diumenge, d’abril 06, 2008

La cultura de l'aigua

Que no se m’enfadin les agències de viatges que pretenen fer l’agost enviant turistes a Bahrain: és un país, regne o com vulguisdir-li molt lleig. O com a mínim és molt lletja la part que he pogut veure. Esclar que tenint en compte que Bahrain té una extensió que equival a 3 cops Lleida tampoc hi ha massa per veure. Tot està en obres i tot sembla gairebé en runes i per no tenir no hem tingut ni una trista tempesta de sorra. Encara sort perquè els meus ulls pateixen un principi de conjuntivitis que influenciat per la meva hipocondria no faria res més que empitjorar les coses. Diuen que a Bahrain el cantant Michael Jackson hi té una residencia però de moment, igual com a Max Mosley, ni se l’ha vist ni se l’espera al circuit de Shakir. La familia Al Kalifa és la que mou els fils, els barrils de petroli i tot el que faci falta en un sistema basat en la monaquia hereditària. Aquí, però, no hi ha cap Lluís Gavaldà que canti Jo vull ser rei en àrab perquè probablement sortiria en globus de la illa. Sembla mentida que en un país tan sec com Bahrain en el qual ,atenció!, en tot l’any passat va ploure només 11 dies no hi hagi falta d’aigua i en canvi a Catalunya, que tampoc és que plogui per omplir pantans, estiguem tan necessitats. Mireu si malbaraten l’aigua a Bahrain que des que vaig arribar la cisterna del lavabo de l’hotel no para de rajar. Els he avisat clar, conscienciats com estem a casa nostra de l’estalvi d’aigua, però no hi ha manera. Que ragi m’han dit i això fa: segueix rajant. I tocant el que no sona cada nit.

Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones