El Clàssic (i II)

Com m'agrada haver-me equivocat! Quina poca fe que tenia! Quin partidàs, mare meva, el que va fer ahir el Barça al Santiago Bernabèu. Des que tinc ús de raó és el bany més gran que mai ha fet el Barça al Reial Madrid. Més fins i tot que el 5 a 0 de fa uns anys al Camp Nou o el 0 a 3 de la temporada de Venables. Ahir el Barça va convertir el futbol en poesia, va fer trontollar el projecte galàctic del gran Florentino Pérez i la premsa madrilenya es va haver de rendir a l'evidència. Que segueixin fitxant tots els galàctics que vulguin, que continuin amb aquest projecte, que ens va la mar de bé. Només un jugador del Reial Madrid, Michel Salgado, ha estat capaç de reconèixer el dia després que l'equip blanc ha acabat un cicle. Justament quan el Barça té uns jugadors amb l'edat ideal per marcar-ne un altre de triomfal i explotar definitivament. Messi, Eto'o, Ronaldinho, Màrquez, Deco, Puyol, Oleguer.....hi ha plantilla per anys i els títols més importants no han de tardar a venir. Si fa uns dies pensava que el Barça perdria al Bernabèu se m'han acabat tots els dubtes. Frank Rijkaard i tot l'equip s'han llicenciat, han fet una tesi doctoral que es pot qualificar de Cum Laude i les derrotes de l'any passat a Londres i Madrid han servit per aprendre'n i rectificar a temps. La lliga i la Champions al sac pel 2006? Ara ja no en tinc cap dubte. Amén!