Gràcies!!!

Sincerament moltes gràcies a tots/es! Després d'un any duríssim al final ho hem aconseguit. De nou i de tot cor, moltes gràcies a tots/es els membres de les colles per la implicació en el No n'hi ha prou! Amb quatre retocs que s'han de fer a l'acte crec que entre tots acabem de crear un nou clàssic santero.

Glòria Les Santes!

Després d'uns dies fora per Alemanya ja torno a ser a casa, per fi. De la cursa del cap de setmana a Nürburgring no en parlaré, tot i que va ser la millor i més emocionant de tot el campionat. Tampoc parlaré de l'horrorosa cançó de l'estiu que els alemanys tenen aquest 2007. Ni tampoc parlaré del recepcionista de l'hotel on m'allotjava: un turc que parlava espanyol i deia que a Alemanya tot era una merda: "mierda de pueblo, mierda de trabajo, mierda de tiempo, mierda de gente, mierda de alemanes". Avui em toca parlar de Les Santes, de la millor festa major de Catalunya. Ja les tenim aquí, demà a partir de tres quarts de vuit donarem el tret de sortida a la nostra festa major. Demà és el millor dia de l'any per molts, i la millor mitja hora de l'any també, amb el Desvetllament Bellugós com a gran protagonista de la jornada. Nervis, el cor a cent, emoció, tensió, adrenalina, tot es viu en molt poca estona en la nit més màgica de l'any. Però aquestes Santes 2007 ens guardem una mica de tot això per viure-ho dissabte. Dissabte no ens cansarem de dir No n'hi ha prou! fins a quedar-nos afònics. Serà brutal! GLÒRIA LES SANTES!

No n'hi ha prou!

Ja s'acosta. Sincerament hem hagut de suar molt perquè aquest acte, finalment, hagi pogut treure el cap. I serà la bomba. Serà un dels actes referència i inamovibles de la nostra festa major, no en tingueu cap mena de dubte. Queda molt lluny ja el juliol de l'any passat quan uns quants ens vam mirar a la cara per Santes i vam dir: nois, que aquest any no hi ha res després de Requisits. I vam agafar unes gralles i vam intentar fer alguna cosa, però evidentment no va reeixir. També ja em queda molt lluny el mes de setembre quan, he estat molt pesat al llarg dels últims mesos ho sé, vaig anar-me trobant gent de les colles pel carrer i els vaig anar comentant, gairebé un per un, la possibilitat de fer sortir els elements festius de la ciutat a les dues de la matinada. Ningú, o gairebé ningú hi confiava. Ningú veia clar el que jo tenia claríssim. Ningú visualitzava l'acte a les dues de la matinada. Ningú creia que les figures podrien sortir a les dues de la matinada i podrien fer vibrar la gent. Però, poc a poc, la gent ho va anar pensant i analitzant amb deteniment. Primer la Momerota, després l'inestimable ajuda dels companys de l'Àliga que , de seguida, van veure que per un dia l'Àliga podria agafar un tarannà completament festiu. Després les Diablesses que s'han adaptat a l'acte de manera exemplar. Després la Família Robafaves que han considerat oportú donar una oportunitat a l'acte i gaudir-ne completament. I finalment el Drac, que tot i que enguany hauran d'estar pel nounat que arribarà, faran un esforç i el 28 aniran a dormir una mica tard deixant el dragalió en mans de cangurs. Ara tots estem convençuts que el No n'hi ha prou! pot ser un acte que sigui diferent al que hem vist fins ara. Que les figures seran capaces d'interactuar les unes amb les altres mentre la gent salta i vota al ritme de les músiques d'en Marcel Casellas. Un músic excepcional i una persona brutal que ha sabut entendre què són les figures de la ciutat i que ha sabut acoblar-se a les miliuna exigències i suggerències que li hem traslladat. Triades una a una, les músiques del No n'hi ha prou tenen tots els números per convertir-se en èxits, un rere l'altre. Per ser corejades i ballades per la multitud. Per acabar de tancar el cicle de les nits de Santes i aconseguir que el decrescendo que hi ha després de la nit boja es converteixi en un increscendo progressiu fins el 28. El menú ja està servit. El guió elaborat. Sabem el que hem de fer i com ho hem de fer. Ara només falta que els santeros i santeres es facin seu aquest acte. Que un cop acabi aquest any ja esperin amb ganes la Nit boja de l'any que ve però també el No n'hi ha prou! Només així significarà que totes les hores de feina, de reunions, d'escriure i reescriure guions, d'hores que hem perdut amb la parella, d'hores que hem estat xerrant i debatent hauran volgut la pena. Glòria Les Santes!

Ai Lewis, Lewis....

De ser un novell sense cap pressió a notar-la tota aquest cap de setmana que ha corregut a casa. Serà campió del món Lewis Hamilton? Amb errades com les de Silverstone no. Raikonen i Alonso són millors pilots i més experimentats i ho van demostrar al GP d'Anglaterra. Hamilton ja creixerà i algun dia serà campió, i tant que ho serà, però haurà d'administrar molt bé l'avantatge per ser-ho aquest any i aquí ja hi ha dubtes seriosos que ho faci. Però tan vermells com l'autobus de la foto són els Ferrari italians que, com segueixin així les coses, acabaran sent campions per equips i Raikonen, si Alonso continua obsessionat en la seva guerra personal contra Mclaren i Hamilton, ho serà en pilots. D'Anglaterra què dir? Doncs que a part d'haver conduit 600 quilòmetres ( ells en diuen milles) pel cantó contrari al qual estem habituats, de pagar en lliures i no en euros, de pensar com en són de complicats els endolls anglesos, d'haver-me de discutir amb la recepcionista de l'hotel perquè deia que no existia la meva reserva, de pensar com de malament mengen aquest anglesos, de trobar-me al cantant de Duran Duran al motorhome de Mclaren pet com una cuba i parlar-hi una estona, de no trobar-hi la gràcia d'ingerir alcohol fins a caure rodó, de comprovar com d'artificial n'és la Victoria Beckham, d'haver-me de discutir amb els d'Iberia a Heathrow perquè no només hi havia un Oriol Rodríguez, sinó dos, al vol Londres-Barcelona i ser acusat de venir de Los Angeles, de discutir-me amb la policia a la porta d'embarcament perquè no em deixava entrar dues bosses de mà i com les nines russes volia que en fiqués una dins l'altra, d'haver de comprar a l'aeroport una bossa grossa on ficar les dues petites, de veure com em tractaven com un potencial terrorista fent-me obrir i reobrir totes les bosses i traient el material de dins ( resulta que el micròfon de la ràdio i els cables que du els trobaven altament perillosos), de veure com el vol de tornada s'ha endarrerit una hora i mitja i veure com la noia del seient del costat ha estat a punt de vomitar durant el vol ficant contínuament el cap dins una bossa de plàstic, doncs a banda de tot això Anglaterra molt bé.

Quin espectacle!

Ja sóc de ple al circ de la Fórmula 1. De fet, fa uns minutets que acabo d'arribar a casa després de fer un llarg viatge en cotxe de Vichy a Lió, 3 horetes, per agafar el vol que m'ha portat fins a Barcelona. Per cert quina calor que fa aquí després d'haver passat 4 dies a França amb un temps acceptable i sense passar calor. I de ploure ha plogut, però no quan li interessava al Fernando Alonso de cara al Gran Premi a Magny Cours. De fet aquest cap de setmana acaba amb el retorn de Ferrari a les victòries, des de feia 11 mesos que la casa italiana no feia doblet, i amb Lewis Hamilton més líder. Aquest tio ja porta 8 podis en 8 curses aquesta temporada i això ja no és qüestió que un dia hagi tingut més sort o no. Aquest tio és bo. I aquest tio com no se li torcin molt les coses serà el nou campió del món de F1. I a Mclaren li anirà de fàbula que un pilot de la seva nacionalitat guanyi el Mundial. De fet, i és curiós, a la roda de premsa que van oferir al motorhome de Mclaren el dissabte totes les preguntes dels periodistes de tot el món anaven dirigides a l'Alonso i al Hamilton no se'l mirava ningú. I aquest pilot resulta que és el líder de la competició amb un avantatge prou ampli, 14 punts. I sí, els Ferrari han tornat. Una casa amb una història excel.lent però amb personatges tan lamentables com Jean Todt o Felipe Massa, que la simpatia no seria precisament el seu fort. I de Räikonen no és possible saber si és o no simpàtic perquè és com un robot fet pilot. No s'altera ni en la victòria ni en la derrota i manté tota l'estona un posat d'encefelograma pla que fa por. I per cert, el circ de la Fórmula 1 és tan brutal com contradictori. Tot és gegant, grandiloqüent i amb unes mesures de seguretat brutals ( i més fortes que seran a Anglaterra el proper cap de setmana). I és un món tan grandiós i glamurós que tot sembla de mentida. Igual com sembla mentida llevar-te un dia a Mataró i al cap de 10 hores estar per un circuit on et trobes a un metre al Zidane, al Michael Schumacher, al Flavio Briatore, etc etc etc.......Ah! I no me'n vull descuidar de comentar que també sembla mentida i irreal el motorhome de Red Bull. I un dia explicaré el perquè.