diumenge, de març 23, 2008

Podeu fer el favor de baixar l'aire condicionat???!!!

És l'esport nacional de Malàisia. Sotmetre't a un canvi de temperatura brutal. Els encanta que et gelis minuts després que el teu cos hagi estat sotmès a altes i xafogoses temperatures. No entenc perquè cal posar a 12 o 14 graus, no exagero, els aires condicionats de tots els llocs tancats on ets. No hi hauria problema si a fora la temperatura fos més o menys igual. Però és que ben bé no és així. Entre el sol i la humitat el nostre cos està aguantant temperatures de sensació de 40 o 45 graus. Aquesta xafogor encara es nota més quan miro i em comenten que a casa nostra aquests dies fa una mica de fresqueta. Que fins i tot ahir va caure pedra i feia molt de fred al Maresme. I jo que aguanto molt més, o que m'agrada molt més, la fresqueta que la calor ja em veieu....aquí suant de valenti començant a gestar el conegut com a morenu paleta! Avui intentava pensar en el dia que vam sortir de Barcelona. Era l'endemà de les eleccions generals i mentalment em sembla llunyíssim! Crec que tots els qui som aquí ja ens comencem a moure una mica per inèrcia. Tenim el pilot automàtic posat des de fa alguns dies i això ens permet anar fent la feina, dia sí dia també, amb el 100% d'exigència. Avui que és el meu sant penso que ja vaig passar el meu aniversari, el nostre aniversari, lluny de casa. Llavors estava a la Xina. Ara toca Malàisia. Dimarts ja serem a casa. Quines ganes!

dimecres, de març 19, 2008

El país verd

video

Després d'uns dies per Austràlia ja hem arribat a Malàisia. D'entrada sobta moltíssim la quantitat de palmeres que hi ha en aquest país. No n'havia vist mai tantes de juntes en tota la meva vida. El país és molt verd, senyal que hi cau la pluja que a casa nostra ens fa tanta falta. Aquí cada dia plou una mica, com a mínim en aquesta època. De moment la humitat, esperem que segueixi així, no apareix i per tant el clima es fa més suportable que no pas els 40 graus que teníem a Melbourne. Ahir vam estar unes hores a Kuala Lumpur i vam poder visitar les Torres Petronas, unes de les més altres del món amb 451 metres. Vam poder pujar fins a un pont que les uneix i en 38 segons l'ascensor ens va enlairar fins el pis 41. Kuala Lumpur és una gran capital de gairebé 2 milions de persones però que no agobia com , per exemple, Shanghai que per caminar pel carrer s'ha de fer cua. La gent aquí no et molesta ni t'està constantment oferint coses per comprar. A la capital estan acostumats, doncs, a veure turistes i no dir-los res. No com a un poble on vam anar a parar l'altre dia, crec que era dilluns, perquè ens vam perdre i ens anàvem allunyant del nostre destí. En aquest poble fantasma hi devia haver unes 20 persones. Quan ens van veure arribar es van aixecar tots de les seves cadires on estaven fent un tè o xerrant. Us ho juro que semblava una escena de la pel.lícula Bienvenido Mister Marshall. Ells devien pensar que què cony hi fotíem allà i nosaltres crec que pensàvem el mateix. Per cert, els taxistes a Malàisia, creuem els dits, són com un rellotge. Com el Hamilton.

divendres, de març 14, 2008

La ciutat blava

Impressionant el color de Melbourne. Té una llum i un color blau que crec que no havia vist mai. Això sí, la calor continua sent insuportable. Em costa d'assimiliar que fa uns dies era a Mataró a només cinc graus de temperatura i que ara estic a 39! És una calor seca, eixuta, sense humitat, lluny del que ens espera la setmana que ve a Malàisia on la humitat serà brutal i la suada també. Aquí ja pateixo, com podeu veure a la foto on surto amb Melbourne al fons. En prou feines puc obrir els ulls del ressol i calor que fa. Ho dic de debò: amb la calor que fa aquí els ulls no es poden gairebé ni obrir. És curiós. També ho és, i molt, agafar un taxi a Melbourne. És una gran experiència i molt divertit. Divertit perquè la majoria de taxistes són indis o immigrants i no hi ha manera que sàpiguen on hi ha els carrers on vols que et portin. Que dius..per què no escollien una altra cosa? Ahir vaig tenir una experiència amb dos taxistes. Al primer li vam preguntar si prop del circuit hi havia algun lloc on puguéssim veure Koales ( segueixo sense haver-ne vist). L'home ens va mirar estranyats.....i ens va dir Koala? What's this? Vam pensar que devíem haver pronunciat malament "Koala", així que vam començar a provar amb "koeila", "kuala", "koalei"...però el nostre taxista no deixava de mirar-nos amb cara d'incredulitat. Al final vam agafar un mapa i allà hi havia fotos de Koales. Li vam ensenyar i li vam dir que allò era un Koala. Ens va dir que no n'havia sentit a parlar mai ni que en coneixia la seva existència. Vam pensar que érem en una broma de càmera oculta però resulta que no. No sabia que existien els koales...curiós si vius a Austràlia. El segon taxista el vaig agafar a la nit per anar a un lloc on havia quedat amb més periodistes. Vaig arribar-hi 45 minuts tard. Més que res perquè vam donar unes 7 o 8 voltes a la zona on suposadament hi havia el carrer que el meu taxista no trobava. Al final, per acabar-ho d'adobar, vaig estar 10 minuts més al taxi esperant que funcionés la màquina dels rebuts. No ens en vam sortir. Però vaig riure molt amb el taxista ja que al final ja ens en fotíem de tot: del taxi, dels carrers tallats, del GPS i de tot el que fós...no n'hi havia per menys...

dimecres, de març 12, 2008

I encara fan Veïns!

Doncs sí! Resulta que ja han arribat a l'episodi 5400, nosaltres que al Cor de la Ciutat encara som al 1600. Recordo Veïns perquè vaig estar-hi enganxat alguna temporada quan feia 1er de BUP. Qui m'havia de dir que tants anys després encara la farien! Tampoc em feu recordar massa coses de la sèrie perquè no en recordo pràcticament res, però l'anècdota és que a Austràlia encara l'emeten. Ah! Des d'ahir sóc a Austràlia, a Melbourne. Se'm feia difícil abans d'agafar l'avió creure que era tan lluny. Doncs sí. Molt lluny. Més lluny impossible. De Barcelona fins a Londres, després d'una aturadeta dins l'avió al Prat durant una hora esperant que s'enlairés, ja vam tardar dues hores. Però és que de Londres a Kuala Lumpur hi ha 12 mil quilòmetres o el que és el mateix: 14 hores de vol. I resulta que quan penses que ja hi ets i que ja hi arribes et toca agafar un altre vol per fer 7000 mil quilòmetres més. 8 hores més de vol! Jo crec que Austràlia, en realitat no està tan lluny sinó que ens l'han mogut per tocar-nos els nassos. I arribes i resulta que a Austràlia has de sumar 10 hores més de l'hora que has deixat a casa. Total:un caos pel cos, el cap i l'estómac. Per cert que el cangur que he posat a la foto no l'he fotografiat pas jo perquè, de moment, no n'he vist cap, ni tampoc cap koala. Que dius...és trist anar a Austràlia i no veure'n cap? Doncs sí. El que no és tan trist és la temperatura que fa aquí. Estem a 30 graus i les temperatures amenacen en enfilar-se fins els 35 els propers dies. Així que ja he fet bé d'anar a una farmàcia a buscar crema protectora perquè sinó tornaré com una gamba a casa. Ah! No té cap mena de pèrdua intentar connectar algun aparell electrònic europeu als endolls d'aquí. Ni portant a la maleta el pack que et venen per connectar-te a tot arreu amb tot de preses i d'endolls no et serveix de res. És un endoll tan estrany que no havia vist ni imaginat mai que pugués existir ( prometo una foto ben aviat).

Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones