Roda el món i torna a Magny Cours.

Després d'un any voltant pel món torno al lloc on va començar tot: Magny Cours. Un circuit perdut al mig del no-res, a 250 quilòmetres de París o Lió. És obvi que tornar aquí em fa pensar en com hi vaig venir tot just fa un any.Amb por,incertesa,inseguretat però amb ganes d'aprendre, d'escoltar i descobrir. Ara recordo rient que al meu primer dia el carregador de la bateria del mòbil va dir prou i em vaig quedar sense eina de treball. Sort que un tal Àlvar, a qui llavors ni coneixia,em va salvar el meu primer gran premi deixant-me el seu durant quatre dies. Crec que poc a poc he anat entrant en els intríngulis de la Fórmula 1, aprenent qui és qui en aquest món, i sobretot aprenent que hi ha línies que no pots passar perquè tot es mou en el més absolut dels secretismes. I, poc a poc, m'ha servit per fer el meu propi decàleg que és el següent:

-El pàddock és com un Gran Hermano.

-Uns entrenaments lliures gairebé sempre són avorrits.

-Una cursa és o molt avorrida o divertidíssima.

-Kubica,Heidfeld,Vettel,Alonso i alguns altres pilots són bastant normals.

-Portis el que portis a la bossa sempre et deixaràs alguna cosa. Si dus roba d'hivern farà calor i si en dus d'estiu farà fred.

-A la sala de premsa normalment hi ha 25 graus de temperatura, cap amunt o cap avall, de la temperatura ambient.

-A la sala de premsa el 80% dels seus membres podrien ser momificats.

-D'aquestes mòmies un 90% o bé s'inventa el que escriu o bé es nodreix dels comunicats dels equips per fer les seves informacions.

-Les mòmies, per cert, també acostumen a inventar-se entrevistes impossibles.

-Tot i que ho intento és també impossible que s'entengui des de fora la realitat catalana.