El pas del temps.

Ara tot passa molt més ràpid, però quan tenies 16 anys mai t'hauries imaginat que les coses esdevindrien tan depressa. Avui, sense anar mes lluny, ja fa sis anys que es va morir el meu avi i encara em sembla que va ser ahir. O també em sembla que va ser ahir que saltàvem Riera avall al ritme del Bequetero, i d'això ja en fa tres mesos. Ara tot passa molt més ràpid i els que són més grans t'adverteixen que el futur encara se t'esfumarà més ràpidament. Qui calcula el valor d'un segon, d'un minut o d'un dia? Un segon val un segon? Les respostes seran molt diferents en virtut de qui et contesti aquesta pregunta. O sinó que li diguin a l'atleta que perd una medalla d'or per culpa d'una centèssima d'aquest segon....A l'època de l'institut un segon passava molt a poc a poc. Aquelles classes soporíferes amb una gran majoria de professors que no t'aportaven res es feien insoportables. Jo me les passava pendent del rellotge. No me'l mirava durant una bona estona amb l'esperança que quan ho tornés a fer haguessin transcorregut una bona pila de minuts. Però no era així. Com a molt en passaven cinc i les classes es feien pesadíssimes. Les setmanes també eren lentes, amb un guió perfectament preestablert que poques vegades es trencava. Tres dies a la setmana tocava bàsquet i dos anglès. I quan arribava el divendres era una benedicció perquè des del dilluns esperaves que tot passés ràpid amb l'esperança que arribés el cap de setmana. Ara ja no. Ara ja no cal que esperis que els dies passin ràpids perquè ja ho fan per si sols. Només cal mirar una mica enrere en el temps per adonar-te'n. Ara tot passa molt més ràpid.....i això ja no es pot aturar.