Fins ara!

Com t'ho podria dir perquè et fos i ens fos senzill. Has triat un dia net i clar per dir-nos adéu, sí. Però no t'equivoquis pas. No ens dius pas adéu, ens dius fins ara. De moment, però, gràcies per les cançons i instants màgics que ens has regalat. Quants records! És ben bé que la música d'en Llach hauria de pertànyer o pertany, de fet, a una generació més antiga que la meva. Però una de les moltes coses que els he d'agrair als meus pares és que sempre de petits ens "torturaven" amb les cançons d'en Llach, d'en Raimon, de la Maria del Mar Bonet, etc.. I de cop, amb el pas dels anys, et trobes que quan vas cap a la facultat la cinta que dus al walkman és qualsevol relacionada amb la música d'en Llach. Quants cops hauré escoltat el concert del Camp Nou? Quants cops he escoltat Amor Particular? ( per mi la millor cançó d'amor que mai s'ha escrit). O quants cops m'han vingut al cap els concerts que en Llach feia a l'Art Pista quan Mataró tenia un veritable festival d'estiu? Per tot això i altres coses que no he gosat mai ni dir-te penso que avui no te'n vas pas. No dius adéu. Perquè els records, per sort, els podem evocar quan, on, amb qui i com volem. I a més...no veus que no te'n podràs estar Lluís. Puja a la barca amb el teu bagatge, recorda que la vida és teva però no et dic pas adéu: et dic fins ara!