Operación Triunfo ha fet molt de mal....(I)

És dimecres a la nit i m'apunto a una sortida a sopar+karaoke+el que surti amb els meus excompanys de treball. Cal menjar ràpid per agafar el mínim de forces que permetin convertir-nos en les estrelles de la vetllada. Sopem uns entrepans a un indret del port i cap a les onze i poc baixem a un karaoke anomenat "la prima volta" ( ara ja sé perquè es diu així....). Estem pràcticament sols. El nostre grup el forma una desena de persones, entre els quals alguns bloggers òbviament. Mentre demanem unes consumicions un noi de l'altre grup puja a l'escenari, agafa el micro i com si fos el Davd Bisbal es fot a cantar una cançó ensucrada. Mare de Déu com comença la nit. A més, com si hagués sortit d'un càsting d'OT, acompanya la veu amb moviments prèviament estudiats al mil·límetre. ANem prenent nota de les cançons que volem cantar. Quan es va a un karaoke has de tenir clares diverses instruccions:

• 1-Anar-hi en grup.

• 2-Que el nivell etílic sigui considerable ( tranquil Ramon, després hi ha taxis).

• 3-Com més cutre sigui la cançó que s'ha de cantar millor.

Complertes aquestes premisses intentem que arribi el nostre torn. Ara bé: si jo només veig dos grups al karaoke no entenc perquè després d'una desena de cançons nosaltres encara no n'hem cantat cap. M'aixeco i ho vaig a comentar al "DJ karaokaire". Començo a entendre perquè el local es diu "la prima volta"...representa que cantaràs una primera, i única, vegada en tota la nit. Veig un munt de papers amb títols de cançons esteses pel taulell però les nostres estan a sota de tot: ho trobo injust i li dic que faci el favor de deixar-nos cantar que després d'aguantar durant 30 minuts ja ens toca. I efectivament: ens toca. Primer atac per part del grup. Hombre Lobo en París de La Unión. Quan dic que algú surti amb mi a cantar-la ningú la coneix, és mentida perquè després tots la coregen, així que em trobo sol davant del perill. Comença l'espectacle.....