis....