L'off the record

Diumenge a les 12 del migdia. Ciutat esportiva de l'Espanyol a Sant Adrià del Besòs. M'hi envien des de la ràdio perquè el president de l'Espanyol, Daniel Sànchez Llibre, ha de ser-hi veient algun equip de la pedrera i després ha de parlar pels mitjans. Quan arribo allà no hi ha ningú de cap altre mitjà, el partit de l'Espanyol B s'ha suspès per culpa de la pluja, amenaça una tempesta d'escàndol i em sento desorientat. Però per sort el partit de l'equip femení es juga ( es veu que les dones poden jugar amb bassiots i els homes no...i sí: a Mataró dels bassals en diem bassiots). Parlo amb un encarregat de seguretat i em diu que ha vist el presi***. De cop em giro i el tinc a 15 metres; ja ho dic jo que fa temps que un oculista m'hauria de mirar bé la vista. Directament hi vaig. Està envoltat de gent del seu entorn. I decidit li dic: Hola! Sóc de Catalunya Ràdio i si pot ser després m'agradaria parlar amb vostè. La seva resposta: Per Catalunya Ràdio no parlo. Jo em quedo parat, a mig camí entre l'estupefacció i l'incredulitat. I ell segueix: Hi ha un company teu que va dir mentides per antena i que encara em deu una cinta on es pugui demostrar que no va mentir. Jo li dic que no sé de quina cinta em parla, que a la ràdio sempre hem tractat bé l'Espanyol, o com a mínim des que hi sóc, i que si no vol parlar amb mi m'esperaré que vinguin altres mitjans a veure si parla i hi posdaré el micròfon. El més curiós, per mi, és que avui l'As publica una foto en la qual jo surto al costat del presi, una foto que prometo publicar al post, del moment posterior al rifirafe. La història continua a tres quarts d'una del migdia. S'acaba la primera part del partit de les noies i me'n vaig cap al bar. Veig que arriba un company de la COM i li comento que el president també és al bar. Hi entrem i seiem darrera la taula on hi ha el presi amb més gent. Al cap d'uns minuts arriba un periodista d'El Mundo Deportivo i s'asseu amb nosaltres. Som tots els que al final hi serem, nosaltres tres, que mentre esperem fem una cerveseta. El presi de cop canvia de taula i s'asseu amb nosaltres. I aquí comença el show. Durant 40 minuts repassa tota la premsa barcelonina i tot l'entorn de l'Espanyol. A uns els deixa a parir i a uns altres els elogia. Parla de coses que si es publiquessin amb mala bava li podrien fer mal. Explica que tan li és seguir com no seguir de president, ensenya missatges que ha rebut de suport al seu mòbil personal, despotrica de qui vol despotricar i es mostra afable, confiat i directe. Potser és tan intel·ligent que juga un paper claríssim davant de qualsevol periodista, o potser és tan ingenu i bona persona que diu gairebé tot el que li passa pel cap al primer que passa. A mi aquest home em cau bé tot i la vacilada que ahir em va fotre. No hi ha masses dirigents que sense que et coneguin de res s'asseguin a parlar amb tu durant 40 minuts amb tota naturalitat. Però aquestes coses de vegades li podrien comportar un disgust al presi. Què passaria si algú dels que ahir era allà hagués publicat tot el que va dir-nos? Hauria mentit? No. Hauria traït? Sí. Per tant presi des d'aquí una recomanació.....ahir et vas trobar bones persones però qualsevol dia, i ho saps per experièncioa, et pots trobar molts cabrons que l'off the record se'l passen per on volen. Ah...per cert....al final tot i ser de Catalunya Ràdio evidentment que ens va fer declaracions. Després dels 40 minuts de sobretaula només faltaria! Ara bé presi: la propera vegada podria convidar-nos, com a mínim, a uns berberetxus.

• *** Com podeu suposar li dic presi per no citar el nom cada cop. No pas perquè un servidor de vostès sigui periquito.