divendres, d’abril 13, 2007

El cotxe d'en Bis

Ja se sap que no és massa habitual que la gent deixi el seu cotxe. I menys si és a algú que en prou feines coneix o, pitjor, que desconeix com pot arribar a conduir de malament. Però ell no. Ell era així. Noi, agafa el cotxe tu mateix! I et donava aquell grapat de claus. I un agafava el cotxe i se n'anava a cobrir actes o a buscar notícies. El cotxe d'en Bis és el cotxe més conduït pels periodistes de tota la comarca, n'estic segur. Perquè ell era així. Perquè confiava en la gent amb els ulls tancats i no els fallava. I passaves hores amb ell a les gravacions i fent cafès, cigarrets i explicant-te tot d'històries que un flipava i escoltava sense badar boca. Les explicava igual com aquells contarondalles que saben tots els intríngulis de totes les històries. I és que ell de Mataró ho sabia tot i ho controlava tot. I cuidava els seus periodistes com si fossin els seus fills o nebots. I se n'alegrava moltíssim quan aquests deixaven la casa paterna per anar a veure què hi havia per aquests móns de déu del periodisme. Ostres molt bé! Agafa-ho home! Que en definitiva ja voràs com t'anirà molt bé, et deia, mentre un, que de vegades és tímid, entrava al despatx per comunicar-li que li havien ofert un contracte a una emissora de ràdio. I avui se n'ha anat ell. Sense fer soroll. Amb dos collons. Amb els mateixos nassos que m'explicava fa uns mesos que això s'acabava. I que no passava res, que la vida continuaria. I així serà perquè així ha de ser. La vida continuarà però sense un dels referents claus per entendre la informació a Mataró durant els darrers vint anys. Sense aquell qui ha ensenyat a fer preguntes a les rodes de premsa amb cara de pòquer i sense immutar-se mentre feia una pipada al seu cigarret. Avui ha marxat i, com no podia ser d'una altra manera, el seu cotxe continuarà circulant. Cantinuarà circulant al mateix temps que ell continuarà circulant en la memòria de la gent. Gràcies per tot Bis! Per fer-me riure tantes vegades, encara que avui aquests somriures siguin llàgrimes, i per explicar-me com es fa una cosa que massa sovint oblidem: ser persona.

Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones