Microclima....i amenaces.

Mataró té un microclima. Segur, seguríssim. Mentre tot el país es troba sota l'alerta de fortes pluges, i de fet ja les pateixen, a nosaltres avui no ens plou, ens fa vent. Com a mínim durant aquesta tarda de festa i en la qual s'havien anunciat xàfecs intensos que no veiem enlloc. Si més no que com a mínim plogui on més es necessita i que no és pas aquí a la costa. M'agrada la pluja. M'agrada veure com llampega i com trona. Mai m'ha fet por, més aviat tot el contrari. Però avui ni un llamp, ni un tro....deu ser cosa de Santa Juliana i Santa Semproniana, situades perfectament al calendari per salvar-se de la pluja ( espero no haver-me de menjar aquesta frase d'aquí uns mesos). Però és cert. Del 25 al 29 de juliol, no encetarem ara un debat sobre dates de Santes, mai plou o no ho acostuma a fer. Les Santes; a cavall entre les pluges ocasionals de mitjans de juliol i els xàfecs d'estiu de principis d'agost. Perfectes! Avui a banda de les amenaces de pluja també hi ha hagut una amenaça de bomba a l'estació de tren. Alguns s'han hagut de posar les piles i posar-se a treballar, ja ho té això aquest ofici, però d'altres ens n'hem assabentat de passada mentre s'intentava fer el ronsu després de dinar. Mai he entès quina gràcia té fer una amenaça de bomba. A l'època de l'institut quan s'acostaven exàmens sempre n'hi havia, alguns alumnes fins i tot eren tan descarats que trucaven des de la cabina del davant impostant la veu i amenaçant que el centre esclataria en qualsevol moment. De l'època universitària també en recordo bastantes. A filologia no, però sí a periodisme. Sempre discutia als professors que era una ximpleria desallotjar la facultat per fer-nos anar a tots com un ramat de xais a la plaça Joan Coromines que és ben bé a tocar de l'edifici que en teoria havia d'esclatar. Si algun dia hagués arribat a passar no ens hauríem pas salvat a tan poca distància i amb un edifici fet bàsicament de grans vidres i finestres. S'acosta l'hora de sopar i a la que el vent deixi de bufar començarà la tempesta. Mentrestant l'Anna m'indica que ja ha acabat la novel·la que s'estava llegint i que jo he promès que em llegiré ara que queda lliure. És hora de sopar....i de llegir mentre comença a ploure.