La ciutat blava

Impressionant el color de Melbourne. Té una llum i un color blau que crec que no havia vist mai. Això sí, la calor continua sent insuportable. Em costa d'assimiliar que fa uns dies era a Mataró a només cinc graus de temperatura i que ara estic a 39! És una calor seca, eixuta, sense humitat, lluny del que ens espera la setmana que ve a Malàisia on la humitat serà brutal i la suada també. Aquí ja pateixo, com podeu veure a la foto on surto amb Melbourne al fons. En prou feines puc obrir els ulls del ressol i calor que fa. Ho dic de debò: amb la calor que fa aquí els ulls no es poden gairebé ni obrir. És curiós. També ho és, i molt, agafar un taxi a Melbourne. És una gran experiència i molt divertit. Divertit perquè la majoria de taxistes són indis o immigrants i no hi ha manera que sàpiguen on hi ha els carrers on vols que et portin. Que dius..per què no escollien una altra cosa? Ahir vaig tenir una experiència amb dos taxistes. Al primer li vam preguntar si prop del circuit hi havia algun lloc on puguéssim veure Koales ( segueixo sense haver-ne vist). L'home ens va mirar estranyats.....i ens va dir Koala? What's this? Vam pensar que devíem haver pronunciat malament "Koala", així que vam començar a provar amb "koeila", "kuala", "koalei"...però el nostre taxista no deixava de mirar-nos amb cara d'incredulitat. Al final vam agafar un mapa i allà hi havia fotos de Koales. Li vam ensenyar i li vam dir que allò era un Koala. Ens va dir que no n'havia sentit a parlar mai ni que en coneixia la seva existència. Vam pensar que érem en una broma de càmera oculta però resulta que no. No sabia que existien els koales...curiós si vius a Austràlia. El segon taxista el vaig agafar a la nit per anar a un lloc on havia quedat amb més periodistes. Vaig arribar-hi 45 minuts tard. Més que res perquè vam donar unes 7 o 8 voltes a la zona on suposadament hi havia el carrer que el meu taxista no trobava. Al final, per acabar-ho d'adobar, vaig estar 10 minuts més al taxi esperant que funcionés la màquina dels rebuts. No ens en vam sortir. Però vaig riure molt amb el taxista ja que al final ja ens en fotíem de tot: del taxi, dels carrers tallats, del GPS i de tot el que fós...no n'hi havia per menys...