Al centre del món

Això s'acaba! Ha estat una temporada de bojos. D'envejes, mals rotllos, espies, sopreses, reconciliacions fictícies, oportunitats per igual i amb un final que, de ben segur que, encara ens depararà sorpreses. Sembla ahir quan començàvem l'aventura del Mundial de Fórmula 1 a Magny Cours. Tot un món nou per descobrir i que, poc a poc, he hagut d'anar desgranant. He pogut veure i viure en pròpia pell com l'ètica periodística sovint se'n va a la merda per aconseguir vendre i instaurar el tot s'hi val. Declaracions inventades, entrevistes inventades, polèmiques inventades...tot per aconseguir vendre diaris. La última i definitiva és l'entrevista que el diari Público ha tret en exclusiva fa uns dies amb Lewis Hamilton. Res de res: és inventada ( quins nassos!). Accedir a Lewis Hamilton no és gens fàcil i les compareixences del britànic al pàdock davant de la premsa sempre van acompanyades d'una bona dosi de cops de colze. A això li has d'afegir que a la premsa que no és anglesa li posen traves en més d'una ocasió per obtenir declaracions seves, que fa mesos que no dóna cap entrevista en exclusiva i que la cap de premsa de Mclaren encara riu quan li hem preguntat per aquesta entrevista. El Público ha enganyat els seus lectors i això és molt greu. Aquests mesos també m'han servit per acostar-me a un personatge, Fernando Alonso, que crec que guanya força en la distància curta i quan no té micròfons al davant. No intentaré fer canviar d'opinió a tots els qui m'han dit que no s'ho acaben d'empassar però és el que he pogut constatar durant els grans premis. D'aquí una mica més de 24 hores sabrem si guanya el tercer mundial seguit o bé si Hamilton, aquest paio és molt bo, o bé Ràikonen, un crack que passa de tot, li prenen el relleu. Al Brasil, on ja sóc, serem al centre del món informatiu durant uns dies. Una bogeria de mitjans informatius s'han abocat a la darrera cursa de la temporada en un circuit , el d'Interlagos, rodejat de faveles i gent que passa fam. I els aficionats pagaran dinerades per poder-ho veure in situ. Amb aquests contrastos em vénen al cap unes paraules d'Alonso, si voleu força demagògiques, sobre la importància de guanyar el mundial, ser segon, tercer o vuitè. Hi ha coses molt més importants a la vida que guanyar un mundial, diu sovint l'asturià. I té raó. Clar que la seva butxaca ingressa més de 30 milions d'euros cada any.....