El Clàssic (I)

Dissabte no guanyarem al Bernabèu. Ho sento pels que pensin que sóc un pessimista però el cap em diu això. El cor em pot dir que ja seria moment que ens acarnisséssim amb el Madrid. Que amb el brillant joc que l'equip ha desplegat les últimes jornades hi ha motius més que suficients per clavar un 0 a 5. Però la majoria de "grans invents": jugar amb 3 centrals, posar un lateral més lent que el seu extrem esquerre, resituar els homes creadors....s'han fet al Bernabèu. Hi ha pànic escènic i aquest cop Frank Rijkaard em deixaria ben parat si apostés per aquest onze: Valdés, Oleguer, Puyol, Màrquez, Sylvinho, Xavi, Motta, Deco, Messi, Ronaldinho i Eto'o, en comptes de posar Bellettis, Giulys o Edmilsons. Anem a totes al Bernabèu si us plau, però uns que defensin, els que en saben, i uns altres que ataquin. Que l'experiència patida l'any passat, amb 4 contracops ens van liquidar a Madrid i al camp del Chelsea, no es repeteixi! A Madrid a més, sabent que el Barça com a equip és molt superior al seu, ja se n'ha encarregat prou la premsa blanca d'escalfar el partit. Em sembla repugnant el que fa dies que fan els diaris d'allà amb titulars com: Perdonará el público a Eto'o? L'endemà: El madridismo no perdona a Eto'o (amb una merda d'enquesta feta en contra dels interessos blaugranes pels crits, desafortunats això sí, del camerunès fa uns mesos). Cadascú juga el seu paper sí...però això amb el clima polític que també es viu actualment pel tema de l'Estatut no fa res més que incitar a la violència. Que quatre descerebrats, que a tot arreu n'hi ha, facin crits racistes, insultin Catalunya i si cal, i el Barça guanya, caigui de tot al camp. Temps al temps....