Qui ho hagués dit....

Un es va fent gran, amb més o menys dignitat, i va deixant de banda prejudicis estúpids d'adolescent immadur. Hi ha gent que quan la veus et cau bé, d'altra que no la suportes i al tercer grup de persones simplement l'ignores. Fa molt més mal ser ignorat que no pas odiat i suposo que el 90 per cent dels mortals hi estaran d'acord. A l'Oriol Burgada fins fa un parell d'anys no el podia ignorar. Tampoc em queia bé, així que ja podeu deduir a quin grup de gent l'havia inclòs. De fet quan vaig començar a treballar a Televisió de Mataró i sabia que ell formava part de la plantilla vaig pensar que m'esperava un començament dur. Que equivocat estava! I això que als primers dies intentava que em caiés malament, que em donés la raó de tot allò que sempre havia pensat, que no comprovat, d'ell. Aquella actitud prepotent i xulesca on la guardava? Per què no l'exhibia, jo que l'esperava impacientment? Doncs perquè simplement no existia i era fruit d'aquelles cosetes que fan que algú et caigui malament, molt malament, i no en tinguis clars, si t'ho pares a pensar fredament, els motius. Em va demostrar ser un company de feina excel·lent, col·laborador, engrescador, treballador i professional com el que més. I no només això; em va demostrar dia rere dia que era molt bona persona. Avui hem quedat per dinar. Jo pensava que feia tard però qui ha acabat fent tard ha estat ell. No passa res, a un amic se li perdona. Hem dinat tranquil·lament tot analitzant el món periodístic que ens envolta i en la gran majoria de les coses que hem debatut pensem igual. Entre el vi i els cafès ens hem acabat explicant que malament ens quèiem i m'ha dit una cosa que m'ha fet pensar positivament: "Quan veig que algú em cau molt malament, que no el suporto, i després me n'adono que he estat equivocat durant molt de temps i que rere aquell tio hi ha algú que val la pena, me n'alegro: i molt". És a dir: quants minuts de les nostres vides hem gastat repudiant persones excel·lents? Probablement mai arribarem a saber fins on arriba el límit de l'idiotesa humana...