Tòpics

Hem passat el cap de setmana, ara que encara tinc vacances, al Berguedà. Primer de tot cal trencar un tòpic: encara que a Berga el termòmetre marqui un grau no fa fred. És més: passo més fred aquí quan en marca cinc! Serà per culpa de la humitat. Més tòpics: la Patum és millor festa que Les Santes. Et pot emocionar, et pot agradar la música i els entremesos...però quina plaça més ridícula i minúscula la de Sant Pere! No fotem! De fet, els de la UNESCO ja tarden en escollir El Bequetero com a himne de la humanitat. Tercer tòpic, que espero que es compleixi; aquest any la grossa de Nadal cau a Berga. El cap de setmana, a banda d'analitzar tòpics, també ens ha permès tenir un temps fantàstic, poder dinar al peu del Pedraforca, passejar per la comarca, visitar Castellar de N'Hug o les fonts del Llobregat ( maquíssimes). Fer el turista pel meu país també m'ha servit per assistir a un sopar degustació sorpresa que ahir ens havia preparat l'hotel. Gran sorpresa que no es va arreglar fins que el sopar va anar avançant. De primer, i amb la fòbia que els hi tinc, cremeta de porros amb encenalls de pernil. No suporto les cremes; tothom que em coneix una mica ho sap. És més: faig un curs de cuina ( del que un dia en parlaré) i per culpa de tres alumnes un dia ja em vaig haver d'empassar una classe de com fer cremetes. No les suporto: és culpa de la textura. És més: m'apassionen ingredients com els xampinyons o el carbassó....però crema de carbassó o de xampinyons no les puc veure ni en pintura. Així que vaig haver de fer el cor fort i entre glop de vi, tros de pà i glop d'aigua vaig aconseguir engolir mig plat de la crema ( i ja vaig fer massa). De segon plat: Crêpe farcida de botifarra i xampinyons banyada amb salsa de formatges. Evidentment l'únic formatge que no puc soportar, el roquefort, era la base de la salsa. Portàvem dos plats i ja no sabia quina cara posar. De tercer ens tocava una sopa marinera i quan ja em temia el pitjor, tampoc m'agrada la sopa de peix, què hi farem, va aparèixer un rap amb tomàquet natural dins d'una cassoleta. Vaig respirar de gust. Sort que el darrer plat i els postres van arreglar el sopar que comptava, això sí, amb una excel·lent companyia. I és que en el fons els tòpics ja ho diuen: el menjar en un sopar romàntic és el de menys ( si tens la sort que no et toca menjar cremetes o roquefort).