dimarts, de març 14, 2006

De periodisme...

Dissabte ens vam llevar amb la mort de Jesús Rollán, exporter de waterpolo. Aquesta persona tenia problemes personals amb les drogues i des de feia mesos seguia un tractament, fins que va decidir acabar amb la seva vida. Ara bé, els mitjans de comunicació, de vegades, caldria que fossim una mica autocrítics a l'hora d'explicar o il.lustrar les notícies. Cal emetre imatges del terra tacat de sang, on se suposa que va anar a parar aquest noi després de tirar-se pel buit? Calen titulars com "Se suicida Jesús Rollán"? Cal destacar més els problemes personals que ha tingut que el seu palmarès esportiu? Evidentment hi ha una cosa que a les facultats de periodisme no podran mai explicar i que no és una altra que tenir o no tenir sentit comú. Sovint en el món del periodisme es proclama que una imatge val més que mil paraules. Depèn de quins casos, òbviament. A mi no em calen taques de sang per estar-ne segur que una persona s'ha tret la vida, ni tampoc em calen veure braços i cames mutilats per saber que hi ha hagut un atemptat. A la redacció parlant de com alguns mitjans havien enfocat la notícia del Rollán ens va venir a la ment una portada d'El Periódico després que ETA hagués assassinat un guàrdia urbà a Barcelona fa uns anys. La portada mostrava, amb tota la seva crueltat, el cos ple de sang i tirotejat del guàrdia amb un titular que deia: "Així mata ETA". El fet de voler posar, encara més, en l'ull de l'huracà la banda terrorista amb una portada així implicava dues coses: que el lector sentís encara més repulsa per ETA, veient la crueltat de l'acte, o que el lector després de sentir repulsa per ETA també la sentís pel director del mitjà. Suposo que també es van decantar per aquesta darrera opció la vídua, fills, familiars i amics de l'assassinat. Canviant de tema avui el TOT GIRA ha rebut un premi per part de la secretaria general de l'esport de la Generalitat de Catalunya. El premi és sobre la cobertura que vam fer quan el Barça va guanyar la lliga de futbol, la temporada passada. Vam currar moltíssim aquells dos dies, consecució i celebració, però va valer la pena. I no pel premi, que també, sinó per les cares de satisfacció que vam fer un cop vam acabar les 12 hores de directe dissabte i les 9 de diumenge. El premi és d'un equip amb el qual convisc cada cap de setmana com si fóssim una família. Des del que més protagonisme hi té, l'Òscar Fernàndez, fins a la resta de l'equip.....Moltes felicitats a tots!!

8 Comments:

At 8:17 p. m., Blogger ruth said...

L'altre dioa et vaig sentir a una crònica, des del bàsquet, crec. Enhorabona pel premi!

 
At 1:35 p. m., Blogger Oriol Rodríguez said...

Gràcies Ruth!

 
At 6:18 p. m., Blogger Josep Maria said...

Ui Oriol!Quin tema... Podríem estar anys parlant sobre aquest aspecte del periodisme. Fins a on podem informar. En aquest cas crec que si una persona es suicida té els seus motius. JO crec que és bo que tothom sàoiga la cara amarga de l'esport. Que no tot són flors i violes. I que sí, que Espanya va tenir un combinat molt bò de waterpolo, però que el mateix combinat també destacava pels seus "combinats" fora d'ella. Rollan ha tingut mala sort, per tenir problemes familiars, sobretot amb la seva filla. I el que està clar és que quan et toquen la filla o quan te l'aparten del teu costat això no t'ajuda pas...
Però vaja. No sóc del parè que la informació s'hagi de centrar en ensenyar una bassa de sang. Pe`ro si informar que es va suicidar, que estava en un centre de rehabilitació d'adiccions que val un colló de pasta i que li pagava a la RFEN, i que es va suspendre uan jornada de lliga de wp professional no per el dol, sinó que també hi havia una part d'interessos personals... Pq es van negar a jugar des d'un principi valència i sabadell?
Però vaja... estic d'acord amb tu que hi ha imatges, mai informacions, que s'haurien de desar en un calaix i no enseyar! Per la resta, transparència!
Cuida't Oriol, i felicitats pel premi, totalment merescut!

 
At 7:43 p. m., Blogger Elisabet said...

No cal ensenyar basses de sang, ni cal donar detalls escabrosos de segons quines notícies de successos. No calia la portada del Periódico ni tampoc calia la portada del Pais l'endemà de l'11-M on s'hi veien cossos mutilats.

El problema està en trobar el límit just, en decidir on acaba la informació i on comença l'espectacle.

Estic d'acord en què si es va suïcidar, això s'ha de dir. Però si una persona arriba al punt de prendre la decisió de treure's la vida, ja se suposa que darrere s'hi amaga un drama... Fins a quin punt aporta informació saber quins eren aquests problemes que l'han portat a suicidar-se? És a dir, explicar els problemes que tenia amb la seva filla o amb les drogues aporta informació o morbo? N'hi hauria hagut prou dient que els problemes personals l'han arrossegat fins al suicidi? O seria una informació sesgada?

És un debat interessant... molt interessant!

 
At 7:44 p. m., Blogger Elisabet said...

ai... i moltes felicitats pel premi Oriol!!!

Ja t'avisarem quan fem la inauguració de la temporada de Can Margarit ok?? vagi bé!!

 
At 8:53 p. m., Blogger Oriol Rodríguez said...

Primer de tot mersi als dos! Després dir que de vegades cal mirar molt amb lupa si explicar coses de la seva vida personal aporten informació a una notícia o només morbo.Evidentment s'ha d'explicar que un paio s'ha mort si s'ha mort i com s'ha mort si es vol però repeteixo que, de vegades, algunes informacions no aporten res. I de fet en el cas del Rollán hi ha coses que s'han dit i d'altres que tothom sabia i no han sortit ni sortiran a la llumn. Una altra cosa és analitzar com es donen les informacions i l'altra, en això estic d'acord Jose, que l'Aigües de València no tenia perquè suspendre el seu partit quan l'habitual és fer un minut de silenci.

 
At 11:14 p. m., Blogger Oriol said...

Moltes felicitats pel premi! No entro en el debat perquè segurament rebria.

 
At 4:34 p. m., Anonymous weis said...

Felicitats crack!!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones