La FIA investiga.....

Segons notícies d'última hora la FIA investiga l'estat etílic d'alguns pilots després del Gran Premi del Brasil. Podrien treure-li punts a Hamilton per aquest espectacle..... Impressionant! Jaja! Els que no eren a la festa de Mclaren, estaven a la de Ferrari i els altres a la festa de Red Bull, què coi hi feia el cap de comunicació de Ferrari a la festa de Red Bull???, amb imatges realment impressionants. Sort que no havien de conduir aquella nit.

Increïble

Ni agafant un diccionari i buscant tots els adjectius que hi ha es pot descriure el final de temporada que hem tingut en aquest campionat de Fórmula 1. La victòria de Ràikonen és el millor final a la temporada més surrealista, emocionant i indescriptible dels darrers anys. Ha passat de tot, dins i fora de la pista, i Ron Denis ja pot anar buscant un balneari on passar-hi la resta del que li queda. Una retirada plàcida, lluny de l'estrès de les curses i de la tensió d'un equip podria ser el millor final per l'encara cap de Mclaren. Ferrari ha guanyat aquest campionat perquè ha actuat com un equip. Això és obvi. I la representació que van fer a Brasil va ser inceïble. Qualsevol equip més agosarat hauria fet que Ràikonen s'hagués situat primer després de la primera aturada a boxes. Però Ferrari encara ho va fer millor. Fer entrar a Massa dues voltes abans que al finlandès, fer que aquest mentrestant volés des del capdavant de la classificació i que quan entrés a la segona aturada en sortís primer. Amb suspens inclòs, amb Ràikonen i Massa en paral.lel abans de sortir a la pista el finlandès i , oh sorpresa!, col.locant-se a la primera posició. Increïble, màgic, i que ben fet! A Mclaren els va quedar cara de tontos però no penseu que tot eren llàgrimes a l'equip anglès. Alguns se n'alegraven que Hamilton no hagués guanyat el Mundial i marxaven del circuit tot rient, ja podeu imaginar qui. D'altres se n'alegraven que Alonso no hagués guanyat, mentre ho intentaven dissimular. A mi em va saber greu per l'Alonso, ho he de reconèixer i no me'n vull amagar. Digueu-li síndrome d'estocolm, digueu-n'hi com vulgueu, però el paio em cau bé. On anirà l'any que ve? De moment no s'ha cansat de repetir que on té contracte és a Mclaren i que ni Renault ni tonteries. Fins i tot l'altre dia em comentava que si fés un llibre amb les barbaritats que publica la premsa sobre el seu futur seria tan o més gruixut que El Quijote, així que ja em direu! Però tot i que no hagi guanyat ell el Mundial també me n'alegro de la victòria de Ràikonen. L'únic paio capaç d'arribar una hora més tard que els seus rivals al circuit el dia de la cursa. L'únic paio capaç d'adormir-se durant alguna roda de premsa oficial. L'únic paio capaç de preguntar a quina hora són els entrenaments quan fa anys que no canvia l'horari. I un paio amb qui vaig poder parlar breument després de la cursa i preguntar-li quina en muntaria aquella nit. Em va dir que encara no ho sabia però que segur que se li ocurririen un munt d'idees espectaculars. Amant de les festes i del vodka com és segur que encara està de festa.....a veure si la FIA l'investigarà per això també....

Al centre del món

Això s'acaba! Ha estat una temporada de bojos. D'envejes, mals rotllos, espies, sopreses, reconciliacions fictícies, oportunitats per igual i amb un final que, de ben segur que, encara ens depararà sorpreses. Sembla ahir quan començàvem l'aventura del Mundial de Fórmula 1 a Magny Cours. Tot un món nou per descobrir i que, poc a poc, he hagut d'anar desgranant. He pogut veure i viure en pròpia pell com l'ètica periodística sovint se'n va a la merda per aconseguir vendre i instaurar el tot s'hi val. Declaracions inventades, entrevistes inventades, polèmiques inventades...tot per aconseguir vendre diaris. La última i definitiva és l'entrevista que el diari Público ha tret en exclusiva fa uns dies amb Lewis Hamilton. Res de res: és inventada ( quins nassos!). Accedir a Lewis Hamilton no és gens fàcil i les compareixences del britànic al pàdock davant de la premsa sempre van acompanyades d'una bona dosi de cops de colze. A això li has d'afegir que a la premsa que no és anglesa li posen traves en més d'una ocasió per obtenir declaracions seves, que fa mesos que no dóna cap entrevista en exclusiva i que la cap de premsa de Mclaren encara riu quan li hem preguntat per aquesta entrevista. El Público ha enganyat els seus lectors i això és molt greu. Aquests mesos també m'han servit per acostar-me a un personatge, Fernando Alonso, que crec que guanya força en la distància curta i quan no té micròfons al davant. No intentaré fer canviar d'opinió a tots els qui m'han dit que no s'ho acaben d'empassar però és el que he pogut constatar durant els grans premis. D'aquí una mica més de 24 hores sabrem si guanya el tercer mundial seguit o bé si Hamilton, aquest paio és molt bo, o bé Ràikonen, un crack que passa de tot, li prenen el relleu. Al Brasil, on ja sóc, serem al centre del món informatiu durant uns dies. Una bogeria de mitjans informatius s'han abocat a la darrera cursa de la temporada en un circuit , el d'Interlagos, rodejat de faveles i gent que passa fam. I els aficionats pagaran dinerades per poder-ho veure in situ. Amb aquests contrastos em vénen al cap unes paraules d'Alonso, si voleu força demagògiques, sobre la importància de guanyar el mundial, ser segon, tercer o vuitè. Hi ha coses molt més importants a la vida que guanyar un mundial, diu sovint l'asturià. I té raó. Clar que la seva butxaca ingressa més de 30 milions d'euros cada any.....