No n'hi ha prou!

Ja s'acosta. Sincerament hem hagut de suar molt perquè aquest acte, finalment, hagi pogut treure el cap. I serà la bomba. Serà un dels actes referència i inamovibles de la nostra festa major, no en tingueu cap mena de dubte. Queda molt lluny ja el juliol de l'any passat quan uns quants ens vam mirar a la cara per Santes i vam dir: nois, que aquest any no hi ha res després de Requisits. I vam agafar unes gralles i vam intentar fer alguna cosa, però evidentment no va reeixir. També ja em queda molt lluny el mes de setembre quan, he estat molt pesat al llarg dels últims mesos ho sé, vaig anar-me trobant gent de les colles pel carrer i els vaig anar comentant, gairebé un per un, la possibilitat de fer sortir els elements festius de la ciutat a les dues de la matinada. Ningú, o gairebé ningú hi confiava. Ningú veia clar el que jo tenia claríssim. Ningú visualitzava l'acte a les dues de la matinada. Ningú creia que les figures podrien sortir a les dues de la matinada i podrien fer vibrar la gent. Però, poc a poc, la gent ho va anar pensant i analitzant amb deteniment. Primer la Momerota, després l'inestimable ajuda dels companys de l'Àliga que , de seguida, van veure que per un dia l'Àliga podria agafar un tarannà completament festiu. Després les Diablesses que s'han adaptat a l'acte de manera exemplar. Després la Família Robafaves que han considerat oportú donar una oportunitat a l'acte i gaudir-ne completament. I finalment el Drac, que tot i que enguany hauran d'estar pel nounat que arribarà, faran un esforç i el 28 aniran a dormir una mica tard deixant el dragalió en mans de cangurs. Ara tots estem convençuts que el No n'hi ha prou! pot ser un acte que sigui diferent al que hem vist fins ara. Que les figures seran capaces d'interactuar les unes amb les altres mentre la gent salta i vota al ritme de les músiques d'en Marcel Casellas. Un músic excepcional i una persona brutal que ha sabut entendre què són les figures de la ciutat i que ha sabut acoblar-se a les miliuna exigències i suggerències que li hem traslladat. Triades una a una, les músiques del No n'hi ha prou tenen tots els números per convertir-se en èxits, un rere l'altre. Per ser corejades i ballades per la multitud. Per acabar de tancar el cicle de les nits de Santes i aconseguir que el decrescendo que hi ha després de la nit boja es converteixi en un increscendo progressiu fins el 28. El menú ja està servit. El guió elaborat. Sabem el que hem de fer i com ho hem de fer. Ara només falta que els santeros i santeres es facin seu aquest acte. Que un cop acabi aquest any ja esperin amb ganes la Nit boja de l'any que ve però també el No n'hi ha prou! Només així significarà que totes les hores de feina, de reunions, d'escriure i reescriure guions, d'hores que hem perdut amb la parella, d'hores que hem estat xerrant i debatent hauran volgut la pena. Glòria Les Santes!