dimecres, de març 19, 2008

El país verd



Després d'uns dies per Austràlia ja hem arribat a Malàisia. D'entrada sobta moltíssim la quantitat de palmeres que hi ha en aquest país. No n'havia vist mai tantes de juntes en tota la meva vida. El país és molt verd, senyal que hi cau la pluja que a casa nostra ens fa tanta falta. Aquí cada dia plou una mica, com a mínim en aquesta època. De moment la humitat, esperem que segueixi així, no apareix i per tant el clima es fa més suportable que no pas els 40 graus que teníem a Melbourne. Ahir vam estar unes hores a Kuala Lumpur i vam poder visitar les Torres Petronas, unes de les més altres del món amb 451 metres. Vam poder pujar fins a un pont que les uneix i en 38 segons l'ascensor ens va enlairar fins el pis 41. Kuala Lumpur és una gran capital de gairebé 2 milions de persones però que no agobia com , per exemple, Shanghai que per caminar pel carrer s'ha de fer cua. La gent aquí no et molesta ni t'està constantment oferint coses per comprar. A la capital estan acostumats, doncs, a veure turistes i no dir-los res. No com a un poble on vam anar a parar l'altre dia, crec que era dilluns, perquè ens vam perdre i ens anàvem allunyant del nostre destí. En aquest poble fantasma hi devia haver unes 20 persones. Quan ens van veure arribar es van aixecar tots de les seves cadires on estaven fent un tè o xerrant. Us ho juro que semblava una escena de la pel.lícula Bienvenido Mister Marshall. Ells devien pensar que què cony hi fotíem allà i nosaltres crec que pensàvem el mateix. Per cert, els taxistes a Malàisia, creuem els dits, són com un rellotge. Com el Hamilton.

Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones