Una petita venjança....

Avui he posat en pràctica una petita venjança. Quants cops com a usuaris de qualsevol companyia de telèfons ens hem vist hores i hores penjats per solucionar un problema? Quants cops ens han torejat mantenint-nos en espera minuts i minuts? Doncs aquesta és la seqüència del que ha passat:


-(Sona el meu telèfon mòbil. Em truquen des d'un número ocult , que d'entrada ja fa més ràbia. Despenjo). Digui?

-Hola buenas tardes, llamo de Movistar, es usted el usuario de la línea 687......


-Un moment si us plau. ( deixo el mòbil a sobre la taula durant 30 segons). Digui?


-Hola buenas tardes es usted el usuario de la línea 687.....


-Un moment si us plau. De seguida l'atendrà. ( deixo el mòbil sobre la taula un minut i hi torno). Digui?


-Sí hola, que buenas tardes que llamo de Movistar. Es para saber si usted es el usuario de la línea....


-Un segon. Aquest usuari ara no s'hi pot posar. Però no es retiri si us plau. ( Engego la ràdio, poso música i deixo el mòbil al costat de l'altaveu durant dos minuts. Torno a contestar). Si hola, digui.


-Nada que llamo de Movistar es para saber si usted es el usuario de la línea 687......


-Sí, sóc jo. Un moment si us plau. L'atendré a continuació, no es retiri. ( Deixo el mòbil a la taula tres minuts mentre vaig fent coses i quan em sembla que ja hauran penjat hi torno). Hola?


-Sí buenas tardes qué tal? Llamo de Movistar para ver si quería cambiar de compañía de telefonía móvil.


-En aquest moment aquest usuari està ocupat i no el pot atendre. Podria trucar d'aquí 5 minuts si us plau?


-Entendido, gracias.


Creieu que tornaran a trucar?

Fins ara!

Com t'ho podria dir perquè et fos i ens fos senzill. Has triat un dia net i clar per dir-nos adéu, sí. Però no t'equivoquis pas. No ens dius pas adéu, ens dius fins ara. De moment, però, gràcies per les cançons i instants màgics que ens has regalat. Quants records! És ben bé que la música d'en Llach hauria de pertànyer o pertany, de fet, a una generació més antiga que la meva. Però una de les moltes coses que els he d'agrair als meus pares és que sempre de petits ens "torturaven" amb les cançons d'en Llach, d'en Raimon, de la Maria del Mar Bonet, etc.. I de cop, amb el pas dels anys, et trobes que quan vas cap a la facultat la cinta que dus al walkman és qualsevol relacionada amb la música d'en Llach. Quants cops hauré escoltat el concert del Camp Nou? Quants cops he escoltat Amor Particular? ( per mi la millor cançó d'amor que mai s'ha escrit). O quants cops m'han vingut al cap els concerts que en Llach feia a l'Art Pista quan Mataró tenia un veritable festival d'estiu? Per tot això i altres coses que no he gosat mai ni dir-te penso que avui no te'n vas pas. No dius adéu. Perquè els records, per sort, els podem evocar quan, on, amb qui i com volem. I a més...no veus que no te'n podràs estar Lluís. Puja a la barca amb el teu bagatge, recorda que la vida és teva però no et dic pas adéu: et dic fins ara!

5

5 és la mitjana del coeficient intel.lectual dels que s'han manifestat aquest divendres i ho faran aquest dissabte contra la política del govern. Algunes de les perles expressades: Viva la Cope! España, España! Cataluña española! Zapatero mentiroso! o España unida jamás será vencida!
És curiós que es manifestin l'endemà que el Circ Cric hagi anunciat que suspèn la seva gira per problemes burocràtics. Jo de tu Tortell no m'ho pensaria: fés un cop d'ull al teu voltant i tindràs pallassos per fer milers de funcions seguides. I segur que segons quins amics fessis, de pas, no tindries tants problemes burocràtics. Mare meva quin país....