dijous, de desembre 08, 2005

Operación Triunfo ha fet molt de mal....(i II)


No entenc com és que la meva veu no ressona tant com la dels triunfitos d'abans. Ni em sento, ni sento la melodia, ni sento com sono, ni pensava que la cançó era tan alta, ni tan llarga, ni l'alcohol m'ha fet efecte: anem bé. S'acaba la cançó i la gent aplaudeix per no ser maleducada. Crec que a l'únic festival d'Eurovisió on no hauria quedat últim classificat és en el qual va participar una dona que recordo que cantava una cosa semblant com "a quién maneja mi barca a quién". La dona va treure 0 punts, clar.
Atenció perquè el grup del nostre costat hi vol tornar. Ara toca cantar "torero" de Chayanne. Evidentment amb uns altres moviments d'acadèmia totalment estudiats. Pffff. Després no ens toca, clar. Ara arriba el torn de les balades. Que si Unchained Melody, que si I Have Nothing, que si Only You....Que ens fareu adormir i no són ni les dues! La proporció ja la tenim clara. Ells en canten set i nosaltres una. Així que si no pots amb el teu enemic busca elements per derrotar-lo. Me'n torno a la barra i aprofito que el "DJ Karaokaire" no hi és per birlar uns quants papers del grup del costat on hi ha apuntades les seves cançons (lleig, ho sé). Serà la única manera que cantarem. I Mare de Déu si cantem! Mentre el grup del costat no entén perquè ja no canten tan sovint el nostre entona cançons des d'Estopa a Madonna, passant per Nino Bravo ( realment si aixequés el cap pobre home....), Queen (Freddy Mercury és un altre que si ahir hagués aixecat el cap hauria flipat amb la nostra interpretació del Bohemian Rapsody), Rosanna i La Oreja de Van Gogh. Cantem fatal, molt malament, però riem, que quan vas a un karaoke és del que es tracta. Cap dels que ahir vam cantar ens creiem estrelletes de concursos prefabricats. I els de l'altre grup pobrets....ha de ser dur llevar-se cada dia amb tant de talent desaprofitat per la música. O potser encara estan buscant els papers que els vam birlar. OT està clar que ha fet molt de mal a la gent que abans anant a un karaoke passàvem desapercebuts. Sortim de l'indret que són gairebé les tres. El grup se separa. Uns diuen que se'n van a dormir....diuen. Uns altres que marxen. I quedem uns quants que anem cap al CLAP. La resta de la nit és molt llarga i hi ha coses que no es poden explicar. I menys en un bloc.

4 Comments:

At 7:33 p. m., Blogger Elisabet said...

jajaja! molt bo el teu post!!

Certament Rodri... hi havia gent molt flipada i OT ha fet molt de mal...
Però crec que la resta coincidirà amb mi quan dic que ens vam quedar meravellats davant les teves habilitats cantaoras i que quan vam aplaudir-te després que cantessis el "Lobo hombre en París" no va ser només per quedar bé!!!

 
At 1:54 a. m., Anonymous Oriol B said...

Falsa modèstia! Oriol cantes de puta mare. Però és clar... voler cantar el bohemian rapsody... és complicat. Ja et vaig avisar. En qualsevol cas, no el vau veure cantant new york new york. Només li faltava la pajarita per passar per Sinatra.

 
At 4:06 p. m., Blogger Care said...

Hola, cosí. He posat al meu blog un enllaç cap al teu. Et sembla bé?

 
At 5:30 p. m., Blogger Oriol Rodríguez said...

Em sembla perfecte perquè així segur que el veurà més gent. Jo també poso un enllaç cap al teu. Gràcies!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones