Santes (III)

S'han acabat els 5 dies més bojos, estressants i vibrants de l'any. Les Santes 2006 ja són història i d'aquí unes setmanes arribarà el moment de fer valoracions. Aquestes han estat les meves vint-i-cinquenes Santes com a momeroter i, com sempre, les he viscut amb el màxim d'intensitat possible. Havaneres de tràmit per donar pas al 25. Muntatge d'Escapada a Negra Nit sota un sol de justícia. Primera emissió de la ràdio. L'emoció de la Crida a la Festa Major. Els neguits dels primers compassos del Bequetero. Els neguits instants abans de començar l'Escapada. Veure vibrar el Parc a la Ruixada. Despertar-te córrer cuita el 26. Aplaudir el so d'unes campanes. Somriure amb les figures del Correguspira.Aguantar tot el ball del Parc. Dutxa ràpida i matinades. La llum ( aquest any sí!) del carrer Nou a l'Anada a Ofici. Esmorzar de momeroters. Dormir 1 minut a la Plaça de l'Ajuntament. Suar la cansalada al migdia. Tornar a emocionar-te amb El Bequetero. Mirar de reüll el cel. Dinar de Santes. Passada emblemàtica, com sempre. Sopar ràpid i cap als focs. Dormir i anada a la Residència. Esmorzar de Cal Blinco. Momerota de regal per mi i en Jordi Coll que també feia 25 Santes, ( gràcies momeroters!!). Remullada a la bassa ( ja us val). Picabaralla amistosa amb l'Àliga. Conga multitudinària. De nou, el Bequetero. Dinar. Deconstrucció del Bequetero. Requisits. Ingerir Juliana fins a averiguar-ne la fòrmula. Enrenou. Tensió. Dormir. Anem a Tancar. Masclèta. Ball. Passi-ho bé fins l'any que ve! Així, més o menys, es poden resumir Les Santes d'aquest any. Unes Santes que només han tingut una taca negra ( exceptuant la que sabrem dies després) i que no és cap altra que l'enrenou que es va muntar la nit del 28. Cal que la policia aturi 4 joves que corren nus pel carrer a les 3 del matí per interessar-se pel que fan? Potser sí. Cal que la policia tingui més empatia i sentit comú en casos així? També. Però qui va donar aquelles ordres? I per què? La tensió durant la nit del 28 va ser molt gran. I parlo des del coneixement que era estar al mig de l'enrenou intentant fer de mitjancer entre la policia i els que sempre busquen brega, es queixen per tot i gairebé mai troben res bé. Surrealista, si més no, trobar-te joves que et cridaven de tot, quan no en tenien ni remota idea de qui eren els 4 nois que s'havien endut a comissaria. Patètic tot plegat. D'una banda, la policia, perquè hauria pogut muntar un autèntic daltabaix. De l'altra, els brètols de sempre que demostren un passotisme per tot ( els heu vist mai a una cercavila o a la majoria d'actes de la festa major?) però que als moments de tensió apareixen de sota les pedres. Una frase del reglament intern de la colla de la Momerota diu el següent:

"Els momerotaires són solidaris sense excusa davant de les responsabilitats que puguin generar-se mentre estan en acció i sempre en aquest aspecte donaran fe com un sol home".

Això és el que vam fer el 28 una desena de nosaltres i crec que vam salvar la festa major d'una pàgina tristíssima.....

GLÒRIA A LES SANTES!