Tu no tens passat!

Hi ha una generació de joves de 18 i 20 anys que no tenen els mateixos referents ni s'emocionen amb les mateixes coses que els que vam nèixer a mitjans i finals dels anys 70. Què sabran ells! No els parlis del Naranjito perquè et miraran com si estiguessis sonat, o tampoc ho facis del Baner i Flapy perquè pensaran que són com l'Andy i Lucas d'aleshores. És molt fàcil fer una prova: surt un dia de nit en un bar amb jovent que tingui entre 18 i 20 anys i crida " en un pueblo italianoooooooooooo" o "y a la pequeña abejaaaaaaaaaaaa". Tothom hauria de saber que si es crida això la continuació és "al pie de la montañaaaaaaa" o "le llamaron Mayaaaa". Però si crides això amb gent d'altres generacions probablement la pluja d'objectes que et caurà a sobre serà descomunal. Què saben ells dels anys 80. Entre tots els referents d'aleshores n'hi ha un que és el millor: "La Abeja Maya". Sí, aquest era el meu referent quan era petit. I això que mai he suportat les abelles ni crec que les arribi a suportar. Però aquells dibuixos, és el que pensava aleshores, eren encantadors. Ara hi ha una campanya en la qual un diari torna a editar "La Abeja Maya". I també ho fa amb "Heidi", "El Bosque de Kayak", "Banner i Flappy" i "Marco". És normal que un diari torni a editar aquells dibuixos. Eren els millors. Ni "Pokémons", ni "Campeones" ni "Boles de Drac Z". No sé si els dibuixos d'aleshores tenen alguna cosa a veure en com després hem crescut i evolucionat tots plegats. Però fa uns anys quan era monitor a la mateixa escola on havia estudiat podia veure les cares d'indignació dels professors sortint a les 5 de classe. I com tots sempre em deien el mateix: la vostra generació éreu tocacollons però ho fèieu amb gràcia i quan es deia prou paràveu. Ara els nens i nenes, generalment, són uns maleducats. És lògic, penso. Són nens que han crescut idiotitzats observant com un tio puja a dalt d'un núvol Kinton, es posa a volar i fa un kameame. O flipant com un futbolista es passava 39 episodis per creuar un camp de futbol! No obstant ara hi ha un referent que ha unit totes les generacions possibles. Simpàtic com l'abeja maya, espavilat com el Marco, ràpid com el Son Goku i més hàbil que l'Oliver i el Benji. Dimecres que ve ens conduirà cap a la segona copa d'Europa. Ronaldihno: llueix-t'hi!