Haile Gebrselassie

He de confessar que no tinc ídols. Que l'únic autògraf que he demanat a la meva vida va ser l'any 1991 a en Gerard Quintana en plena edat del pavu. Però aquest cap de setmana he tingut l'oportunitat de comprovar com de vegades les estrelles mundials són autènticament humanes, accessibles i modestes. Es tracta de l'etíop Haile Gebrselassie; per molts el millor atleta de fons de tots els temps. Arrossega rècords del món, medalles d'or als Jocs Olímpics i als Mundials i és una de les persones més properes i senzilles que he entrevistat mai. Reconec que dissabte després de la roda de premsa que es va fer a Granollers prèvia a la mitja marató, i veient que no se m'havia gravat res, vaig patir. Ja se sap que de vegades els cables dels micròfons fallen i és això el que va passar. Però tampoc pensava que tot i que els organitzadors havien dit que el Haile no acceptaria entrevistes després de la roda de premsa perquè volia dinar tranquil seria tan fàcil acostar-s'hi. Hola Haile, se m'ha espatllat el micròfon, hi podem tornar? I ell: sí, sí....tranquil. Brutal. Dissabte ja vaig arribar a l'emissora dient meravelles d'aquest atleta, però és que ahir va ser encara superior. Va guanyar la Mitja Marató amb un temps increïble d'1 hora i 7 segons. Va somriure, va fer-se fotos amb tothom, va saludar la gent i el vaig poder tornar a entrevistar jo solet, una estona després d'haver acabat la cursa. Sense filtres, sense manàgers pel mig i sense caps de premsa que dificulten la feina. Què voleu que us digui? No és habitual que les grans estrelles siguin així, tot i que potser hauria de ser el normal. Estem habituats a trobar en el món dels esports a futbolistes sobrats i estrelles mediàtiques que ens fan cada vegada més difícil la nostra tasca i que són totalment inaccessibles. Per què no podrien haver-hi més Gebrselassies? Per què és tan bon home sent una autèntica estrella mundial? He de confessar que me n'alegraré moltíssim si guanya la marató de Londres i fa un nou rècord, un més, mundial. I recordaré que jo a aquest home el vaig entrevistar dues vegades com si estigués parlant amb el forner del barri. Brutal. Ja tinc un ídol.